22 de juny 2020

PORNOGRAFIA i ADOLESCENTS

Un de cada quatre nens de deu anys té mòbil. Als quinze anys, prop del 95% ja en tenen. És fàcil, doncs, imaginar que aquest canal fa ben fàcil que els preadolescents entrin en contacte amb el sexe a través de vídeos d’internet que també circulen per WhatsApp. Segons l’estudi 'Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals d’adolescents i joves', un de cada quatre menors ha vist contingut pornogràfic a internet abans dels 13 anys; vol dir que ha tingut accés a qualsevol de les plataformes que emeten milers de vídeos sobre tota mena de pràctiques, gèneres i fetitxes de manera lliure i gratuïta amb un sol clic.

El Baròmetre Control 2017 -d’aquesta marca de preservatius- situa la pèrdua de la virginitat als 17,7 anys. Les noies s’inicien abans (el 49,3% tenen la primera relació entre els 14 i els 17) i el 43% dels nois, també. L’ONG Sida Studi, en un altre informe del 2017, establia en un 72,6% els alumnes de segon cicle d’ESO que ja havien tingut contacte sexual amb parella i el 17,3% els que havien realitzat pràctiques sexuals amb penetració. A batxillerat, el 84,9% dels joves han tingut algun contacte sexual i un 34% dels nois i noies han mantingut relacions sexuals amb penetració alguna vegada a la vida.
 
El porno és la primera porta d’entrada al sexe per a molts adolescents. I el que mostra el porno generalista és una sexualitat desvirtuada i fal·laç, centrada sobretot en el plaer de l’home i en què l’estereotip més estès de la dona és un cos fet per satisfer. El porno sovint la vexa i la cosifica, amb actituds cap a ella de violència i submissió; un vector de transmissió de clixés i propulsor de la violència masclista, segons va alertar Amnistia Internacional.

“Hem de parlar-ne amb normalitat”, i aprofitar la naturalitat amb què els infants poden comprendre. Per exemple, “els nens i les nenes es toquen perquè els agrada”, sense saber què és una masturbació: “Per què no els expliquem que això és normal però que té uns codis, que no està mal fet però que és íntim, i expliquem ben clar que hi ha parts prohibides que ningú et pot tocar?” 

9 de juny 2020

DAVANT LA PÈRDUA D´UN FAMILIAR

Procureu que sigui la persona amb més vincle (els pares sempre que sigui possible), la qui comuniqui la mort a l'adolescent. Cal que ho faci al més aviat possible i de manera presencial, en un lloc íntim i segur, on pugui expressar lliurement el que senti. Convé dir-ho de manera clara i concisa, donant espai per respondre les preguntes que tingui.

Oferiu algun exemple de com nosaltres hem elaborat un dol anterior o com ells ho van fer en un altre moment (amb algun ésser estimat, animal de companyia, etc.). Procureu estar disponibles i respectar, alhora, el seu espai.
Recordeu:
  • Tots els adolescents tenen dret a rebre la informació que sigui ajustada a la situació real, tenint en compte el moment de desenvolupament en què es troben.
  • No hi ha una forma única i universal d’expressió del malestar. Tots tenim la nostra i totes són vàlides.
  • No parlar sobre un fet dolorós, no vol dir que no existeix. Si evitem parlar-ne no ajudem els adolescents a comprendre el que ha passat i, a més, limitem la seva expressió emocional i evitem que puguin activar recursos personals que els seran útils al llarg de la vida.