11 de des. 2017

TINC UNA AMIC/GA AMB ANORÈXIA, QUÈ PUC FER?


Els amics teniu un paper molt important a l'hora de donar-li suport i recolzament a una persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària, però malauradament, no podeu curar-la, això és tasca dels professionals que li fan el tractament. A continuació us facilitem algunes pautes que poden orientar-vos sobre com actuar amb la persona afectada:

Què s'ha de fer?

  • Escoltar la persona i mostrar-se comprensiu amb la seva situació. Encara que et pugui semblar que no és gaire, saber escoltar a la persona és una gran ajuda per a ella.
  • Animar la persona a que demani ajuda professional. Això és fonamental perquè una persona es pot recuperar d'un trastorn de la conducta alimentària sempre i quan faci tractament amb professionals especialitzats. Per la forma en com es desenvolupen aquests trastorns és habitual que la persona no accedeixi a rebre tractament. Si us trobeu en aquesta situació insistiu en la necessitat de que rebi ajuda professional.
  • Si tot i insistir en la necessitat de que rebi tractament la persona continua negant-se el millor que podeu fer és dir-li que us veieu en l'obligació de parlar amb els seus familiars, especialment si la persona afectada és menor d'edat, per a que busquin ajuda professional. Segurament la família també haurà identificat les senyals d'alerta, però sempre és convenient que rebi informació de part dels amics de l'afectat/da. Donant aquest pas és molt probable que la persona es molesti amb vosaltres, però més endavant ho entendrà i ho us agrairà sincerament.
  • Si teniu la sospita de que parla amb "amics/gues" per Internet amb els que parla sobre aprimar, dissimular davant dels pares, etc. és molt important que li demostreu que vosaltres sí sou amics de veritat perquè el que voleu no és que aprimi, sinó que el que voleu és que tingui salut i benestar. També és necessari que els seus pares se n'assabentin d'aquestes "amistats" virtuals per tal de que les puguin allunyar.

Què NO s'ha de fer?

  • Amagar la malaltia. És molt probable que la persona afectada us expliqui, perquè confia en vosaltres, el que li està passant i, a més, us demani que no li expliqueu a ningú, especialment als seus pares i familiars. Si accedim a aquesta petició estarem, en realitat, afavorint la malaltia


27 de nov. 2017

ADOLESCÈNCIA I SEXUALITAT, PARLEM?


Quan les paraules adolescència i sexe van juntes, la majoria d'adults només pensa en riscos com embarassos no desitjats o malalties de transmissió sexual. Es tracta d'un pensament instaurat en la societat actual, de vegades marcat per unes idees sobre la sexualitat que no són reals i que ens duen a confondre conceptes. Per exemple, la majoria de gent relaciona la sexualitat directament amb el coit, quan no té per què ser així.
La sexualitat va molt més enllà i existeix en tots els éssers humans des d'una edat molt primerenca. El problema principal és que els adults no acaben d'acceptar l'enfocament dels joves vers la seva la sexualitat.
Amb l'arribada de la pubertat, la sexualitat creix en l'individu, i els canvis físics se sumen a un interès creixent pel sexe i a les relacions que s'estrenyen fora del vincle familiar. Tot això forma la nova identitat del jove.
La majoria d'adolescents diu que troba informació sobre sexe en els mitjans de comunicació i a Internet. Prohibir aquest accés o afirmar que encara no són prou madurs per al sexe és un error. La sexualitat adolescent existeix, i la maduració i responsabilitat que els joves adquireixin en aquest sentit dependrà, en gran part, del suport dels adults.
Els pares haurien tractar el tema amb total llibertat i naturalitat i parlar-ne amb els fills des de petits. Això provocarà que els nens tinguin prou confiança per, més endavant, preguntar qualsevol dubte que puguin tenir i no se sentin coartats. D’aquesta manera, adquiriran coneixements i habilitats que els serviran per viure les seves pròpies experiències i prendre les seves pròpies decisions. Els pares haurien d'abordar les situacions i emocions que vagin sorgint sense fer judicis de valor ni basar-se en prejudicis.

Els adults no han d'oblidar que no tots els joves són irresponsables i que, de fet, alguns adults ho són. Per tant, cal intentar desprendre’s d'aquesta imatge equívoca dels adolescents i el sexe.

Per ajudar els joves, hi ha pàgines web i recursos que són un bon recurs d’informació sobre sexualitat i que poden complementar els consells i experiències dels adults.

15 de nov. 2017

SETMANA SENSIBILITZACIÓ SOBRE ELS RISCOS DEL CONSUM D´ALCOHOL

Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPB) impulsa per quart any consecutiu la IV Setmana de Sensibilització sobre els Riscos del Consum d'Alcohol, del 13 al 19 de novembre.

Segons ha informat el departament de Salut, l'objectiu de la Setmana de Sensibilització és "advertir dels riscos que el consum d'alcohol ocasiona un de mateix o pels altres, tant a nivell de salut com de seguretat".

En el marc de la celebració del dia sense alcohol ( avui 15 de Novembre ), han explicat que a Catalunya, l'alcohol "és la substància més consumida".

El 60 % de les persones entre 15 i 64 anys manifesten haver begut alcohol alguna vegada en l'últim mes i el 9,8 % ho fan de forma diària.

També han indicat que de la població general (15-64 anys) el 5,9 % (7,3 % homes; 4,6 % dones) afirma "haver-se emborratxat alguna vegada en els últims 30 dies" i el 15,1 % (19,8 % homes; 10,3 % dones) ha fet, almenys, un episodi d'ingesta elevada de begudes alcohòliques en l'últim mes.

La finalitat d'aquesta iniciativa és promoure la "mobilització i la participació de les administracions i els diversos sectors professionals per reflexionar sobre el consum d'alcohol i prendre consciència dels riscos que té per a la pròpia salut i per la de terceres persones".

Per donar visibilitat a les activitats que s'organitzin amb motiu de la IV Setmana, s'obrirà un espai al 'Canal Drogues' on es mostraran aquelles accions que s'hagin fet arribar a través de l'adreça alcoholmenysmillor@gencat.cat o el formulari de la web, i es farà difusió a través del compte de twitter @menysalcohol i l'etiqueta #alcohol #responsabilitat de tothom.



30 d’oct. 2017

PROBLEMES PER DORMIR?

La majoria dels adolescents no dormeu prou. Si creus que podries tenir un dèficit de son, s´ha de controlar. Cada afecció relacionada amb el son es tracta d'una forma diferent, però hi ha ocasions en que canvis en l'estil de vida poden ajudar a resoldre-les.

Les hores acumulades que els adolescents es passen sense dormir prou poden generar un dèficit de son. Els adolescents amb dèficit de son no aconsegueixen concentrar-se, estudiar ni treballar de forma eficaç.
Les investigacions indiquen que els adolescents necessiten dormir aproximadament 9 hores cada nit. Els estudis també indiquen que molts adolescents tenen problemes per agafar el son de forma temprana. Això no es deu a que no es vulguin adormir, sinó al fet que els seus cervells funcionen amb horaris més tardans i encara no estan preparats per anar a dormir.

Durant l'adolescència, el ritme circadià del cos (una mena de rellotge biològic intern) es reajusta i indica a l'adolescent que s'adormi més tard a la nit i que es desperti més tard al matí. Aquest canvi en el ritme circadià sembla obeir al fet que els adolescents fabriquen l'hormona cerebral melatonina més tard que els adults i els nens.
De vegades, aquest retard en el cicle de son i vigília afecta el funcionament quotidià de la persona, el que es diu "síndrome de fase de la son endarrerida" o "síndrome del noctàmbul". Si un adolescent amb dèficit de son s'emporta el mòbil al llit per connectar-se fins a les tantes de la nit, la seva exposició a la llum també pot alterar el seu ritme circadià, resultant-li encara més difícil agafar el son.
La manca de son durant l'adolescència es pot deure a alguna de les següents afeccions: insomni (puntual o crònic), trastorn del moviment periòdic de les extremitats, síndrome de les cames inquietes, apnea obstructiva del son, reflux gastroesofàgic, narcolèpsia i somnambulisme.

Intenteu fer canvis en el seu estil de vida (com apagar el mòbil, el smartphone, l'ordinador abans de certa hora, reduir el consum de cafeïna i evitar els videojocs o les pel·lícules violentes a la nit), per afavorir uns bons hàbits de son.
 

16 d’oct. 2017

TABAC DE CARGOLAR

Malgrat la tendència a la disminució en la prevalença del tabaquisme en la població de Catalunya, el consum de tabac de cargolar s’ha multiplicat per vuit al llarg dels últims anys, passant d’un 3,3% l’any 2006 al 26,7% l’any 2015.


Segons Salut, a Catalunya fumen aquest tipus de tabac unes 420.000 persones, la qual cosa representa el 6,7% de la població, i el 25,7% de la població, segons les últimes dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya, és fumadora de qualsevol tipus de tabac.


Així doncs, sota el lema 'Fumar? Jo no m’hi embolico', la unitat didàctica que ha dissenyat el govern està destinada, principalment, a l’alumnat de primer cicle d’ESO que participa en el programa 'Classe sense Fum'. L’objectiu de la guia és millorar la informació sobre el tabac de cargolar, i corregir les creences errònies que els adolescents tenen en relació amb aquest tipus de tabac i conscienciar-los dels riscos associats.

En època de crisi econòmica, l’extensió de l’ús de cigarrets fets a mà entre els fumadors s’ha vist afavorida pel baix preu d’aquests productes de tabac en comparació amb els cigarrets convencionals, sobretot.

“Classe sense Fum” va constatar que els adolescents pensen que fumar tabac de cargolar és més modern, que dóna més llibertat perquè poden escollir la quantitat de tabac que hi posen i també és comuna la creença de que el tabac de cargolar és un producte més “natural” i menys perjudicial per a la salut que les cigarretes manufacturades.


Per prevenir el tabaquisme en població jove, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat llança #nonsmokingchallenge. Una campanya de conscienciació amb l´objectiu, entre d´altres, fomentar una imatge positiva allunyada del consum de tabac, promoure actituds de vida saludables i afavorir l´abandonament del consum entre els més joves.


Conté materials desenvolupats per la campanya institucional i es poden descarregar continguts (spots, falques i cartells) segons les  necessitats de comunicació / promoció d´una forma totalment gratuïta, anomenant la font. 

4 d’oct. 2017

VEGETARIÀ I ADOLESCENT, COMPATIBLE?

Primer és molt important que identifiquis quins són els motius per canviar la teva dieta i ser vegetarià.
Moltes vegades hi ha gent que vol fer aquest canvi degut a que creu que així aconseguirà perdre pes, i és una creença errònia! Si es vol perdre pes, primer s'ha de mirar si és necessari: si no estem seguint una dieta saludable, si tenim problemes derivats del sobrepès, en resum si un professional (de la medicina o de la nutrició) ens ho recomana per la nostre salut, i llavors ens donarà unes pautes especifiques per seguir una alimentació sana i un estil de vida saludable (i no necessàriament hem de deixar la carn o el peix). Ara, si el motiu és ideològic o de per exemple de valors contra el maltractament animal, llavorssón motius que ho recolzen.
Segon, cal que coneguis els diferents tipus de dietes vegetarianes: hi ha persones que només deixen de menjar carn però si que mengen algun tipus de peix, hi ha gent que no menja ni carn ni peix però si que menja ous i làctics... i així podràs decidir quina vols seguir i en funció d'això estaria pensar sobre el que et comento a sota. 
Seguir una dieta vegetariana o vegana requereix molta consciència per poder compensar els nutrients i vitamines que obtenim dels aliments d'origen animal (no sempre han de ser complements alimentaris, hi ha moltes vitamines que podem trobar a alguns altres aliments). Cal que t'informis bé amb un especialista (trobaràs alguns o algunes nutricionistes especialistes en aquestes tipus de dietes) sobre com obtenir tot el que el teu cos necessita dels aliments d'origen vegetal. Està ben informada et protegirà de tenir problemes de salut! 
Et recomanem que si decideixes fer el canvi busquis assessorament nutricional i personalitzat durant els primers mesos per assegurar-te de que segueixes una alimentació equilibrada.

19 de set. 2017

ADOLESCENTS I NOVES TECNOLOGIES: AVENÇ O PERILL?

WhatsApp, Facebook, Twitter, Google+, Ask, Tuenti, Youtube, Instagram, Telegram, LINE, Badoo, MySpace, Hi5, Skype, Habbo,…
Segurament, les useu o n’heu sentit a parlar de totes elles o bé de la gran majoria.

Avui dia és evident que la nostra societat ha donat un gir de 360 graus, en els darrers anys, en la forma de comunicació entre els seus individus. I l’exemple per excel·lència són els adolescents. Al 2013, segons el Instituto Nacional de Estadística (INE), el 91,8% dels menors d’entre deu i quinze anys són usuaris de la xarxa.

Actualment, com es comuniquen els adolescents? 

Existeixen una infinitat de pàgines, programes i aplicacions, tan per a l’ordinador com per al telèfon mòbil i la tauleta, amb les quals la generació actual està en contacte amb la família, companys d’escola, professorat i les seves amistats. Cal remarcar que, per tant, les noves tecnologies estan presents en tots els àmbits de la seva vida.

Què passa si no se’n fa un bon ús?

Senzillament, parlaríem de pèrdua de privacitat, de contacte amb desconeguts, aïllament i, aspectes més greus, com el ciberbullying, el grooming què són conductes per part d’adults per guanyar-se l’amistat d’un menor, a través de falses identitats o mentides, per després abusar d’ell; o el sexting que és l'enviament de material pornogràfic i eròtic propi o de tercers a través dels dispositius mòbils.
Cal dir que aquestes conseqüències del mal ús de les noves tecnologies poden comportar tot tipus de patologies diverses: des de trastorns d’ansietat, trastorns depressius, addicció blanques a Internet, al mòbil o als videojocs, fins a trastorns del comportament. Així, la responsabilitat, d’educar i ensenyar als adolescents a usar aquestes tecnologies de forma correcta i donar-li un bon ús, és compartida. I entre qui es comparteix? Entre les institucions, l’escola i la família


30 d’ag. 2017

L´IMPACTE SOCIAL DE LES DROGUES

Les drogues no tan sols perjudiquen la persona que les pren. Al seu voltant moltes altres persones en paguen les conseqüències. Les drogues interfereixen en la relació amb l'entorn, la família i la feina, i poden arribar a comprometre seriosament el procés d'aprenentatge, especialment en el cas dels joves i adolescents. A més, les drogues incrementen el risc de patir tota mena d'accidents.

Per tot plegat, a més de les conseqüències individuals, és tota la societat (de forma més o menys important) la que pateix els problemes de les drogues. I aquests problemes són de tota mena: sanitaris, econòmics, culturals, d'inseguretat, etc.

No és estrany, per tant, que les drogues suposin una preocupació col•lectiva ni que, per fer front a les seves conseqüències, molts països hagin posat en marxa polítiques de prevenció i rehabilitació, amb un cost econòmic elevat

Ja sabem quin és l'impacte social de les drogues, els riscos que comporten i els efectes que tenen sobre la salut, però ara és el moment que tota aquesta informació es converteixi en una reflexió personal.
Realment tens informació sobre les drogues i el seu consum? Ets capaç de decidir per tu mateix si en consumeixes o no? Fins a quin punt t'influeixen les modes i les inèrcies del grup? Tens la seguretat que no et passarà res?
Respon-te a tu mateix totes aquestes preguntes amb sinceritat i decideix. Perquè decidir vol dir ser responsable de les decisions que prens, saber què vols viure i què vols evitar, desenvolupar els propis arguments a partir del coneixement i la informació sobre les drogues i aprendre a triar el que és millor per a tu.

14 d’ag. 2017

ALIMENTACIÓ SALUDABLE A LA ADOLESCÈNCIA

 
En aquesta etapa de canvis i de poca estabilitat emocional, l’adquisició o abandonament d’hàbits depèn més de la “moda” que de decisions pròpies. Aquesta situació, que es dóna en altres aspectes de la vida del joves també es reflecteix en l’alimentació.
Sol ser una etapa en la que augmenta el desig pel menjar ràpid, brioxeria, gormanderies, etc. Això representa l’abandonament del “bon menjar de casa”, per passar al “jo menjo el que més m’agrada”. Aquesta època comporta el qüestionar-se a “un mateix”, quan un s’accepta o no, tal com és: gras, prim, alt, baix, etc. En aquest aspecte també influeix la moda i així comencen els dilemes: estic gras, tinc molt aquí, poc allà i un llarg etcètera.  

Amb tantes coses al cap, els adolescents oblidem sovint, que per viure sà és molt important una dieta saludable, equilibrada i suficient.  Cal doncs tenir en compte que ja a partir dels set anys, comença l’època ideal per ensenyar i consolidar els bons hàbits i les idees sobre el que és saludable i el que no. Sembla ser que en aquesta etapa de la vida s’assoleix una sensibilitat especial pel que fa a temes com ara la natura, els valors humans o la salut, i aquestes circumstàncies psicològiques propicien la captura de tota la informació que se’ls ofereix. 

Aprofitem aquest moment per formar i inculcar-nos uns bons hàbits per tal d’aconseguir i mantenir un bon estat de salut en totes les etapes de la vida.

2 d’ag. 2017

MITES SOBRE L´AMOR ROMÀNTIC

Els estudis realitzats sobre el tema mostren que la població jove i adolescent repeteix rols sexistes, amb frases escoltades fins al 75% de les llars en els quals s'insisteix que "la gelosia és mostra d'amor" o que "els nois poden sortir amb moltes noies però les noies no poden sortir amb molts nois ".

Des del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat assenyalen que "lamentablement es manté la transmissió intergeneracional de missatges sexistes". A això se suma un mal ús de les noves tecnologies en una joventut ja nativa digital, que pot agreujar situacions de violència de gènere: més del 28% de les noies han patit control abusiu a través del mòbil i fins al 5% han estat objecte de les anomenades "proves d'amor" -com intercanviar fotos de caràcter sexual-, amb el consegüent risc de patir sexting (que les imatges siguin usades després per a la xantatge).

L'objectiu d'aquests nous materials són conceptualitzar la violència de gènere, reconèixer-la i tractar el seu origen, causes i factors que la mantenen en el temps. També trencar amb mites com el del fil vermell, el del príncep blau o el de la mitja taronja, que ajuden a construir una idea d'amor romàntic que "si no s'aprèn a desenvolupar en clau de relació sana, poden ser el marc d'afectes tòxics ". 


Podem trobar mites com aquests:

    El poder de l'amor: es refereix a mites com ara "la meva parella canviarà gràcies al meu amor", "els pols oposats s'atrauen", "l'amor i el maltractament són compatibles", "l'amor veritable ho perdona / aguanta tot".
    L'amor veritable predestinat: comprèn mites com "he de buscar el meu mitja taronja", "hi ha un únic amor veritable", "l'amor veritable dura tota la vida", "en l'amor veritable la passió és eterna".
    El lliurament total: es refereix a mites com "l'amor és el fonamental de l'existència", "sóc capaç de donar la felicitat al / l'altre / a", "quan t'enamores perds la individualitat i deixes de ser tu mateix / a "," en l'amor s'ha de renunciar a la intimitat ".
    Amor com possessió i exclusivitat: inclou mites com "la gelosia i el control són una mostra d'amor".

 

19 de jul. 2017

COM AFECTEN LES DROGUES?

Les drogues poden modificar el pensament, la conducta i a la llarga la manera de ser de la persona. El cervell és una de les parts més complexes i delicades del cos i en depenen els sentiments, la forma de pensar i la capacitat de com relacionar-nos amb altres persones.

Les drogues són substàncies que actuen sobre el nostre sistema nerviós central. En el cervell les drogues actuen sobre els neurotransmissors alterant i pertorbant el funcionament correcte la qual cosa afecta la conducta, l’estat d’ànim o la percepció. A més, són susceptibles de crear dependència física i/o psicològica.

Afectació de la salut en general: el consum de drogues no només afecta les funcions del cervell sinó que pot alterar i provocar patologies a tot l’organisme.
  • L’alcohol, per exemple, pot afectar al fetge, l’estómac, els pulmons... El tabac pot provocar problemes cardiovasculars, pulmonars, de pell, càncer en diferents parts del cos... El cànnabis pot tenir possibles repercussions en el sistema immunològic, reproductor, pulmonar...
  • Quant a les drogues emergents o noves drogues psicoactives, la manca de coneixement i informació clara sobre aquestes substàncies no permeten saber els paràmetres de seguretat cap als consumidors. No es tenen coneixements sobre els efectes.     
Les drogues se solen classificar en tres grans grups:

Drogues depressores del sistema nerviós centralCom per exemple l’alcohol, l’heroïna, l’opi, la morfina...
Són les que inhibeixen o atenuen els mecanismes cerebrals que serveixen per mantenir l’estat de vigília i poden produir diferents graus d’afectació, des de la relaxació, la somnolència, la sedació fins a l’anestèsia i el coma.

Drogues estimulants del sistema nerviós central
Com la cocaïna, les amfetamines, la nicotina (tabac)...
Substàncies que produeixen eufòria, augmenten l’estat d’alerta i l’activitat motriu i fan que disminueixi la sensació subjectiva de fatiga i la gana.

Drogues pertorbadores del sistema nerviós central    
Com el cànnabis, LSD, mescalina...
Són les que es troben en plantes, fongs o són productes de síntesi. Distorsionen aspectes relacionats amb la percepció, els estats emocionals i l’organització del pensament.

7 de jul. 2017

GROOMING

Es tracta de l’engany que fa un adult a un menor utilitzant un comportament fingit de comprensió i falsa simpatia ("groom") per tal d’aconseguir la seva confiança i obtenir favors sexuals. Està tipificat com a delicte penal.
Per exemple: un adult que es fa passar per una persona més jove i persuadeix el noi o la noia perquè li passi algun tipus de material de contingut sexual (fotografies, vídeos...), que el pot comprometre. A partir de llavors li exigirà més material i de vegades pot arribar a demanar-li una trobada en persona per tal d’abusar-ne.

Per què és perillós en grooming? 

Perquè per por de denunciar els fets, l’adolescent va cedint als desitjos de l’adult i acaba participant en temes de pederàstia, pornografia infantil i abús sexual.

Què puc fer per evitar-lo?

  • Has de pensar a desconnectar la càmera web dels portàtils (perquè hi va incorporada de sèrie), o bé a tapar-la. Al teu voltant hi ha objectes que poden donar informació sobre tu sense que te n’adonis.
  •  
    És important que comuniquis als teus familiars qualsevol anomalia que puguis detectar amb els teus amics a la xarxa, per tal de localitzar l’inici de l’assetjament.
  • Evita pujar imatges o informació personal, teva o d’amics o amigues, a la xarxa ja que algú en pot fer un mal ús i utilitzar-la contra tu.
  • Rebutja missatges estranys: que mostrin massa confiança, siguin desagradables o et faltin al respecte…
  • Utilitza perfils privats i no acceptis sol·licituds d’amistat de qui no coneguis personalment.


26 de juny 2017

DROGUES I EL SEU CONSUM

Provar les drogues, experimentar amb elles per sentir-se de manera diferent (per ballar, per ser més enrotllats/des i més potents o més tranquils/il·les), és una situació que molts nois i noies ja han viscut o que pensen que han de provar. Els motius o impulsos que ens porten a relacionar-nos amb les drogues poden ser molt diversos: per saber què se sent, per ser més atrevits, perquè els altres ho fan, per sentir-nos millor i amb menys vergonya, per alleujar l'angoixa, l'ansietat o el dolor, per desinhibir-nos, per poder mantenir-nos desperts o per poder dormir... Però, quan ens despertem del seu efecte, els sentiments o sensacions que volíem canviar continuen presents en nosaltres. 

Una droga es defineix perquè té la capacitat d'alterar d'alguna manera el nostre sistema nerviós central (estimulant-lo, deprimint-lo o pertorbant-lo), i pot arribar a generar dependència i greus problemes de salut.
En un principi tots/es pensem que en fem un ús “responsable” o controlat i que no ens han de causar problemes en la nostra quotidianitat. Però amb les drogues sempre pot haver-hi un risc,i s'haurien de tenir en compte moltes circumstàncies per saber si realment en fem un ús correcte: el tipus de drogues que prenem (alcohol, pastilles, haixix, cocaïna, tabac, speed...), amb qui i per què les prenem, amb quina freqüència i quantitat... També la nostra forma de ser, el nostre caràcter i la nostra manera de relacionar-nos amb els altres són qüestions clau a l'hora de concretar de quina manera ens afectaran les drogues.

Ser conscients del moment en què comencem a abusar d'una droga i a desenvolupar una addició és ben difícil. Moltes vegades un/a es pot creure capaç de controlar, i pensa que pot deixar la droga quan vulgui, però no s’adona que està passant tot al contrari.

7 de juny 2017

AFECTEN LES NOVES TECNOLOGIES A LA SALUT DELS ADOLESCENTS?


Entre un 15% i un 20% dels joves i adolescents catalans tenen problemes d´addicció relacionats amb les noves tecnologies, més del doble de la incidència d´aquesta dependècia en la població en general. El principal perfil de risc es situa entre els 12 i els 18 anys. L´addicció a videojocs en línia és una de les més fortes entre els joves i el principal problema és no admetre-ho.

Els joves afectats s´estan més de 20 hores setmanals davant de l´ordinador, i en algun cas extrempoden arribar a superar les 80. les pantalles es converteixen en l´activitat més important de les seves vides i esdevenen una interferència en el dia a dia amb una dinàmica familiar conflictiva, un augment del fracàs escolar i una progressiva desconnexió de l´entorn.

Susana Jiménez, cap de la Unitat de Joc Patològic de l´Hospital de Bellvitge, repassa el conjunt de símptomes que fan evident que un jove ha perdut el control d´una afició que s´ha convertit en addicció. Deixar de banda altres activitats lúdiques, perdre el contacte amb els amics fora de la xarxa, abandonar la pràctica de l´esport si se´n feia o deixar de compartir moments com els àpats amb la familia.

El principal problema què es troben els afectats són poc conscients de tenir un trastorn. Això complica el pronòstic i´el tractament ja que hi arriben forçats i sense motivació per modificar la seva conducta. Per parlar de rehabilitació el primer pas és que el pacient ho vulgui i que la família hi col·labori negociant límits, millorant la motivació i compartint les estones davant l´ordinador.
L´esperança és que la resposta al tractament és força bona i més d´un 80% dels addictes se´n surten.

17 de maig 2017

BULLYING ESCOLAR

Molts adolescents sofreixen assetjament escolar o “bullying”, però hi ha molts tipus diferents i alguns d'ells són més fàcils de superar que uns altres.

L'assetjament pot prendre la seva forma en qualsevol, o vàries, de les següents situacions:

Burles i insults
Propagació de lletjos rumors
Escrits amenaçadors o ofensius en emails, posts i fins i tot, pàgines Web
Intimidació i violència.

Sovint hi ha diferències d'interpretació en relació amb alguns d'aquests comportaments: el que per a un nen és una petita burla per a un altre pot resultar una intimidació

Alguns joves són més propensos a ser víctimes d'assetjament escolar que uns altres. Per exemple, els que tenen una característica física que ressalta, com els nens amb sobrepès, o els que pateixen algun tipus de discapacitat, poden convertir-se en objectiu. També els que són més tímids o insegurs, i als quals els costa defensar-se per si sols, poden ser vulnerables. Els que són homosexuals o bisexuales o tenen dubtes sobre la seva orientació sexual, i fins i tot els que simplement els seus companys creuen que són gais o bisexuales poden tenir problemes també.

Les víctimes de l'assetjament escolar solen avergonyir-se del que els està passant i es culpen a si mateixos. És aquí on els amics i adults importants per a la víctima exerceixen un paper important: les víctimes de l'assetjament escolar necessiten molt suport per veure que no és culpa seva i que es pot fer alguna cosa per ajudar-los.



3 de maig 2017

PARLEM DE DROGUES I MÉS!!!!
Let´s Chat!!! Parlem de drogues i més es un programa d´átenció i prevenció de drogues i salut mental dirigit a joves i adolescents del territori de Barcelona, amb edats compreses entre els 12 i els 25 anys, i a les seves families.
ofereix serveis de sensibilització, orientació, i assessorament sobre consum de drogues, conductes addictives i salut mental.
El grup ATRA és un grup d entitats sense ánim de lucre que treballen en el sector dels serveis socials i de la salut. Ofereixen atenció i tractament a adolescents amb conduct addictiva, amb trastorn mental i amb possible risc d exclusió social.

Els serveis que ofereixen giren al voltant de les addicccions, Salut Mental, counselling, Formació, i possibilitat de Bossa de treball.


Úbicats al carrer Gran de Gràcia 239, i teniu la possibilitat de contactar amb un whatsapp per fer consultes_ 673974725.

Trobareu més info a la seva web: www.grupnatra.org







19 d’abr. 2017

31 MAIG, SETMANA SENSE FUM!!

El 31 de maig es celebra el Dia Mundial Sense Tabac, i com cada any, l'OMS i els seus associats fan una crida sobre els riscos sanitaris associats al consum de tabac i per apostar per polítiques que contribueixin a reduir-ne el consum.
Enguany, sota el lema "l'empaquetat neutre dels productes del tabac" es proposa restringir o prohibir l'ús de logotips, colors, imatges de marca o informació promocional sobre l'envàs, excepte els noms de la marca i del producte, que han de tenir un color i tipus de font estàndard.
Aquesta mesura es presenta com una via que pot contribuir considerablement a la reducció de la demanda i de l'atractiu dels productes del tabac, ja que restringeix l'ús dels paquets de tabac com a suports per publicitar i promoure el tabac al limitar l'empaquetat i etiquetat enganyós alhora que augmenta les advertències sanitàries. Països com Austràlia que va ser el pioner i Gran Bretanya, França o Irlanda ja han aprovat polítiques en aquest sentit.
Aquest dia és el que tanca la setmana sense fum, que s'esdevindrà del 24 al 31 de maig i que ja ha arribat enguany a la seva dissetena edició, setmana en la que hem col·laborat en la seva organització les entitats municipalistes i les quatre diputacions catalanes per primera vegada aquest 2017.

Esperem doncs que enguany la contribució de la salut pública local a la lluita contra el tabac tingui més ressò, i aporti el seu granet de sorra per què cada vegada sigui menor el percentatge de persones fumadores.


3 d’abr. 2017

QUÈ PORTEN LES BEGUDES ENERGÈTIQUES?
 

Cafeïna: és un estimulant del sistema nerviós central. En quantitats elevades pot generar tolerància i dependència 

Taurina: potser és el component que més llegendes ha generat (fins i tot ha arribat a circular per internet que era semen de brau). En realitat és un àcid orgànic que es troba de manera natural en l’organisme. En estudis realitzats, no s’han pogut comprovar els suposats efectes beneficiosos: protecció del sistema immunològic, contribució a la funció cognitiva normal...

Carbohidrats: en aquest cas, serien d’absorció ràpida, amb la qual cosa contribueixen a generar les anomenades “calories buides”: engreixen, però no
aporten energia.


D-Glucuronono-Gammalactona: és un carbohidrat, derivat de la glucosa. Es metabolitza al fetge de manera natural i és un important component estructural de gairebé tots els teixits connectius.


Vitamines del grup B: Són vitamines hidrosolubles, això vol dir que el cos no les pot emmagatzemar. Per tant, si es prenen begudes enriquides amb aquest tipus de vitamines, els excedents s’eliminaran per orina, sense cap benefici extra per a l’organisme.
Estudis duts a terme, no han conclòs que els components que porten les begudes energètiques siguin perjudicials per a la salut.
Sobretot, es recomana no consumir begudes energètiques amb cafeïna
simultàniament amb alcohol. La cafeïna emmascara els efectes de
l’alcohol i això pot comportar un encobriment dels efectes d’intoxicació etílica i el risc de patir els efectes adversos de l’alcohol.

 

24 de març 2017

ALCOHOL, VOLS DIR QUE HO SAPS TOT?

 
Benestar, diversió, amics, sexe... La imatge social i publicitària associada a l'alcohol sovint és agradable i optimista. Però ho saps, que consumir massa alcohol és tòxic per al cos? I que pot crear-te addicció i dependència, com l'heroïna o la cocaïna? N'ets conscient, que el consum d'alcohol va relacionat amb accidents de trànsit, baralles, pèrdua de control i disfuncions sexuals?
El consum lúdic d'alcohol i d'altres drogues (cannabis, speed, pastilles diverses, cocaïna) habitualment es fa en companyia, sobretot amb amics i amigues. El seu ús de vegades serveix per a desinhibir-se i pot ajudar a socialitzar-se, però no seria correcte deixar-se endur per la pressió de grup i consumir allò que de veritat no es vol consumir, o abandonar-se a les quantitats que no es desitgin. Com que totes les drogues, les legals i les il·legals, són de fàcil accés i ningú no te n'explica res sobre els seus efectes, a curt i llarg termini, seria desitjable que abans de consumir res ens prenguéssim la molèstia de conèixer-les una mica.
El consum d'alcohol és un producte molt arrelat al nostre poble, gaudeix d'una permissivitat que xoca amb els nombrosos efectes negatius que provoca a la nostra societat. Malgrat el perjudici que el seu consum pot provocar no hi ha pràcticament cap celebració on no aparegui.
 

27 de febr. 2017

AVORTAMENT, QUÈ DIU LA LLEI?

Des de l’any 2010 està vigent a l’Estat Espanyol la Llei orgànica 2/2010, 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs,publicada al BOE núm. 55, de 4 de març de 2010 que regula la interrupció voluntària de l’embaràs en els següents casos:
  • A petició de la dona embarassada, dins de les primeres catorze setmanes de gestació. (tingues en compte que les setmanes es comencen a comptar a partir del primer dia de l’última regla).
  • Per causes mèdiques de la dona o el fetus quan no se superin les vint-i-dues setmanes de gestació.
  • Per causes mèdiques quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida.

Ja sigui que estiguis de menys o de més de 14 setmanes de gestació, si estàs valorant interrompre l’embaràs pots venir al nostre centre per informar-te de les opcions o trucar-nos al 934151000. També pots adreçar-te al teu Centre d’atenció primària (CAP) de referència (llevadora, ginecòleg o metge de família).
La darrera reforma legal de setembre del 2015, obliga a les menors embarassades de 16 i 17 anys a disposar de l’autorització expressa d’un dels tutors per tal d’interrompre l’embaràs. Si et trobes en aquesta situació i tens dubtes sobre què fer pots venir al nostre centre o trucar-nos (tel: 93 4151000) per informar-te de forma més concreta.

10 de febr. 2017

TARDES JOVES: Servei d’atenció a la salut sexual i reproductiva

Tens dubtes en relació a temes de sexualitat i afectivitat? t´han parlat de les tardes joves? Vols saber on són ? El Servei d’orientació i assessorament per a joves fins a 24 anys sobre sexualitat, mètodes anticonceptius, infeccions de transmissió sexual, etc. S’hi pot anar individualment, en parella o en grup dins els horaris establerts. Atenció confidencial i gratuïta. No cal demanar cita prèvia.

Centres on trobaràs aquest servei:

– CAP NUMÀNCIA (Sants-Montjuïc)

C. Numància, 23, pl. 3a.
T. 93 439 34 21.
Horari: dimarts de 15 a 19h

– CAP SANT ANDREU (Sant Andreu)

Av. Meridiana, 428, pl. 6a.
T. 93 274 55 16.
Horari: dimarts de 17.30 a 20h

– CAP RAMON TURRÓ (Sant Martí)

C. Ramon Turró, 337
T. 93 446 57 02
Horari: dilluns de 16 a 19h

– CAP PARE CLARET (Gràcia)

C. Sant Antoni Maria Claret, 19-21, pl. 3a.
T. 93 476 13 76
Horari: dilluns de 17.30 a 20h

– CAP HORTA (Horta-Guinardó)

C. Lisboa, s/n, pl. baixa
T. 93 407 27 63
Horari: dilluns de 17.30 a 20h

– CAP LES CORTS (Les Corts)

C. Mejía Lequerica, s/n
T. 93 227 55 90
Horari: dijous de 16 a 17.30h

– CAP RIO DE JANEIRO (Nou Barris)

Av. Rio de Janeiro, 83-91, pl. 3a.
T. 93 276 99 10
Horari: dijous de 17.30 a 20h

– CAP DRASSANES (Ciutat Vella)

Av. Drassanes, 17-21
T. 93 329 44 95
Horari: dijous de 15 a 19h

Et recordem que també pots trobar assessorament sobre salut sexual i reproductiva a:

– CENTRE JOVE D’ANTICONCEPCIÓ I SEXUALITAT – CJAS (Gràcia)

C. La Granja, 19, baixos 2a.
T. 93 415 10 00
Horari: de dilluns a dijous de 12 a 19h i divendres de 10 a 14h
 

31 de gen. 2017

SEXE I DROGUES


La majoria de les drogues (alcohol, pastilles, porros, cocaïna...) alteren la percepció (perds el control i el poder de decisió) i, per tant, hi ha un major risc de fer sexe imposat (fer sexe sense ni tan sols saber que en fas) que comporti un embaràs o el contagi d’infeccions de transmissió sexual.

Què em pot passar sitinc relacions sexuals sota els efectes de les drogues?

La majoria de les drogues (pastilles, porros, cocaïna...) alteren les percepcions i, per tant, hi ha un major risc de sexe imposat, embaràs o contagi d'infeccions de transmissió sexual.

Si prenc drogues m´augmentarà el plaer sexual?

Algunes persones comenten que certes drogues són afrodisíaques i augmenten el plaer sexual. És possible que en alguna circumstància sigui així però, en general, dificulten les relacions sexuals perquè afavoreixen la pèrdua de llibertat per expressar els nostres desitjos.
Amb el temps les drogues poden originar dificultats sexuals, com la manca d'orgasme o la manca d'erecció.

Per què quan he begut massa em costa tan arribar al´orgasme?

L'alcohol és un depressor del sistema nerviós i, per tant, pot dificultar qualsevol funció que aquest sistema regula, com ara l'orgasme. Cal tenir en compte que l'orgasme es compon d'una sèrie de sensacions que regula i governa cervell.

5 de gen. 2017

BENEFICIS DE FER ESPORT

Psicològicament, l’esport augmenta l’autoestima i l’autonomia, disminueix els nivells d’ansietat, regula la son, proporciona responsabilitat, ajuda a canalitzar l’agressivitat, a més d’una sèrie de beneficis de tipus social que influiran directament en l’augment del benestar emocional. El fet que sigui una activitat que habitualment es practica en grup, facilita el treball d’habilitats com la integració social, la coordinació i la col·laboració amb els altres, el respecte a les normes, el respecte a la diversitat o la gestió de conflictes, a més de proporcionar-nos una xarxa social de suport. 
De fet, pot ser una bona manera d’evitar problemes amb les drogues o altres situacions de risc que augmenten en aquesta etapa de la vida del nen o nena. 
La pràctica esportiva regular ajuda l’adolescent a gestionar el seu temps d’oci, fent-ho des d’una opció saludable. Factors com l’autonomia, l’autoestima i la responsabilitat fomentades per l’activitat física actuen com una mena de “protecció” davant les conductes anomenades de risc. A més, reprenent de nou els beneficis de caràcter més social, la xarxa social de suport que ens proporciona la pràctica esportiva cobreix la necessitat evolutiva de l’adolescent de formar part d’un grup d’iguals. Un grup d’iguals amb hàbits saludables i amb la supervisió d’un adult proper i de referència que acostuma a ser l’entrenador o entrenadora o el monitor o monitora.