21 de nov. 2018

NON SMOKING CHALLEGE

Us presentem la nova campanya per a joves del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social enfocada a previndre el consum del tabac en adolescents.



Sou la generació dels reptes. Per això sou la generació que pot acabar amb el tabac. Afegeix-te al #nonsmokingchallenge
 

https://www.youtube.com/watch?v=ZSodQBltEz0

19 de nov. 2018

CONSUM ABUSIU DE PSICOFÀRMACS

Determinats fàrmacs que actuen sobre l’activitat mental, com les benzodiazepines, es troben entre els medicament més consumits arreu del món. Actuen com a ansiolítics, per reduir l’ansietat, i hipnòtics, per induir el son. El seu ús s’està banalitzant, i s’està donant cada cop més en persones de menor edat. Els psicofàrmacs estan superant l’alcohol i el tabac com a substància addictiva d’inici entre els adolescents.

Les benzodiazepines (BZD) tenen un potencial addictiu important. El seu abús pot derivar en addicció i en efectes secundaris, com la debilitat muscular o l’alteració de la memòria. La seva retirada brusca pot produir síndrome de abstinència. De fet, l’Institut Català de la Salut (ICS) recomana als metges revisar la indicació d’aquest tipus de medicaments i evitar que el tractament es perllongui excessivament. Si realment cal fer-ho, s’hauria de rebaixar la dosi.
De vegades l’ansietat es pot convertir en problema quan esdevé recurrent i intensa, dificultant la vida quotidiana. Però l’ansietat en si és una emoció normal i necessària, No és agradable, però no es pot recórrer a l’ajuda farmacològica al mínim malestar. Vivim en una societat amb una baixa tolerància a la frustració que potencia el recurs al consum d’ansiolítics. Aprendre a gestionar millor les emocions surt més a compte.

7 de nov. 2018

DIETA VEGETARIANA

L’alimentació vegetariana es basa en el consum de cereals i derivats (arròs, pasta, pa, cereals d’esmorzar, blat de moro,...), verdures i hortalisses, fruites,
llegums (cigrons, llenties, mongetes seques, pèsols, soja,...), llavors i fruites seques i olis i greixos vegetals, i exclou, en major o menor grau, els aliments
d’origen animal. El patró alimentari vegetarià estricte o vegà prescindeix de la carn i els seus derivats, el peix i marisc, els ous, els làctics o fins i tot la mel, mentre que l’ovo-lacto-vegetarià inclou els ous i/o la llet i els derivats làctics.
Les principals raons per les quals s’opta per una dieta vegetariana són el benestar i respecte pels animals, la preocupació pel medi ambient (per l’impacte ambiental que suposa la producció de carn), qüestions ètiques, les prescripcions religioses o consideracions sobre la salut. En aquest sentit, cal destacar la major aportació de les dietes vegetarianes de nutrients i elements protectors com la fibra, els folats, les vitamines C i E i els carotenoides, entre d’altres, a la vegada que suposen una ingesta inferior de greixos saturats i colesterol. Així doncs, es pot afirmar que una alimentació vegetariana planificada de manera adequada és saludable, nutricionalment correcta i proporciona beneficis per a la salut en la
prevenció i tractament de determinades malalties. 
 
No obstant això, cal tenir present algunes peculiaritats nutricionals que
els/les vegetarians/es han de contemplar:
• Vitamina B 12 : com que es tracta d’una vitamina present únicament
als aliments d’origen animal, cal prendre diàriament aliments
enriquits amb aquesta vitamina o bé en forma de suplements.
• Àcids grassos omega-3: aquest tipus de greix es localitza sobretot al
peix blau, per la qual cosa, caldrà que els vegetarians
n’aconsegueixin d’altres fonts, com l’oli de lli (una cullerada sopera
al dia és suficient) i les nous.
• Vitamina D : no és necessari prendre suplements si cada dia es pren
el sol uns 10-15 minuts a la cara, mans i braços.