22 d’oct. 2018

ELS PORROS
Què fan?
  • És difícil de dir, perquè depèn molt de la persona, del moment, de la varietat i de l’edat.
  • Poden provocar ganes de riure, de quedar-se enfavat, apalancat sense ganes de fer res, de dir bestieses, de pensar coses estranyes i, fins i tot, problemes al cap.
  • Com afecta la memòria i la concentració, no van gens bé per estudiar. I sovint disminueix la motivació per fer altres coses.
  • A persones amb predisposició els hi pot desequilibrar el cervell. Hi ha qui per un parell de porros ha d’anar a un urgències de psiquiatria! El risc augmenta molt quan són maries molts psicoactives.
Si no fumes, el cervell podrà acabar de créixer tranquil, sense substàncies que l’alterin.
Garantiràs que podràs gaudir de bona memòria, atenció i concentració. I això es nota a l’hora d’anar a classe i a l’hora d’estudiar.

Evitaràs ennegrir-te els pulmons amb el fum del tabac, de la maria i de l’haixix.
 

Si vas amb gent que en fuma, potser:
_ Notes que es pensen que són millors perquè ho fan.
_ Et passin porros. Aleshores, els has de passar tal com vénen al següent (així no cal donar explicacions). 

Has de saber que:
  • El tema de les drogues és molt seriós. Com estem creixent, madurant i encara no ho tenim tot a lloc, som més vulnerables ara que no pas més endavant.

  • Perquè ens entenguem, fins als 17 o 18 anys, tot el que li fem al cap li afecta molt més.

  • Ara anem a sac amb tot, ens tirem de cap al que ens agrada (els jocs en xarxa, sortir, els col·legues, l’esport…), però anar a sac amb les drogues – els porros és més delicat, perquè portarà problemes.
Si tens tendència que el coco et jugui males passades –i això només ho saps tu–, fumar porros pot provocar que tinguis alguna crisi forta. En cas que pateixis algun trastorn de tipus psicològic, no fumis porros.
Si n’has fumat i el teu cervell t’ha donat algun avís (ansietat, por, ratllades…) no ho tornis a fer: és jugar-se-la massa!

8 d’oct. 2018

INFECCIONS DE TRANSMISSIÓ SEXUAL


Les infeccions de transmissió sexual són infeccions que es poden transmetre d'una persona a una altra per contacte físic durant les relacions sexuals. Es coneixen també amb els noms de malalties de transmissió sexual o malalties venèries. Poden ser causades per virus, bacteris o paràsits.
Afecten, sobretot, els òrgans genitals, però també es localitzen en altres llocs, en particular a l'anus i a la boca. En alguns casos la infecció es generalitza quan envaeix el sistema sanguini i el limfàtic i, per tant, pot afectar diferents òrgans.
Les infeccions de transmissió sexual són molt àmplies i les seves manifestacions clíniques són variades. Així, per exemple, algunes poden produir lesions o úlceres a la pell o a les mucoses; altres poden provocar secrecions (del penis, la uretra, la vagina o el recte) i n'hi ha que poden afectar l'estat general de la persona. Però aquestes infeccions en molts casos no donen cap tipus de manifestació clínica i són asimptomàtiques, amb la qual cosa passen desapercebudes per a la persona que les pateix.
Hi ha infeccions de transmissió sexual que es curen fàcilment i altres són incurables. Algunes poden originar malalties cròniques i, fins i tot, poden comportar la mort.
D'altres poden ser causa d'esterilitat (tant en l'home com en la dona), de complicacions en l'embaràs (avortament, embaràs ectòpic, part prematur) o d'algunes formes de càncer genital o anal. També hi ha infeccions que poden ser transmeses de mare a fill durant l'embaràs o el part i provocar malformacions o, fins i tot, la mort del nadó.
Per a algunes infeccions la transmissió sexual no és l'única via de contagi ni la més rellevant.