skip to main |
skip to sidebar
LA DIETA MEDITERRÀNEA
La dieta mediterrània consisteix en un estil de vida basat en una dieta
equilibrada i variada en la qual predominen els aliments obtinguts dels
cultius tradicionals d'aquesta zona geogràfica banyada pel mediterrani:
el blat, l'olivera i la vinya.
Els aliments que constitueixen la base d'aquesta alimentació són:
El pa i la pasta, com a principal font d'hidrats de carboni.
L'oli d'oliva com a principal font de greix.
El vi en quantitats moderades durant els menjars.
Les hortalisses, les fruites, la fruita seca i els llegums aporten a aquesta dieta gran quantitat de fibra i antioxidants.
El peix, les aus de corral, els productes làctics i els ous com a
principal font de proteïnes i un menor consum de carns i grasses
animals.
Aquests aliments i el seu tractament culinari dóna lloc a
un estil de vida que es complementa amb uns hàbits (per desgràcia cada
vegada menys freqüents) als quals convida el clima, com són els passejos
al sol, les tertúlies o la migdiada.
El seu descobriment com a dieta
saludable es va realitzar a partir d'estudis nutricionals a Grècia on
es va detectar una incidència de arteriosclerosis, malalties
cardiovasculars i malalties degeneratives inferior a la mitjana. I una
major esperança de vida.
Es va observar que els països mediterranis,
tenien una dieta amb unes determinades característiques que eren
comunes a tots ells.
Aquestes poblacions mengen una quantitat
relativament alta de peix i carns blanques, cereals i lleguminoses,
fruites i verdures; una quantitat relativament baixa de carns vermelles;
i, en forma moderada, consumeixen vi amb els menjars.
El greix
usat en els menjars és majoritàriament oli d'oliva. Això condueix a una
alimentació saludable que es caracteritza per ser:
Baixa en greixos saturats (carns vermelles)
Alta en greixos monoinsaturats (oli d'oliva)
Balancejada en àcids grassos poliinsaturats (omega-6 i omega-3)
Baixa en proteïna animal
Rica en antioxidants (fruites, fruita seca, verdures i llegums)
Rica en fibres (fruites, verdures, llegums i cereals)
Aquest
tipus de dieta coincidia amb la baixa freqüència de malalties
coronàries i un nivell més baix de colesterol en sang en els habitants
d'aquests països en relació als d'altres països.
DISFRUTAR DEL TEU TEMPS
Els joves europeus del tercer mileni són els hereus d'una societat
definida en termes de consum i opulència. Es tracta de joves
nascuts en la societat del benestar, on l'oci i la diversió adquireixen
un valor hegemònic en els criteris de construcció social. En
contraposició a l'ordre de la societat industrial orientat al treball i
la producció, el temps d'oci enmerge com una força restauradora de
les qualitats individuals emmascarades o reprimides per les condicions
del treball.
L'oci està definit per tant com un assoliment de la
societat del benestar, com a espai on el individu s'allibera de les
obligacions imposades pel món, i la rutina per dedicar-se a aquelles
altres activitats que tria lliurement i li permeten expandir algunes de
les seves millors qualitats.
Disposar d'un temps per dedicar-se a un
mateix, per alliberar-se, és ja un criteri clau en la definició de
qualitat de vida, i per tant una necessitat. Però l'experiència de l'oci
no depèn unicament de disposar de temps, sinó d'actuar en aquest
temps que se suposa propi, de fer alguna cosa considerat creatiu,
alliberador i participar de la indústria de l'oci.
Així què, ja saps, és necessari disfrutar d´un temps amb les teus amics fent alló que t´agrada (esports, passejar, parlar...) o senzillament riure amb els teus amics.
LA DIETA MEDITERRÀNEA
La
dieta mediterrània és un model d'alimentació que ha estat reconegut per
la comunitat científica internacional com un patró alimentari dels més
saludables i equilibrats del món. Basat en la trilogia del blat, la
vinya i l'olivera, ofereix una varietat de productes molt important que
permet combinar el plaer de la taula amb l'equilibri nutricional i
cultural.
Nombrosos estudis de països diferents han posat de manifest el
paper de la dieta mediterrània en la prevenció de malalties com els
trastorns cardiovasculars, la diabetis o els diferents tipus de càncer,
entre d'altres. Fins i tot, el Comitè Intergovernamental per a la
Salvaguarda del Patrimoni Cultura Immaterial de la Humanitat, ha
declarat, el novembre del 2010, la dieta mediterrània Patrimoni
Immaterial de la Humanitat de la Unesco.
A més de la diversitat d'aliments, la dieta mediterrània té les característiques següents:
- Predomini
d'aliments d'origen vegetal, en relació amb els d'origen animal, amb
més peix que carns, i d'aquestes, les varietats més magres. Amb
moderació, també inclou els ous, les llets fermentades i els formatges;
- Estacionalitat, amb preferència pels productes locals i de temporada;
- Utilització
d'espècies i d'herbes aromàtiques (comí, orenga, pebre, llorer,
farigola, romaní, canyella, menta, entre d'altres), i
- Una
gran riquesa i varietat gastronòmica, suma de l'aportació d'un gran
nombre de procediments i tradicions locals que enriqueixen la varietat
del model mediterrani global.
La
modernització i els corresponents nous estils de vida de la societat ha
posat en perill la preeminència de la dieta mediterrània en adoptar
altres opcions alimentàries, però els beneficis demostrats d'aquesta
dieta la fan molt recomanable tant a casa com a l'hora de menjar fora.
Per seguir una dieta mediterrània, s'han de tenir en compte els consells següents:
- És convenient fer entre tres i cinc àpats al dia que es complementin entre ells;
- L'esmorzar
és un àpat decisiu en l'equilibri alimentari, però cal que sigui
complet, amb lactis, cereals (pa, galetes, cereals d'esmorzar…) i fruita
fresca (sencera, trossejada, sucs…);
- El dinar i el sopar han de ser àpats complementaris i s'ha d'evitar la repetició d'aliments i preparacions;
- El
consum de vi és opcional, únicament per als adults, pres amb moderació,
durant els àpats i en el context d'una alimentació equilibrada;
- Potenciar el consum de fruites, verdures i hortalisses;
- Incloure amb més freqüència els llegums i la fruita seca;
- Prioritzar
el consum de peix, i moderar el de carns, especialment les més grasses.
L'ou és una bona alternativa a la carn o el peix;
- Tenir en compte que aliments com el pa, la pasta, l'arròs i les patates són bàsics;
- Valorar els avantatges de les varietats integrals;
- Escollir, sempre que sigui possible, l'oli d'oliva, tant per cuinar com per amanir, i
- Prioritzar l'aigua enfront d'altres begudes.
EL MEU AMIC CONSUMEIX DROGUES
Què haig de fer si el meu amic o amiga consumeix drogues? Cal tenir en
compte que existeixen amics/as i col·legues. Els col·legues són els que
estan para el bé, però que en ocasions desapareixen quan hi ha mogudes.
En canvi, els/as amics/as són els que sempre incondicionalment estaran
al teu costat passi el que passi.Si et consideres que ets
un bon amic/a i et preocupes veritablement del que li passa als teus
amics/as, del seu estat d'ànim, de com li van les coses i si es troba bé
o malament, també et preocuparàs de la seva salut i de si consumeix
drogues.
Ser un/a amic/a interessat/a en els altres implica
estar al seu costat en determinades ocasions. Si un amic/a consumeix,
cal estar atent als senyals d'alerta (desfasa més vegades de les quals
volgués i després triga més temps a recuperar-se dels efectes, gasta més
diners i sense control del que volgués, consumeix drogues en major
quantitat i amb major freqüència del que volgués,...).Amics i drogues
És
necessari conservar un grup d'amistats i aficions d'oci al marge del
consum de drogues. Això evita que t'emboliquis massa, t'aïllis solament
amb un grup determinat de persones i tenir altres opcions. Quan tot el
teu cercle d'amics/as consumeix, un/a dóna per fet que consumir és
"normal" i que no corre riscos. Això no és així, ja que una persona que
consumeix qualsevol droga ha d'assumir una sèrie de conseqüències
negatives i no desitjables per a la seva salut.
Si notes que
el seu consum augmenta; empitjora la relació amb els/as amics/as,
família, professors,... fes que reflexioni sobre quin és la part de la
seva responsabilitat. Moltes vegades les persones que consumeixen es
tornen excessivament irritables, fatigats, amb somnolència, pèrdua
d'apetit,... la qual cosa li pot ocasionar trastorns en la seva vida
diària.
La vida és una contínua presa de decisions entre si i
el no. Dins de mi, està la capacitat de decidir el que vull fer i el
que no. Existeixen diferents tipus de SI com existeixen diferents tipus
de NO. Aprèn a utilitzar-los i fes que les altres persones els coneguin.
Si
notes que el teu amic/a necessita ajuda professional, no dubtis a
plantejar-li-ho de manera adequada. No ho facis quan estigui sota els
efectes d'alguna droga. Tria un moment i lloc indicat i de manera
tranquil·la planteja-li la teva preocupació i els teus desitjos i ganes
d'ajudar. Segur, que ell o ella t'agrairà que estiguis al seu costat i
li ofereixis la teva ajuda.
Has de deixar clar als teus
amics/as aquelles circumstàncies quan un NO és un NO. En la conducció de
qualsevol vehicle, quan hi ha risc o apareixen alteracions
psicològiques continuades (depressions, paranoies, ansietat,...) o hi ha
estats d'ànim o emocionals anés del normal; quan hi ha alteracions
físiques continuades (taquicàrdies, baixades de tensió, etc...); quan hi
ha alteracions físiques preexistents; si està a tractament o sota els
efectes d'algun medicament.
Si tens parella, respecta les
seves decisions. Tingues en compte la voluntat i opinió de l'altre.
Evita mals rotllos. En ocasions sorgeixen qüestions com: Hauria de
provar les drogues per entendre a les persones que les consumeixen? NO.
Haig d'aguantar que es posi d'aquesta manera (pesat, irritable,
violent,...) estant amb mi? NO. Sempre que sortim haig d'acabar
embolicant-la i ficant-me en problemes? NO.
