31 de maig 2011

PUBERTAT O ADOLESCÈNCIA


La paraula pubertat deriva de la veu llatina “pubes” que significa pèl. L’inici de la pubertat coincidiria amb l’inici de l’adolescència, ja que n’és la primera etapa. En termes generals es tendeix a considerar l’adolescència com aquell període de la vida que va dels 10 fins el 19 o 20 anys.
La pubertat és el pont que comunica la infància amb l'adolescència pròpiament dita, encara que de vegades, amb prou feines es distingeix aquest moment de transició.
Totes les cultures reconeixen la pubertat com a signe de maduració biològica, com aquell període en què es donen tota una sèrie de transformacions corporals i el "despertar" de la sexualitat. En canvi, l'adolescència és un producte cultural relativament recent, amb un estatus mal definit i subjecte a contínues variacions.
Això vol dir què la pubertat està clarament regulada per la biologia, encara que la seva manifestació pugui tenir conseqüències de tipus social.S’utilitza el terme adolescència per designar el conjunt total d'aquest període. La pubertat te una gran variabilitat de un individu a un altre, i la seva transcendència rau en que és que es tracta del moment en què apareixen els primers canvis físics importants que afecten al conjunt de la imatge corporal.
En canvi, l’adolescència és un producte cultural, doncs es podria afirmar que no existeix a la naturalesa, i esdevé necessària com un període de dilació en que un individu ha de fer una sèrie d’aprenentatges que li son imprescindibles per a ser reconegut socialment com a individu de ple dret

23 de maig 2011

COM AFRONTAR AL PÈRDUA DE VIRGINITAT


Hi ha els qui pensem que la virginitat està sobrevalorada. En ocasions com un ideal romàntic i super-transcendent que ens arriba des de determinats productes audiovisuals estandarditzats, conservadors i destinats a un públic eminentment adolescent. En altres ocasions, es transcendeix la pura ideologia del producte cultural per arribar a la tipificació de la pèrdua de la virginitat com un dolorós tràngol que requereix unes cures i precaucions extrems. Deixant de costat ideologies i morals vàries, és cert que es tracta d'un pas important per totes les implicacions que comporta, sobretot si es fa a una edat primerenca. Les adolescents necessiten comptar amb totes les eines necessàries per poder estar segurs que van a realitzar el coit per primera vegada de manera responsable i placentera.

Després de la primera vegada hauran moltes altres i segurament millors. El record d'aquella primera temptativa quedarà difuminada per les successives si tens una bona experiència. Per contra, si les coses no marxen com haurien de ser , la teva primera vegada pot convertir-se en un fantasma que planeja sobre les teves successives relacions i que fins i tot repercuteixi en elles negativament. Així, per practicar el sexe de manera responsable i no pagar les conseqüències més tard, el primer que has de saber és en quin consisteix això de perdre la virginitat. D'una banda, els dos components de la parella han d'estar cent per cent segurs del que fan i còmodes amb la situació. D'altra banda, és molt important utilitzar protecció per evitar les Malalties de Transmissió Sexuals i els embarassos no desitjats. Aquests dos preceptes marquen les regles del joc. Si algun d'ells falla, millor no participar.

Perdre la virginitat pot ser un pas positiu cap a la maduresa sexual i emocional si s'està preparat per a això. Però has de tenir en compte que és una decisió totalment personal i que et concerneix només a tu. Si les raons que et mouen no són les correctes (això és, pressió de la parella, presses, imitar als amics, estats d'embriaguesa…), les conseqüències emocionals, com hem apuntat abans, poden ser importants: estats de confusió, decepció, extrema vulnerabilitat, penediment… Tot això per no haver triat a la persona adequada, per no haver esperat una mica més o per haver violat determinades normes morals o religioses sense estar massa segurs.

16 de maig 2011

MÈTODE OGINO

També conegut com el mètode del calendari, el mètode Ogino-Knaus és un mètode natural per evitar embarassos. Va ser desenvolupat en 1924 pel ginecòleg japonès Kyusaku Ogino, i perfeccionat pel metge Austríac Hermann Knaus en 1928. Consisteix en contar els dies del cicle menstrual de la dona per aconseguir o evitar quedar embarassada practicant l'abstinència durant els dies de fertilitat. És necessari fer un calendari, per tal d´identificar quin són aquests dies de fertilitat.


Té una sèrie de riscos, i és que és molt probable que hi hagi errors en el càlcul dels dies, atès que la menstruació pot ser irregular (avançar-se o retardar-se). La possibilitat d'equivocació existeix tot i que es tracti de dones amb regles regulars, ja que mai se sap si algun altre factor (canvis de clima, nervis, estrès, emocions fortes, malalties, etc.) pot alterar el cicle normal.
Tambè cal tenir en compte que es tracten de relacions sexuals sense protecció i per tant no hi ha mecanisme de defensa contra les malalties venérees.

7 de maig 2011

MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL

Les infeccions de transmissió sexual (MTS) són processos infecciosos transmesos d´una persona a una altra durant les relacions sexuals. Poden ser causades oer virus i bacteris o paràsits.
Hi ha diferents tipus de MTS i les seves manifestacions clíniques són variades. Així, per exemple, algunes MTS poden produir lesions o úlceres a la pell o a les mucoses; altres poden provocar secrecions (del penis, la uretra, la vagina o el recte) i n´hi ha que poden afectar l´estat general de la persona. També, hi ha MTS asimptomàtiques, que no donen cap tipus de manifestació clínica, amb la qual cosa passes desapercebudes per a a persona que la pateix.
Algunes MTS es curen fàcilment i altres són incurable. Determinades MTS poden originar malalties cròniques i fins i tot comportar la mort. Certes MTS poden causar esterilitat ( tant en l´home com en la dona), de complicacions en l´embaras (avortament, embaràs ectòpic, part prematur) o d´algunes formes de càncer genital o anal. Algunes MTS poden ser transmeses de mare a fill durant l´embaràs o el part i provocar malformacions o, fins i tot, la mort al nadó.
Cal prestar atenció i recordar els senyals d´alerta següentes:
En la dona: Fluix anormal, pel que fa a quantitat, colot i olor. Coïssor o cremor als genitals. Dolor pèlvic.
En l´home: Secreció groguenca al penis ( amb dolor o sense). Coïssor o cremor a l´orinar.
Tant en l´home com en la dona: Presència de berrugues genitals. Lesions o úlceres als òrgans sexuals. Presència de ganglis a la zona inguinal.

2 de maig 2011

MALTRACTAMENTS INFANTILS

Un infant o adolescent és maltractat quan és objecte de violència física, psíquica i/o sexual. També ho és si pateix una manca d'atencions que amenaça o interfereix en el seu desenvolupament, i quan se'l priva dels seus drets i el seu benestar.
Qualsevol persona i institució, o la societat mateixa, poden ser els autors dels maltractaments d'infants i adolescents, tant de manera activa com per omissió o tracte negligent.

És fonamental identificar els maltractaments per poder aplicar les mesures de protecció als infants i adolescents que els pateixen, però no sempre és fàcil, perquè en ocasions es tracta de conductes que fins fa poc eren tolerades socialment i, en altres casos, perquè hi ha maltractaments que no deixen empremtes físiques evidents, però sí seqüeles psicològiques de difícil reparació.

Quan parlem de maltractament, només en ve al cap la idea de maltractaments físic, però fora d´això existeix moltes més maneres de maltractar a una persona, com el maltractament psíquic o emocional, per abandonament, per abús o sometiment sexual, per explotació sexual, per explotació laboral o inducció a la mendicitat, per corrupció, per sometiment a drogues o fàrmacs, per maltractament prenatal o fins i tot per maltractament institucional.
Per tot això hi ha unitats de detecció i prevenció de maltractament infantils a tots els hospitals del sistema sanitari de Catalunya. A més existeix un telèfon gratuït 900 300 777 .
La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència també posa a la vostra disposició una bústia de correu electrònic per comunicar maltractaments d'infants i adolescents: Infanciarespon.dasc@gencat.cat