LA DIETA MEDITERRÀNEA

La dieta mediterrània consisteix en un estil de vida basat en una dieta equilibrada i variada en la qual predominen els aliments obtinguts dels cultius tradicionals d'aquesta zona geogràfica banyada pel mediterrani: el blat, l'olivera i la vinya.

Els aliments que constitueixen la base d'aquesta alimentació són:
El pa i la pasta, com a principal font d'hidrats de carboni.
L'oli d'oliva com a principal font de greix.
El vi en quantitats moderades durant els menjars.
Les hortalisses, les fruites, la fruita seca i els llegums aporten a aquesta dieta gran quantitat de fibra i antioxidants.
El peix, les aus de corral, els productes làctics i els ous com a principal font de proteïnes i un menor consum de carns i grasses animals.
Aquests aliments i el seu tractament culinari dóna lloc a un estil de vida que es complementa amb uns hàbits (per desgràcia cada vegada menys freqüents) als quals convida el clima, com són els passejos al sol, les tertúlies o la migdiada.
El seu descobriment com a dieta saludable es va realitzar a partir d'estudis nutricionals a Grècia on es va detectar una incidència de arteriosclerosis, malalties cardiovasculars i malalties degeneratives inferior a la mitjana. I una major esperança de vida.
Es va observar que els països mediterranis, tenien una dieta amb unes determinades característiques que eren comunes a tots ells.
Aquestes poblacions mengen una quantitat relativament alta de peix i carns blanques, cereals i lleguminoses, fruites i verdures; una quantitat relativament baixa de carns vermelles; i, en forma moderada, consumeixen vi amb els menjars.
El greix usat en els menjars és majoritàriament oli d'oliva. Això condueix a una alimentació saludable que es caracteritza per ser:
Baixa en greixos saturats (carns vermelles)
Alta en greixos monoinsaturats (oli d'oliva)
Balancejada en àcids grassos poliinsaturats (omega-6 i omega-3)
Baixa en proteïna animal
Rica en antioxidants (fruites, fruita seca, verdures i llegums)
Rica en fibres (fruites, verdures, llegums i cereals)
Aquest tipus de dieta coincidia amb la baixa freqüència de malalties coronàries i un nivell més baix de colesterol en sang en els habitants d'aquests països en relació als d'altres països. 

DISFRUTAR DEL TEU TEMPS

Els joves europeus del tercer mileni són els hereus d'una societat definida en termes de consum i opulència. Es tracta de joves nascuts en la societat del benestar, on l'oci i la diversió adquireixen un valor hegemònic en els criteris de construcció social. En contraposició a l'ordre de la societat industrial orientat al treball i la producció, el temps d'oci enmerge com una força restauradora de les qualitats individuals emmascarades o reprimides per les condicions del treball.
L'oci està definit per tant com un assoliment de la societat del benestar, com a espai on el individu s'allibera de les obligacions imposades pel món, i la rutina per dedicar-se a aquelles altres activitats que tria lliurement i li permeten expandir algunes de les seves millors qualitats.
Disposar d'un temps per dedicar-se a un mateix, per alliberar-se, és ja un criteri clau en la definició de qualitat de vida, i per tant una necessitat. Però l'experiència de l'oci no depèn unicament de disposar de temps, sinó d'actuar en aquest temps que se suposa propi, de fer alguna cosa considerat creatiu, alliberador i participar de la indústria de l'oci.
Així què, ja saps, és necessari disfrutar d´un temps amb les teus amics fent alló que t´agrada (esports, passejar, parlar...) o senzillament riure amb els teus amics.

 

LA DIETA MEDITERRÀNEA

La dieta mediterrània és un model d'alimentació que ha estat reconegut per la comunitat científica internacional com un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Basat en la trilogia del blat, la vinya i l'olivera, ofereix una varietat de productes molt important que permet combinar el plaer de la taula amb l'equilibri nutricional i cultural. Nombrosos estudis de països diferents han posat de manifest el paper de la dieta mediterrània en la prevenció de malalties com els trastorns cardiovasculars, la diabetis o els diferents tipus de càncer, entre d'altres. Fins i tot, el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultura Immaterial de la Humanitat, ha declarat, el novembre del 2010, la dieta mediterrània Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco.
A més de la diversitat d'aliments, la dieta mediterrània té les característiques següents:

• Predomini d'aliments d'origen vegetal, en relació amb els d'origen animal, amb més peix que carns, i d'aquestes, les varietats més magres. Amb moderació, també inclou els ous, les llets fermentades i els formatges;
• Estacionalitat, amb preferència pels productes locals i de temporada;
• Utilització d'espècies i d'herbes aromàtiques (comí, orenga, pebre, llorer, farigola, romaní, canyella, menta, entre d'altres), i
• Una gran riquesa i varietat gastronòmica, suma de l'aportació d'un gran nombre de procediments i tradicions locals que enriqueixen la varietat del model mediterrani global.

La modernització i els corresponents nous estils de vida de la societat ha posat en perill la preeminència de la dieta mediterrània en adoptar altres opcions alimentàries, però els beneficis demostrats d'aquesta dieta la fan molt recomanable tant a casa com a l'hora de menjar fora.
Per seguir una dieta mediterrània, s'han de tenir en compte els consells següents:

• És convenient fer entre tres i cinc àpats al dia que es complementin entre ells;
• L'esmorzar és un àpat decisiu en l'equilibri alimentari, però cal que sigui complet, amb lactis, cereals (pa, galetes, cereals d'esmorzar…) i fruita fresca (sencera, trossejada, sucs…);
• El dinar i el sopar han de ser àpats complementaris i s'ha d'evitar la repetició d'aliments i preparacions;
• El consum de vi és opcional, únicament per als adults, pres amb moderació, durant els àpats i en el context d'una alimentació equilibrada;
• Potenciar el consum de fruites, verdures i hortalisses;
• Incloure amb més freqüència els llegums i la fruita seca;
• Prioritzar el consum de peix, i moderar el de carns, especialment les més grasses. L'ou és una bona alternativa a la carn o el peix;
• Tenir en compte que aliments com el pa, la pasta, l'arròs i les patates són bàsics;
• Valorar els avantatges de les varietats integrals;
• Escollir, sempre que sigui possible, l'oli d'oliva, tant per cuinar com per amanir, i
• Prioritzar l'aigua enfront d'altres begudes.
  

EL MEU AMIC CONSUMEIX DROGUES

Què haig de fer si el meu amic o amiga consumeix drogues? Cal tenir en compte que existeixen amics/as i col·legues. Els col·legues són els que estan para el bé, però que en ocasions desapareixen quan hi ha mogudes. En canvi, els/as amics/as són els que sempre incondicionalment estaran al teu costat passi el que passi.Si et consideres que ets un bon amic/a i et preocupes veritablement del que li passa als teus amics/as, del seu estat d'ànim, de com li van les coses i si es troba bé o malament, també et preocuparàs de la seva salut i de si consumeix drogues.
Ser un/a amic/a interessat/a en els altres implica estar al seu costat en determinades ocasions. Si un amic/a consumeix, cal estar atent als senyals d'alerta (desfasa més vegades de les quals volgués i després triga més temps a recuperar-se dels efectes, gasta més diners i sense control del que volgués, consumeix drogues en major quantitat i amb major freqüència del que volgués,...).Amics i drogues
És necessari conservar un grup d'amistats i aficions d'oci al marge del consum de drogues. Això evita que t'emboliquis massa, t'aïllis solament amb un grup determinat de persones i tenir altres opcions. Quan tot el teu cercle d'amics/as consumeix, un/a dóna per fet que consumir és "normal" i que no corre riscos. Això no és així, ja que una persona que consumeix qualsevol droga ha d'assumir una sèrie de conseqüències negatives i no desitjables per a la seva salut.
Si notes que el seu consum augmenta; empitjora la relació amb els/as amics/as, família, professors,... fes que reflexioni sobre quin és la part de la seva responsabilitat. Moltes vegades les persones que consumeixen es tornen excessivament irritables, fatigats, amb somnolència, pèrdua d'apetit,... la qual cosa li pot ocasionar trastorns en la seva vida diària.
La vida és una contínua presa de decisions entre si i el no. Dins de mi, està la capacitat de decidir el que vull fer i el que no. Existeixen diferents tipus de SI com existeixen diferents tipus de NO. Aprèn a utilitzar-los i fes que les altres persones els coneguin.
Si notes que el teu amic/a necessita ajuda professional, no dubtis a plantejar-li-ho de manera adequada. No ho facis quan estigui sota els efectes d'alguna droga. Tria un moment i lloc indicat i de manera tranquil·la planteja-li la teva preocupació i els teus desitjos i ganes d'ajudar. Segur, que ell o ella t'agrairà que estiguis al seu costat i li ofereixis la teva ajuda.
Has de deixar clar als teus amics/as aquelles circumstàncies quan un NO és un NO. En la conducció de qualsevol vehicle, quan hi ha risc o apareixen alteracions psicològiques continuades (depressions, paranoies, ansietat,...) o hi ha estats d'ànim o emocionals anés del normal; quan hi ha alteracions físiques continuades (taquicàrdies, baixades de tensió, etc...); quan hi ha alteracions físiques preexistents; si està a tractament o sota els efectes d'algun medicament.
Si tens parella, respecta les seves decisions. Tingues en compte la voluntat i opinió de l'altre. Evita mals rotllos. En ocasions sorgeixen qüestions com: Hauria de provar les drogues per entendre a les persones que les consumeixen? NO. Haig d'aguantar que es posi d'aquesta manera (pesat, irritable, violent,...) estant amb mi? NO. Sempre que sortim haig d'acabar embolicant-la i ficant-me en problemes? NO.