31 de març 2015

NO ESMORZAR, ENGREIXA.

L'esmorzar és un dels tres àpats fonamentals del dia, i cada vegada detectem més propensió a saltar-se'l. Les motivacions són variades: una de les més curioses és que moltes persones consideren que no esmorzar els ajuda a aprimar-se. A vegades es fa com una pauta pensant que a aquesta hora es té poca gana i a més es vol perdre pes. No esmorzar és un greu error, i el que provoca en la persona que ho fa és més gana en les següents hores del dia, triar pitjor els aliments, tenir mals hàbits alimentaris, i fer que el cos es defensi d'aquest dejuni tan prolongat activant enzims o mecanismes d'acumulació de greix, com si hi hagués una alarma.
Si no s'esmorza baixa la glucosa a la sang, i hi ha menys combustible per enfrontar-se al dia, de forma que el rendiment és pitjor.
A l'esmorzar ha d´incloure aliments com làctics, oli d'oliva, pa, cereals, sucs de fruites, fruita, fruits secs o ous. Ha de ser, per tant, el primer pas d'una alimentació al més variada i equilibrada possible, que ha de ser el nostre principal objectiu. És important recordar que no hi ha aliments bons o dolents, sinó hàbits de vida saludables o poc saludables.
Cal fer un mínim de tres àpats, que serien esmorzar, dinar i sopar, i depenent de la persona pot ser convenient fer-ne quatre o cinc. Cal triar una pauta, però mai serà reduir a un o dos àpats, sempre són tres o més.
 

25 de març 2015

BEGUDES ENERGÈTIQUES

És habitual veure a adolescents o joves prenent begudes energètiques. Encara que no sigui un producte específicament pensat per a ells, representen entre un 30 i un 50% dels seus consumidors. Tot i així, no està molt clar l'efecte que produeixen, i el que és més preocupant, no se sap com afecten el creixement que experimenten aquests joves.
PEDIATRICS ha realitzat una revisió bibliogràfica a través de PubMed i Google, trobant dades sorprenents, com que als Estats Units un 46% de les sobredosi de cafeïna afecten a menors de 19 anys.

La majoria dels components d’aquestes begudes no tenen beneficis terapèutics demostrats, tot i que en molts casos simplement no han estat estudiats en profunditat. Els ingredients que solen incloure aquests refrescs són: cafeïna, òbviament la més coneguda, guaranà, nou de cola, herba mate i cacau.
Estudis als Estats Units diuen que un 31% de adolescents entre 12 i 17 anys consumeix habitualment begudes energètiques. Les insuficients hores de son i el desig d’augmentar la seva energia són les causes principals d’aquest consum. L’alteració del son és la conseqüència coneguda, però a Alemanya s’ha demostrat que té efectes cardiovasculars i que pot provocar danys hepàtics, insuficiència renal, trastorns respiratoris, agitació, convulsions, trastorns psicòtics, hipertensió i insuficiència cardíaca.

9 de març 2015


ÚS EXCESSIU DE LES XARXES SOCIALS?

Dins del conjunt d’internet, les xarxes socials s’han convertit en els darrers anys en un fenomen molt potent en el qual encara estem aprenent a interactuar.

Infants i joves parteixen amb l’avantatge de pertànyer a una generació digital que està fent de la xarxa i les noves tecnologies una eina d’aprenentatge, coneixement i entreteniment implícita en el seu creixement. Tanmateix, el desconeixement total de l’entorn fa que sigui important una orientació en l’ús de les xarxes socials, riscos i mètodes de prevenció principals.
Si utilitzem de manera excessiva les xarxes socials

Tenir en compte:

  • Evitar la dependència a connectar-nos durant un temps massa extens cada dia.
  • Disposar d’un entorn relacional propi a la vida real, amics, família, etc.
  • Relacionar-nos a la xarxa, principalment, amb persones del nostre entorn físic real.

Riscos lleus o moderats:

  • Ús abusiu i/o freqüent – Un noi no rendeix a l’IES per haver estat tot el cap de setmana jugant a un nou joc de la consola.
  • Sedentarisme  – Una noia amb sobrepès es passa tot el temps lliure davant de la pantalla i no fa exercici.
  • Agregar gent desconeguda – Un estudi revela que un adolescent té, per mitjana, 116 persones agregades com amics al MSN Messenger®. Realment les coneix a totes?
  • Relacions distorsionades – Un noi força tímid posa més energia en relacionar-se a través de xats i fòrums que amb el seus amics.

Riscos importants o greus:

  • Assetjament de caire grupal – Dos nois insulten un tercer noi/a mitjançant missatges públics publicats a un bloc o privats a través d’una xarxa social.
  • Assetjament de caire afectiu o sexual – Un adult que es fa passar per jove és agregat per una noia de la qual treu imatges i dades personals.
  • Quedar amb persones desconegudes (sense anar acompanyat) – Un noia queda amb un noi a un parc (sense saber edat ni identitat real).
  • Addicció i aïllament – Un noi es passa tot el temps jugant a un joc en xarxa sense sortir de l’habitació. Sovint no va a classe i es queda a casa.

Tenir en compte:
  • Evitar la dependència a connectar-nos durant un temps massa extens cada dia.
  • Disposar d’un entorn relacional propi a la vida real, amics, família, etc.
  • Relacionar-nos a la xarxa, principalment, amb persones del nostre entorn físic real.
Riscos lleus o moderats:
  • Ús abusiu i/o freqüent – Un noi no rendeix a l’IES per haver estat tot el cap de setmana jugant a un nou joc de la consola.
  • Sedentarisme  – Una noia amb sobrepès es passa tot el temps lliure davant de la pantalla i no fa exercici.
  • Agregar gent desconeguda – Un estudi revela que un adolescent té, per mitjana, 116 persones agregades com amics al MSN Messenger®. Realment les coneix a totes?
  • Relacions distorsionades – Un noi força tímid posa més energia en relacionar-se a través de xats i fòrums que amb el seus amics.
Riscos importants o greus:
  • Assetjament de caire grupal – Dos nois insulten un tercer noi/a mitjançant missatges públics publicats a un bloc o privats a través d’una xarxa social.
  • Assetjament de caire afectiu o sexual – Un adult que es fa passar per jove és agregat per una noia de la qual treu imatges i dades personals.
  • Quedar amb persones desconegudes (sense anar acompanyat) – Un noia queda amb un noi a un parc (sense saber edat ni identitat real).
  • Addicció i aïllament – Un noi es passa tot el temps jugant a un joc en xarxa sense sortir de l’habitació. Sovint no va a classe i es queda a casa.
- See more at: http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/webs/mcecc/extres/esplai_digital/prevencio_riscos/xarxes_socials#sthash.jCMSuEek.dpuf
Tenir en compte:
  • Evitar la dependència a connectar-nos durant un temps massa extens cada dia.
  • Disposar d’un entorn relacional propi a la vida real, amics, família, etc.
  • Relacionar-nos a la xarxa, principalment, amb persones del nostre entorn físic real.
Riscos lleus o moderats:
  • Ús abusiu i/o freqüent – Un noi no rendeix a l’IES per haver estat tot el cap de setmana jugant a un nou joc de la consola.
  • Sedentarisme  – Una noia amb sobrepès es passa tot el temps lliure davant de la pantalla i no fa exercici.
  • Agregar gent desconeguda – Un estudi revela que un adolescent té, per mitjana, 116 persones agregades com amics al MSN Messenger®. Realment les coneix a totes?
  • Relacions distorsionades – Un noi força tímid posa més energia en relacionar-se a través de xats i fòrums que amb el seus amics.
Riscos importants o greus:
  • Assetjament de caire grupal – Dos nois insulten un tercer noi/a mitjançant missatges públics publicats a un bloc o privats a través d’una xarxa social.
  • Assetjament de caire afectiu o sexual – Un adult que es fa passar per jove és agregat per una noia de la qual treu imatges i dades personals.
  • Quedar amb persones desconegudes (sense anar acompanyat) – Un noia queda amb un noi a un parc (sense saber edat ni identitat real).
  • Addicció i aïllament – Un noi es passa tot el temps jugant a un joc en xarxa sense sortir de l’habitació. Sovint no va a classe i es queda a casa.
- See more at: http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/webs/mcecc/extres/esplai_digital/prevencio_riscos/xarxes_socials#sthash.jCMSuEek.dpuf

Xarxes socials

Dins del conjunt d’internet, les xarxes socials s’han convertit en els darrers anys en un fenomen molt potent en el qual encara estem aprenent a interactuar.
Infants i joves parteixen amb l’avantatge de pertànyer a una generació digital que està fent de la xarxa i les noves tecnologies una eina d’aprenentatge, coneixement i entreteniment implícita en el seu creixement. Tanmateix, el desconeixement total de l’entorn fa que sigui important una orientació en l’ús de les xarxes socials, riscos i mètodes de prevenció principals.
Mesures de prevenció en l’ús de les xarxes socials:
  • No diguem les contrasenyes a ningú i evitem que les puguin mirar.
  • Utilitzem contrasenyes segures.
  • Tancar sempre les sessions, sobretot en espais públics.
  • No guardar les contrasenyes, sobretot en espais públics.
  • Si descobreixes que han entrat al teu compte, cal comunicar-ho i denunciar-ho.
  • Si algú suplanta la teva personalitat i es fa passar per tu, cal comunicar-ho i denunciar-ho.

Veure el vídeo Fent @mics (30 Minuts, Televisió de Catalunya, 30/08/2009)

La informació del nostre perfil: sabem què poden veure els altres?
Tenir en compte:
  • Quin grau de seguretat i privacitat tenim als nostres comptes de Facebook o d’altres xarxes socials.
  • Conèixer quina informació posa al nostre perfil.
  • Conèixer si els altres poden o no poden publicar al nostre mur.
  • Conèixer si tenim activat algun tipus de servei de geolocalització.
  • Conèixer quines aplicacions externes a les xarxes socials tenim vinculades.
  • Comprovar les imatges nostres, així com els etiquetatges que ens fan d’altres persones.
  • Evitar que amics coneguts a la xarxa puguin veure informacions que no desitgem o puguin fer ús de les nostres publicacions.
  • Prendre consciència que les nostres publicacions, imatges, etiquetes, etc. poden afectar a terceres persones.
Video Redes sociales y privacidad: Cuida lo que publicas sobre los demás
Utilització excessiva de les xarxes socials
Tenir en compte:
  • Evitar la dependència a connectar-nos durant un temps massa extens cada dia.
  • Disposar d’un entorn relacional propi a la vida real, amics, família, etc.
  • Relacionar-nos a la xarxa, principalment, amb persones del nostre entorn físic real.
Riscos lleus o moderats:
  • Ús abusiu i/o freqüent – Un noi no rendeix a l’IES per haver estat tot el cap de setmana jugant a un nou joc de la consola.
  • Sedentarisme  – Una noia amb sobrepès es passa tot el temps lliure davant de la pantalla i no fa exercici.
  • Agregar gent desconeguda – Un estudi revela que un adolescent té, per mitjana, 116 persones agregades com amics al MSN Messenger®. Realment les coneix a totes?
  • Relacions distorsionades – Un noi força tímid posa més energia en relacionar-se a través de xats i fòrums que amb el seus amics.
Riscos importants o greus:
  • Assetjament de caire grupal – Dos nois insulten un tercer noi/a mitjançant missatges públics publicats a un bloc o privats a través d’una xarxa social.
  • Assetjament de caire afectiu o sexual – Un adult que es fa passar per jove és agregat per una noia de la qual treu imatges i dades personals.
  • Quedar amb persones desconegudes (sense anar acompanyat) – Un noia queda amb un noi a un parc (sense saber edat ni identitat real).
  • Addicció i aïllament – Un noi es passa tot el temps jugant a un joc en xarxa sense sortir de l’habitació. Sovint no va a classe i es queda a casa.
- See more at: http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/webs/mcecc/extres/esplai_digital/prevencio_riscos/xarxes_socials#sthash.jCMSuEek.dpuf

Xarxes socials

Dins del conjunt d’internet, les xarxes socials s’han convertit en els darrers anys en un fenomen molt potent en el qual encara estem aprenent a interactuar.
Infants i joves parteixen amb l’avantatge de pertànyer a una generació digital que està fent de la xarxa i les noves tecnologies una eina d’aprenentatge, coneixement i entreteniment implícita en el seu creixement. Tanmateix, el desconeixement total de l’entorn fa que sigui important una orientació en l’ús de les xarxes socials, riscos i mètodes de prevenció principals.
Mesures de prevenció en l’ús de les xarxes socials:
  • No diguem les contrasenyes a ningú i evitem que les puguin mirar.
  • Utilitzem contrasenyes segures.
  • Tancar sempre les sessions, sobretot en espais públics.
  • No guardar les contrasenyes, sobretot en espais públics.
  • Si descobreixes que han entrat al teu compte, cal comunicar-ho i denunciar-ho.
  • Si algú suplanta la teva personalitat i es fa passar per tu, cal comunicar-ho i denunciar-ho.

Veure el vídeo Fent @mics (30 Minuts, Televisió de Catalunya, 30/08/2009)

La informació del nostre perfil: sabem què poden veure els altres?
Tenir en compte:
  • Quin grau de seguretat i privacitat tenim als nostres comptes de Facebook o d’altres xarxes socials.
  • Conèixer quina informació posa al nostre perfil.
  • Conèixer si els altres poden o no poden publicar al nostre mur.
  • Conèixer si tenim activat algun tipus de servei de geolocalització.
  • Conèixer quines aplicacions externes a les xarxes socials tenim vinculades.
  • Comprovar les imatges nostres, així com els etiquetatges que ens fan d’altres persones.
  • Evitar que amics coneguts a la xarxa puguin veure informacions que no desitgem o puguin fer ús de les nostres publicacions.
  • Prendre consciència que les nostres publicacions, imatges, etiquetes, etc. poden afectar a terceres persones.
Video Redes sociales y privacidad: Cuida lo que publicas sobre los demás
Utilització excessiva de les xarxes socials
Tenir en compte:
  • Evitar la dependència a connectar-nos durant un temps massa extens cada dia.
  • Disposar d’un entorn relacional propi a la vida real, amics, família, etc.
  • Relacionar-nos a la xarxa, principalment, amb persones del nostre entorn físic real.
Riscos lleus o moderats:
  • Ús abusiu i/o freqüent – Un noi no rendeix a l’IES per haver estat tot el cap de setmana jugant a un nou joc de la consola.
  • Sedentarisme  – Una noia amb sobrepès es passa tot el temps lliure davant de la pantalla i no fa exercici.
  • Agregar gent desconeguda – Un estudi revela que un adolescent té, per mitjana, 116 persones agregades com amics al MSN Messenger®. Realment les coneix a totes?
  • Relacions distorsionades – Un noi força tímid posa més energia en relacionar-se a través de xats i fòrums que amb el seus amics.
Riscos importants o greus:
  • Assetjament de caire grupal – Dos nois insulten un tercer noi/a mitjançant missatges públics publicats a un bloc o privats a través d’una xarxa social.
  • Assetjament de caire afectiu o sexual – Un adult que es fa passar per jove és agregat per una noia de la qual treu imatges i dades personals.
  • Quedar amb persones desconegudes (sense anar acompanyat) – Un noia queda amb un noi a un parc (sense saber edat ni identitat real).
  • Addicció i aïllament – Un noi es passa tot el temps jugant a un joc en xarxa sense sortir de l’habitació. Sovint no va a classe i es queda a casa.
- See more at: http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/webs/mcecc/extres/esplai_digital/prevencio_riscos/xarxes_socials#sthash.jCMSuEek.dpuf