26 de des. 2013

ÀPATS NADALENCS

L'any ha passat molt ràpidament i ja hi tornem a ser, al voltant de les festes de Nadal i a l'inici d'un nou any. Aquestes festes tenen moltes connotacions de celebració en família i també de trobada amb amics i companys, i sovint cadascuna d'aquestes reunions es relaciona amb bons i abundants àpats: aperitius ben assortits, escudella i carn d'olla, canelons, capó de Nadal farcit, torrons i massapans, neules i tortells, etc. Si no vols passar te en aquests dies, llegeix el que diem a continuació...

Et suggerim...
  • Prioritzar les postres a base de fruita fresca, ja que, després d'un àpat contundent, s'agraeixen unes postres refrescants i lleugeres.
  • Presentar els dolços en porcions ben menudes, per tal que els comensals en puguin degustar diferents tipus en petites quantitats.
  • Procurar que els dolços no estiguin presents durant tota la sobretaula. Són una temptació massa gran i les sobretaules d'aquests dies s'allarguen fins tard.
  • Evitar l'excés de begudes amb gas i sobretot de begudes alcohòliques. Acostumen a ser ben tolerades d'una a dues copes de vi o cava en els àpats, si s'hi està acostumat.
  • Planificar una bona complementació dels diferents àpats al llarg del dia, és a dir, si la celebració es fa a l'hora de dinar, proposar esmorzars i sopars lleugers, i a l'inrevés.
  • Recordar que poden ser molt reconfortants les infusions d'herbes digestives després dels àpats (camamilla, marialluïsa, poliol,...) en lloc d'infusions estimulants com el cafè o el te.
És MOLT recomanable sortir a passejar una estona abans o després dels àpats i, si podeu, aprofiteu per fer servir les escales en lloc dels ascensors.
Gaudir de les festes no ha estar vinculat a excessos ni a grans pressupostos; hi ha mols plats tradicionals que utilitzen productes locals, de temporada i que són una excel·lent opció, més econòmica i més sostenible.
I ja que s'apropa el començament de l'any nou i ,amb ell, els bons propòsits de canvi, recordem alguns dels consells que ens ajudaran a gaudir d'una millor salut:
  • Seguir una alimentació variada i equilibrada, rica en fruita i verdura.
  • Esmorzar cada dia (és un dels àpats més importants).
  • Evitar saltar-nos àpats.
  • Portar un estil de vida actiu: pujar per les escales i moure'ns més.
  • Caminar una estona a bon ritme cada dia (que puguem mantenir una conversa, però amb un cert esforç).
  • Deixar de fumar.
  • Dormir cada dia entre 7 i 9 hores.
  • Participar en activitats socials.
  • Practicar un hobby (afició), millor si és a l'aire lliure.
  • Protegir-nos dels efectes del sol.
Consulta Jove et desitja un BON NADAL!!
 

18 de des. 2013


ESPAIJOVE.NET
 
L’ Espai Jove.net és un programa d’educació sanitària per la promoció de la salut mental i la prevenció dels trastorns mentals pels joves d’edats compreses entre els 12 i els 18 anys de Barcelona ciutat, les seves famílies i els professionals de l’àmbit sanitari, social, educatiu i de lleure que estan en contacte amb ells. L’objectiu del programa és millorar els coneixements sobre salut mental, promoure conductes saludables, prevenir conductes de risc, facilitar la detecció precoç dels trastorns, i orientar sobre els recursos disponibles a la xarxa sanitària general i de salut mental.

El programa està dissenyat com una intervenció comunitària d’educació per a la salut mental que inclou:

  • Difondre informació a la comunitat sobre la salut mental, la seva promoció, la prevenció dels trastorns mentals, la detecció primerenca i la seva atenció.
  • Dur a terme activitats de sensibilització i formació sobre salut mental en l’àmbit escolar mitjançant sessions informatives i tallers formatius adreçats als joves que estiguin cursant E.S.O, Batxillerat i Cicles Formatius, els docents i les famílies (AMPAS).
  • Oferir activitats formatives als professionals dels àmbits educatiu, sanitari, social i comunitari.
  • Informar a través de la pàgina web interactiva amb informació específica de Salut Mental per a joves i amb actualitzacions setmanals de notícies, twitter i facebook.

9 de des. 2013

COPA MENSTRUAL

La copa menstrual és un recipient de silicona mèdica que s'introdueix en la vagina durant la menstruació i recull tot el flux a l'interior de la copa. Amb ella elimines per a tota la vida els tampons, les comprimides, els salvaslip's, elimines les olors, les taques, les pèrdues, les preocupacions...
La copa menstrual estan fetes en silicona mèdica o en TPE (elastòmer termoplàstic), depenent de la marca. A més els colorants utilitzats per a la fabricació de les copes menstruals són colorants alimentosos, no s'utilitza cap additiu químic que pugui afectar a l'organisme de la dona. Cap bacteri pot romandre en la seva superfície totalment llisa, que no absorbeix cap líquid, i per tant no es produeixen alteracions en l'entorn vaginal natural. A l'ésser de silicona mèdica o TPE, no esgarrapa ni asseca les parets vaginals i tampoc deixa restes de fibres (a diferència dels tampons tradicionals).

Com s'utilitza?
1. Esterilitzar la copes abans i després de cada menstruació.
2. Rentar-se acuradament les mans per evitar infeccions ja que les copes s'insereixen a l'interior de la vagina.
3. Doblegar la copa i introduir-la. Es pot fer asseguda, dempeus, o de genolls.
4. Retirar-la en un màxim de 8-12 hores, buidar el contingut i netejar-la en aigua.
5. Tornar a introduir la copa.


Visualitza el video per acabar de resoldre la teva curiositat o dubtes.


http://www.youtube.com/watch?v=MFxEjNPbmgA&feature=player_embedded
 

27 de nov. 2013

EL PLAER SEXUAL

Són moltes les preguntes que nois i noies es fan entorn de les relacions afectiu-sexuals i a la vivència del plaure, i és lògic:
D'una banda, perquè el plaer és una de les experiències més meravelloses i gratificants que formen part de la vida.
Per un altre, perquè en la nostra cultura existeixen discursos molt contradictoris entorn de la vivència del plaure: d'una banda sembla que tothom sap què és, i que és alguna cosa molt important, i per un altre, sembla que no està ben vist parlar obertament sobre el plaer. Si preguntes asseguis incomoditat, t'asseguis culpable, es frivolitza... i sobretot, no es proporciona informació correcta, ni es parla de manera natural sobre ell.
Que és el plaer sexual?
Pensa en alguna cosa que t'encanta fer, que et resulta molt gratificant... ho tens? És alguna cosa que et dóna plaure, alegria, satisfacció? Pensa en què fa que t'encanti fer això, en com et fa sentir, si ho comparteixes amb algú o és alguna cosa que gaudeixes en solitud, cada quant ho fas…
Són molts els ingredients que ens fan gaudir de les cuses que ens agraden. El mateix succeeix amb el plaer sexual. Quan parlem del plaure de tenir relacions sexuals amb la persona que ens agrada, d'imaginar, fantasiar, de sentir-nos volgut i volgudes, desitjats i desitjades, el plaure de besar, acaronar, fer olor, sentir...
Existeixen infinites situacions, experiències, objectes, estimuls, personis que poden resultar-nos plaents. Algunes són bastant comuns i estan influenciadas per la cultura, els missatges socials, els mitjans de comunicació, però en el fons ens resulta plaent és una experiència única i personal: ballar pegats, una carícia, el coit vaginal o anal, uneixes mans càlides, olor a colònia, etc.. infinitat de possibilitats.
Pel plaure no hi ha receptes, i moltes vegades no és tant el quin sinó el com, amb qui…en realitat hi ha tantes maneres de donar i rebre plaer com personas existeixen.


20 de nov. 2013

DROGUES, ON TINC AJUDA I INFORMACIÓ?
 
Si vols resoldre qualsevol dubte o problema relacionat amb el consum de drogues pots parlar amb professionals dels següents serveis d'orientació i centres sanitaris.
Recorda que si ets estudiant d'un centre d'Educació Secundària Obligatòria pots consultar a professionals del Programa Salut i Escola qualsevol dubte que tinguis en aquesta matèria. Aquesta persona et podrà derivar, en cas necessari, a ajuda especialitzada.
Telèfon Línia Verda
La Línia Verda és un servei gratuït de la Generalitat de Catalunya per realitzar consultes de tot tipus relacionades amb les drogues.
Ofereix informació, orientació, assessorament i, si escau, derivació a recursos especialitzats de tractament i atenció presencial amb cita prèvia per orientar la demanda plantejada.
Pots contactar-hi, de manera confidencial i anònima, per telèfon les 24 h (900 900 540) o per correu electrònic (contacte_lv@ipss-online.org).

Servei d'Orientació sobre Drogues (SOD), per adolescents

El SOD és un servei de prevenció i intervenció precoç de consum de drogues per a joves consumidors fins als 21 anys i les seves famílies, als que assessora i atén gratuïtament.
Atenen de dilluns a dijous de 9 a 21 h, i divendres de 9 a 19 h al carrer Enric Granados, 116, 3r 2a, 08008 Barcelona.
Pots posar-te en contacte amb el SOD per telèfon (932 378 756) o per correu electrònic (sod@aspb.cat).

Centres d'Atenció i Seguiment (CAS), per a majors d'edat

Als CAS informen sobre possibles tractaments i programes terapèutics per a majors d'edat consumidors de drogues (excepte el tabac; en aquest cas cal consultar al metge de capçalera).
És aconsellable trucar abans de dirigir-s'hi.
Una primera visita amb l'especialista determinarà la conveniència d'un o altre tractament o, en cas que calgui, la derivació a un altre recurs de la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències.
Per accedir als recursos residencials (comunitats terapèutiques o pisos de reinserció) cal estar contactar primer amb el CAS.
 

6 de nov. 2013

DISFUNCIÓ ERÈCTIL
És la incapacitat d'assolir o mantenir una erecció d'una durada suficient per aconseguir una relació sexual satisfactòria. És considerada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com una malaltia. Tot i així, són molt pocs els homes que van a la consulta mèdica quan tenen aquest problema, que encara s'associa a la manca de virilitat i es viu com una incapacitat. Popularment, aquesta malaltia és coneguda com impotència masculina. Els homes que en pateixen perden l'autoestima, senten inseguretat i ansietat, factors que fan la resposta erèctil més difícil. S'ha de distingir la disfunció erèctil crònica de la manca d'erecció que apareix puntualment, que pot ser provocada per l'estrès o per un excés d'ansietat en voler quedar bé amb una parella.
Causes
Tot i que sovint es relaciona aquesta patologia amb l'edat, no és una conseqüència  inevitable de l'envelliment. La disfunció erèctil sovint va associada a problemes mèdics seriosos. Les causes orgàniques poden ser vasculars, endocrinològiques,  neurològiques o provocades per algun fàrmac que pren el pacient. La manca d'un bon control en els malalts de diabetis també pot provocar aquesta malaltia. L'alcohol, el tabac i les drogues també poden afectar l'erecció.
També pot estar motivada per causes psicològiques, algunes disfuncions per causa orgànica poden acabar tenint un component psicològic.
Diagnòstic
És important que quan apareix aquesta disfunció sexual l'home afectat vagi a la consulta mèdica al més aviat possible. La disfunció erèctil pot ser un símptoma sentinella d'altres malalties com, per exemple, d'un problema cardíac o circulatori, o pot anticipar una cardiopatia isquèmica.
Tractament
En la majoria de casos el tractament s'ha d'adaptar a cada pacient segons la causa o causes que motivin la disfunció. El tractament sexològic abastarà tots els factors que intervinguin en cada cas, ja que la disfunció erèctil és sovint multifactorial i, per tant, el tractament també haurà de ser-ho.
 

14 d’oct. 2013

SOBREPÈS I OBESITAT, ÉS EL MATEIX?

Del sobrepès, un excés de quilos en referència al nostre pes ideal, es pot passar amb facilitat a l'obesitat. L'obesitat és una malaltia crònica i, com a tal, precisa d'un control perquè no segueixi la seva progressió, que es traduiria en un augment de pes. No han de menysprear-se els petits augments de pes de dos o tres quilos perquè si no els posem fre, poden anar a més. No hem d'oblidar que l'obesitat no és solament una malaltia a nivell individual sinó que s'ha convertit en un problema de salut pública perquè cada vegada hi ha més persones que la pateixen. Per destriar entre sobrepès i obesitat s'empra l'Índex de Massa Corporal, un càlcul que consisteix a dividir el pes expressat en quilos per l'altura al quadrat expressada en metres. Es considera un pes normal aquell que resulta d'un IMC entre 18 i 25. A partir del 25 parlem de sobrepès i de 30 ja ens referim a obesitat.


L'obesitat té una base genètica important, ja que un 40% de la responsabilitat d'aquesta malaltia resideix en els gens. Si ens trobem amb una persona amb aquesta predisposició que a més viu en unes condicions ambientals que afavoreixin la seva malaltia, és molt probable que l'obesitat aparegui. Si s'actua contra això, l'obesitat pot revertir-se, però en el moment en què es deixa de fer-ho la malaltia torna a aparèixer. Els factors ambientals influeixen molt i són els que s'han d'aconseguir tenir sota control. També hem de tenir en compte que els factors ambientals tenen capacitat per modular l'expressió de determinats gens, és a dir, que està demostrat que una alimentació rica en grassa pot activar gens que estaven inactius i que són els que perpetuaran la situació d'obesitat.

Per mantenir l'obesitat a ratlla cal dur a terme un treball diàriament i mantenir unes pautes de vida saludables de forma constant. La dieta i la realització d'exercici físic són bàsics per no engreixar, a més de mantenir control sobre la ingesta d'aliments no recomanats. D'aquesta manera, i sense passar gana, es poden perdre entre 2 i 4 quilos al mes sense comprometre la nostra salut. També és important estar sota la supervisió d'un especialista mèdic que s'encarregui d'establir el tractament adequat i executi un control sobre la pèrdua de pes.

30 de set. 2013

FES ESPORT, MOLTS BENEFICIS

La pràctica esportiva té un efecte positiu sobre la salut mental ja que produeix l´alliberament d´endorfines, i aixó porta a la reducció de l´ansietat, la depressió i l´estrès. Qualsevol tipus d´activitat, sigui d´alta o baixa intensitat, allibera substàncies que actuen directament sobre el cervell produint una sensació de relaxació i benestar. A més, disminueixen el llindar del dolor, generant analgèsia i sedació. Gràcies a aquests "analgèsics naturals" o "hormones de la felicitat" podem aguantar més hores l´esforç sense percebre la sensació de dolor muscular i fatiga.
No obstant, la endorfina no són les úniques responsables de la millora de l´estat d´ànim. Després de fer exercicis o esports extrems es provoca l´alliberament de neurotransmissors, com la serotonina, dopamina i noradrenalina. Aquestes són les encarregades d´adaptar al nostre cos per a l´exercici, produint un augment de la glucosa sanguinea i muscular, de la freqüencia cardiàca, respiratòria i dil.latació de pupil.les.
La dopamina pot arribar a crear benestar i una addició positiva a l´exercici físic.També se sap que estan implicades en les emocions. També diferents estudis han demostrat la influència de l´exercici sobre aquests neurotransmissors cerebrals que, a més, estan associats a l´emmagatzamatge i recuperació de la memòria i amb l´estat d´ànim. Aquests estudis suggereixen que l´exercici habitual pot generar canvis estructurals permanents al cervell.. També l´augment de la temperatura corporal pot portar una relaxació i a un millor estat d´ànim.

18 de set. 2013

EFECTES DE LA ACTIVITAT FÍSICA

Nombrosos estudis han mostrat que practicar un mínim trenta minuts d'activitat física moderada cinc cops per setmana redueix a la meitat el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2 i obesitat.
Practicar activitat física de manera habitual també disminueix l'estrès, l'ansietat, la depressió i la millora la salut mental en general. L'activitat física acumulada al llarg del dia i integrada en la rutina diària és, per tant, una eina de promoció de la salut i prevenció i control de les malalties.
A més, l'activitat física ajuda:
  • A sentir-se millor, amb més energia, a relaxar-se, a dormir millor i a tonificar els músculs.
  • A prevenir i tractar l'excés de pes perquè regula la gana i augmenta el nombre de calories que es gasten cada dia.
  • En el cas de la canalla, a relacionar-se amb els altres i a créixer millor, més alegres i més sans.
en definitiva, fer activitat física és cuidar-se, perquè tot l'organisme en surt beneficiat.

10 de set. 2013

EL MENJAR RÀPID


Cada vegada es fan menys àpats a casa. Aproximadament el 23% de la població dina o sopa fora els dies laborables, el percentatge es dobla els dies festius i es preveu que augmenti, sobretot a les zones urbanes. Sovint l'opció és un establiment de menjar ràpid o fast food, majoritàriament entre les persones joves d'entre quinze i vint-i-vuit, amb un nivell adquisitiu mig/baix.
L'alimentació de menjar ràpid té mala reputació, tant des d'un vessant gastronòmic com nutricional. Cal matisar aquest concepte perquè el menjar ràpid engloba moltes opcions diferents i la seva influència dependrà de la freqüència, la selecció i la complementació amb els altres àpats. 

Recordeu:
  • El menjar ràpid sorgeix de les noves necessitats socials i de la influència de les modes i val la pena conèixer els avantatges i els inconvenients a l'hora d'incorporar-lo en els costums alimentaris individuals;
  •  El menjar ràpid no significa necessàriament menjar escombraria. Una selecció adequada i una freqüència correcta el poden una oferta equilibrada;
  • El menjar ràpid mediterrani (entrepans, pizzes, coques, pites, tapes...) per les seves característiques nutricionals és més recomanable que l'anglosaxó, sempre que s'integri dins d’uns hàbits alimentaris saludables. Cal adaptar les quantitats a les necessitats de cadascú;
  • Les begudes que normalment acompanyen aquests tipus d'àpats acostumen a enriquir considerablement el seu valor energètic. L'aigua, o refrescos light, serien les opcions més recomanables.
  • Les amanides serien un bon complement a aquests tipus d'àpats per tal de millorar l'equilibri, ja que aquests locals no acostumen a oferir fruita fresca com a opció de postres.
  • El menjar ràpid té deficiències nutritives que cal compensar amb la resta d'aliments.
  • El menjar ràpid s'ha d'ingerir més a poc a poc, ja que a vegades el principal inconvenient no són els aliments sinó la rapidesa amb la que es menja.

3 de set. 2013

TORNAR A AGAFAR EL RITME

El moment de la tornada a l'escola pot ser dur, després de mesos sense seguir la rutina del dia a dia. A continuació t'oferim les claus per evitar els nervis i el cansament, i perquè el nou curs sigui com una gran oportunitat.
Un curs nou no només significa que les vacances d’estiu han arribat a la seva fi. També suposa una nova oportunitat per aprendre a pensar, a sentir i a viure. Però perquè ho percebeixis d’aquesta manera, és important que sentis menys pressió i que afrontis els estudis amb tranquil·litat.

  • Els exàmens, un dels majors temors dels estudiants, s’han de fer sense por ni nervis, recorrent si cal a tècniques d’autocontrol com respirar fons. És una bona idea fixar-se en el que més valora el professor al puntuar. És important llegir bé les preguntes abans d’escriure, i pensar la resposta. Començar per les preguntes que millor saben ajuda a aprofitar més el temps de l’examen, encara que aquest s’ha de repartir correctament entre totes les preguntes. En última instància, l’estudiant ha de pensar que sempre hi haurà més oportunitats.
  • Per estudiar a casa, el més adequat és triar un lloc tranquil i allunyat de distraccions, ben il·luminat, ventilat i confortable, amb tots els materials a mà perquè no hi hagi interrupcions. La millor manera d’estudiar és que sigui un hàbit, cada dia, amb un horari ben organitzat. El més recomanable per al nen és que faci un descans d’uns deu minuts cada hora, i que en els moments de diversió no pensi en l’estudi. És recomanable portar una agenda per anotar els deures i encàrrecs, i així organitzar-se millor el temps.
  • Aprofitar les classes també és una gran ajuda per a l’estudi. Parar atenció, preguntar els dubtes, repassar el que es va explicar el dia anterior i prendre apunts són bones tècniques per arribar a l’examen amb cert avantatge.
  • Esmorzar bé abans de sortir de casa és una de les coses que pot ajudar a tenir un bon dia a l’escola. Un bon esmorzar necessita sempre un làctic, pa i una peça de fruita. És convenient dutxar-se a la nit, ja que això ajuda a descansar millor i relaxar-se abans d’anar a dormir. També és important inculcar l’hàbit higiènic de rentar-se les dents després de l’esmorzar.
  • Alguns nens tenen tendència a sobrecarregar la motxilla, i això pot comportar alguns problemes d’esquena al futur. Per tant, és important que no incloguis objectes innecessaris. La motxilla mai no ha de sobrepassar l’esquena del nen, i sempre és millor si es tria una amb tirants gruixuts, encoixinats i el més amples possible. A més, cal tenir en compte que es prepara sempre de dins cap a fora, de manera que el contingut més pla i tou quedi contra l’esquena, per evitar que es clavi. El més pràctic és posar a punt la motxilla abans d’anar al llit, tot consultant l’horari de classe per assegurar-se que porta tot el necessari.
  • Ara, relaxa´t auqest dies de vacances que encara queden i a tope per afrontar el nou curs escolar.

14 d’ag. 2013

ENGREIXA LA PINDOLA ANTICONCEPTIVA?

La veritat és que malgrat ser un dels mètodes anticonceptius més utilitzats en l'actualitat, segueixen existint molts mites sobre les píndoles. Un d'ells és que diuen que prendre la píndola anticonceptiva engreixa.
Com el tema ha donat per parlar-ne molt són molts els estudis que s'han fet sobre aquest tema, perquè val recordar que la píndola porta ja diversos anys a l'actual mercat, i que ha canviat molt la composició des de les primeres generacions fins a les actuals. I les d'ara han reduït de forma dràstica els efectes secundaris deixant-los pràcticament en zero. Actualment, la Universitat de Salut i Ciència de Oregon ha publicat un estudi en el qual precisament parla del tema, i donar per resolta la qüestió amb una hipòtesi demostrada de la ciència en la qual no hi ha gens de cert en l'assumpte que la píndola engreixi.
O sigui, que si hem engreixat, de la píndola és clar que no és la culpa. És més, precisament seguint aquest estudi ens trobem amb la conclusió que en major o menys mesura, les actuals píndoles anticonceptives contenen estrogen i progesterona en nivells molt més baixos que les primeres, i que precisament per això les que es van llançar el mercat en els anys 70 tenien aquest efecte secundari pel fet que l'elevada quantitat d'estrògens feia precisament que es retinguessin líquids i que per tant la dona se sentís més inflada i li semblés que era més grossa.
No obstant això, en l'actualitat, la fórmula s'ha millorat de tal forma que en realitat les píndoles han aconseguit que la quantitat d'hormones sigui la justa per obtenir l'efecte anticonceptiu sense els efectes secundaris que produeix el fet de prendre una elevada quantitat d'hormones. Així que gens de posar l'excusa de la píndola, almenys que l'hi diguis a algú que no sàpiga que el fet que les pastilles anticonceptives engreixen és un veritable mite que no té gens de real.

7 d’ag. 2013

CONSELLS PRÀCTICS PER DEIXAR DE FUMAR

A continuació, us donem deu petits consells que us ajudaran a deixar de fumar. 

• Mentalitzeu-vos, visualitzeu-vos sense fumar.
• Fixeu un dia per deixar-ho.
• Ho heu de deixar totalment i de cop.
• Beveu aigua i sucs de fruita, preferentment naturals i rics en vitamina C.
• Modereu al màxim el consum d’alcohol i excitants, com ara cafè o te.
• Mengeu aliments rics en vitamina B (pa, arròs integral).
• Feu exercici regularment.
• Ompliu les petites estones de lleure amb una afició que us agradi; això us proporcionarà satisfacció.
• Apreneu a relaxar-vos.
• Si cal, preneu algun fàrmac −abans consulteu-ho amb professionals sanitaris (metges, infermers o farmacèutics)– que us ajudi a superar la dependència del tabac.

31 de jul. 2013

AIXECA´T DEL SOFÀ. FES EXERCICI!!

Seguir una bona alimentació i fer una mica d'esport cada dia és imprescindible per la vostra salut! No us estem dient que us "maixequeu" tres hores diàries al gimnàs, hi ha moltes altres maneres de fer esport.
Els joves hauríeu de fer una horeta al dia d'exercici físic moderat. Amb això volem dir per exemple:

- 15 minuts: pujant escales, saltant a corda, corrent 2,5 km o recorrent 6,5 km amb bicicleta.

- 20 minuts: jugant a bàsquet o fent natació.
- 30 minuts: fent gimnàs a l'aigua, ballant, caminant 3km a bon pas o recorrent 8 km amb bicicleta.
- 40/60 minuts: netejant vidres, el terra o el cotxe i, a més, tindreu a la mama contenta.
 
Camineu, correu, balleu, aneu amb bicicleta o practiqueu els esports que us agradin amb els vostres amics. Trieu activitats amb les que gaudiu i, si no teniu temps, podeu anar sumant minuts actius durant el dia. A més a més, aprofitant que és estiu, es poden fer activitats molt divertides com el ràfting o anar amb caiac.
Convertiu l'estil de vida actiu en un hàbit i veureu com us sentireu millor amb vosaltres mateixos i el vostre cos us ho agrairà!

17 de jul. 2013

ALCOHOL,SABIES QUE?
 
+ Encara que prendre alcohol, inicialment, pot semblar divertit i sense cap tipus de risc, a la llarga no és així. El risc de sofrir algun trastorn relacionat amb el seu consum apareix a partir de quantitats relativament baixes.
+ L'alcohol, malgrat ser legal, és una droga que produeix dependència física i psíquica.
+ No és cert que l'alcohol faci passar el fred. De fet, és el contrari: fa perdre calor i el que es nota és la calor que surt cap a fora del cos.
+ L'alcohol no alimenta ni aporta vitamines, però si que engreixa. Les calories que conté són "no nutritives", és a dir, que les cèl·lules de l'organisme no les poden utilitzar com a energia.
+ Encara que, inicialment, pot facilitar la deshinibició i els contactes sexuals, l'alcohol també causa una disminució del desig i de la qualitat de les relacions.
+ El fet que algunes persones tolerin millor l'alcohol no significa que siguin més forts, al contrari, indica que el seu cervell s'ha adaptat a la presència de l'alcohol i que cada vegada necessita més quantitat per aconseguir els mateixos efectes.
+ Això pot ser l'inici d'un procés de dependència de l'alcohol.
+ Ni refrescar-se, ni prendre cafè, ni vomitar, ni cap altre procediment serveix per eliminar l'alcohol més de pressa i reduir els símptomes de borratxera.

12 de jul. 2013

ESTIU I INTERNET

Comença l’estiu, calor, molt de temps d’oci i un canvi de més de dos mesos en els costums i rutines dels nostres fills.
L’adolescència és una fase de la nostra vida en què trenquem els lligams amb els nostres progenitors o educadors i busquem desenvolupar-nos com a adults. Per descomptat, cada persona som un món i ens desenvolupem i madurem a diferent ritme. Però aquesta fase sí sol tenir en comú la rebel·lia i la curiositat cap al que fins ara teníem vetat. Això ens fa susceptibles a nous riscos dels que fins a les hores estàvem protegits i que també marcaran com serem d’adults.
La tecnologia, i Internet en particular, no és el problema d’un adolescent ni preadolescent, però sí és un factor que hem de tenir en compte. És una autopista que els permet aprendre, treballar, comunicar-se i divertir-se. Serà el teu mitjà de treball (el 2018 el 50% dels treballs estaran directament amb la tecnologia i pel 98% serà una eina bàsica), per tant, l’accés a les noves tecnologies no és opcional per a l’adolescent.
L´accés a internet és principalment per lleguir missatgeria (WhatsApp, Messenger, Skype, Viber), xarxes socials (Tuenti, Twitter, Facebook, Google +), jocs online (a les pròpies xarxes socials, web o a través de videoconsola) cerca d’informació (Google, Bing) i correu electrònic (Gmail, Hotmail).
Hem de veure la tecnologia com una eina no com un problema. I com totes les eines, té els seus riscos derivats en molts casos del mal ús que li donem.
Els problemes que pot generar són: addicció, manca de entorn social o aïllament, sedentarisme, sobrepes, incertessa, continguts il.legals... 

 

4 de jul. 2013

TEMPS PER PENSAR EN LA PARELLA

Probablement si tu ets la interessada a prendre't aquest temps et costarà fer-li entendre al teu noi el que va malament i perquè has pres aquesta decisió. Per a ningú és fàcil admetre-ho, però si ja estàs convençuda estaràs davant un primer pas per aconseguir posar ordre als teus sentiments, aconseguir que la relació vagi cap a algun costat i sobretot ser franca amb tu mateix i amb la teva parella. Pot ser que aquest temps separats acabi per enfortir els vincles, i pot ser que al final simplement sigui el principi de la fi. Però sigui com sigui, tard o d'hora les coses o s'arreglen del tot o s'acaben. És una de les lleis de les relacions de parella.
Probablement, en les relacions de parella en les quals et toqui viure de l'altre costat, és a dir, en les quals sigui ell el que et demani el temps sigui molt més complex d'entendre si no tens paciència o t'ha vingut sense previ avís. Encara així, sense importar si ho entens o no, el millor és donar-li el temps que necessita per poder deixar-li segur del que sent o del que no. No precipitar-se, deixar que les coses segueixin el seu curs i sobretot el fet que et trobis pensant en altres coses i també reflexionant sobre el que tu vols i el que ha estat bé o malament ajudi a aprofitar aquest temps que t'han demanat.
En tot cas, independentment que et toqui un paper d'un o un altre costat és important quedar-te amb que el temps és important per a tot, ja sigui para ben o per a mal. Així que si no estàs segura, si ell no ho està o si alguna cosa no va com hauria de, no tinguis por de prendre-t'ho o de donar-li-ho. És sempre la millor solució.


20 de juny 2013

OCULOLINCTUS
Després de Tampodka i dels Eyeballing (xupitos d'alcohol pels ulls) arriba el torn del "Oculolinctus". Aquesta moda consisteix a llepar el globus ocular de la teva parella per obtenir plaure eròtic. molt agradable.
Més enllà de l'estranya moda, els metges i oftalmòlegs nipons estan alarmats per l'elevat nombre de casos de joves que estan arribant a les seves consultes amb infeccions oculars pròpies d'altres zones del cos, ferides en la còrnia i tot tipus d'irritacions en els ulls. Les xifres són sorprenents ja que un de cada tres estudiants japonesos reconeixen haver practicat el oculolinctus en alguna ocasió.
Els professors van ser els primers a donar la veu d'alarma en veure que en poques setmanes molts alumnes es presentaven en els centres educatius amb pegats en els ulls o amb ulleres de sol. La moda es va estendre com la pólvora per tot el país i ara amenaça amb contagiar-se a la resta del planeta.
El que va començar com una pràctica atribuída a la tribu urbana denominada Emos podria implicar greus conseqüències per a la vista, arribant a provocar ceguesa, segons ha declarat l'Associació d'Oftalmologia japonesa. I és que en aquest joc eròtic sol haver-hi una transmissió de bacteris i de materials abrasius que es troben en la saliva i que causen lesions greus en els globus oculars.

12 de juny 2013

DE LA AMISTAT A ESTIC "PENJAT"

L'amistat és una relació afectiva en la qual intercanvien, no només jocs, sinó també sentiments i complicitats.
En qualsevol moment, una nena o un nen començaran a sentir una atracció diferent a la qual senten habitualment per les seves amistats i familiars. És una atracció que els porta, no només a voler estar amb aquesta persona, sinó a estar el més a prop possible d'ella. Té a veure amb un desig major i diferent de contacte físic.
A aquesta atracció, nenes i nens donen significats diversos. En alguns casos, els nens, sobretot quan són més majors, interpreten l'atracció que senten cap a una altra persona com alguna cosa incontrolable, convertint-la en una sensació que els dóna via lliure per envair el cos aliè. Per exemple, els pot portar a mirar els pits d'una noia o a fer comentaris en veu alta sobre ells, de tal manera que aquesta se senti incòmoda. Quan actuen així, s'allunyen afectivament, en lloc d'apropar-se, de la persona per la qual senten atracció. D'altra banda, poden arribar a pensar, sobretot en el cas de les nenes, que, si aquesta atracció és forta, vol dir que la persona per la qual se senten atretes és l'amor de la seva vida. O sigui, donen a aquesta sensació d'obertura gran i de desitjos de conèixer i tocar a una altra persona, uns significats que desborden el que realment els està passant. Una atracció és alguna cosa agradable, però és només això; és una atracció que pot donar lloc a una relació més profunda, però no sempre ocorre així. Les idees que algú té sobre la persona per la qual se sent atreta, siguin aquestes reals o no, poden donar lloc a el ‘pengi’, a una atracció que es manté al llarg del temps sense que es doni un major acostament o aprofundiment de la relació. Això pot ocórrer amb algú conegut o amb algú a qui no es coneix, com, per exemple, un actor de cinema o una presentadora de televisió. Una nena o un nen poden confondre aquesta sensació amb l'amor, idealitzant a la persona per la qual senten el ‘pengi’. Però això que busquem no sempre respon al que realment ens fa sentir bé. De vegades, està molt influïda per mites apresos que confonen la nostra percepció sobre què és interessant i produeix felicitat.


5 de juny 2013

CONSUM DE TABAC

El consum de tabac és la primera causa de pèrdua de salut i de mortalitat prematura i evitable. És un dels factors de risc més importants de les principals malalties cardiovasculars i respiratòries cròniques, així com d’un nombre important de càncers. A més, l’exposició passiva al fum ambiental del tabac incrementa el risc de càncer de pulmó en les persones no fumadores i d’altres malalties del sistema respiratori, sobretot en els infants.
Els danys causats directament pel tabaquisme afecten principalment les persones fumadores, una quarta part de les quals morirà durant la seva vida activa, i haurà perdut entre vint o vint-i-cinc anys de vida. Però el consum de tabac afecta la societat en conjunt.
Els beneficis del fet de deixar de fumar són ben clars; les persones exfumadores, deu anys després de deixar l'hàbit, tenen el mateix risc de contreure malalties que les no fumadores. Aconseguir l'abandonament definitiu del tabaquisme, però, no és fàcil, tot i que és ben possible. En cas de dubte, és convenient consultar un professional de la salut i seguir les seves recomanacions.

Sabíeu que...

  • La concentració d'alguns elements tòxics de la pol·lució de la ciutat és 400 vegades inferior a la concentració de contaminants que es desprenen del fum del tabac.
  • No és tan important el nombre de cigarretes que es fumen sinó el temps que fa que es fuma. Els beneficis de deixar de fumar només s'obtenen quan el consum de tabac s'abandona totalment.
  • Les cigarretes light són igual de perilloses perquè contenen molts dels components nocius dels de les cigarretes normals.
  • Alguns persones fumadores s'engreixen entre dos i tres quilos, però això és poca cosa a canvi del que guanyen en salut.
  • Seguir una dieta equilibrada, evitar els aperitius i les llaminadures, no picar entre hores i fer exercici regularment, ajuda a oblidar-se del tabac d'una forma saludable i a controlar el pes.

28 de maig 2013

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LES DROGUES

Què és una droga?
Droga és tota substancia el consum de la qual actua sobre el sistema nerviós, modificant el psiquisme i el seu abús produeix diverses conseqüències tòxiques agudes i cròniques, entre elles l'estat de dependència 


Per què ens “enganxem” a les drogues?
La dependència a una substància es caracteritza per una adaptació psicològica, fisiològica i bioquímica, conseqüència del consum reiterat d'aquesta substància. A mesura que s'estableix la dependència, el consum es fa cada vegada més necessari per evitar la síndrome d'abstinència, alhora que pot produir-se una disminució progressiva dels efectes de la droga. D'aquesta forma, es produirà la necessitat d'anar augmentant la dosi amb la finalitat d'aconseguir els efectes inicials. A aquest fenomen se li crida tolerància

Totes les drogues generen tolerància?
El fenomen de la tolerància no es presenta en totes les drogues ni l'organisme s'acostuma d'igual manera als diferents tipus de substàncies. Així doncs, depenent de les substàncies i de les característiques pròpies de l'individu es podrà generar una major o menor tolerància enfront d'una substància

És fàcil “controlar” la quantitat que es consumeix?
Quan consumim drogues, els propis efectes de les substàncies alteren la nostra capacitat d'exercir un control sobre el seu consum, és a dir, alteren la nostra capacitat d'anàlisi de la realitat i de presa de decisió sobre els consums que realitzem.

Quins efectes es produeixen quan falta la droga si hi ha dependència?
Quan es retira de forma brusca o es disminueix el consum d'una droga que ja ha produït dependència, apareixen símptomes psíquics i físics diferents segons la substància. A aquest conjunt de símptomes se li crida Síndrome d'Abstinència. Algunes síndromes d'abstinència requereixen atenció mèdica, com és el cas de l'alcohol i els barbitúrics. Altres substàncies presenten síndromes d'abstinència, que en molts casos no presenten signes molt marcats o encara que els present no revesteix risc per al consumidor
.

22 de maig 2013

L´AVORTAMENT

L'avortament, encara que sembli increïble en els temps que corren, torna a ser notícia. I encara que és cert que a Espanya estem a l'espera d'una reforma que encara sense conèixer-se s'espera que redueixi considerablement els drets de la dona, que tant temps hem trigat a conquistar i que a més podria portar-nos a tenir lleis més restrictives que les que regnaven en la dècada dels 80, les notícies sobre el tema apunten a casos concrets en la resta del món, en països en els quals l'avortament està penat amb la presó i prohibit en gairebé tots els casos. Parlem en aquesta ocasió de la dona de 22 anys que a El Salvador clama per una excepció per avortar, per risc per a la seva pròpia vida i que ha donat la volta al món.

Al país centreamericà l'avortament està prohibit sota qualsevol circumstància. Així què Beatriz embarassada des de fa 20 setmanes amb una malaltia que afecta als seus ronyons, lupus eritematos discoide i amb el fetus amb anacefàlia, que farà que probablement neixi mort, clama a les autoritats que se li permeti avortar per evitar posar en risc la seva vida per un bebè que en el millor dels casos morirà als pocs dies d'haver nascut. El cas ha estat portat a la Comissió de Drets Humans de la ONU que ha intervingut exigint que es despenalitzi el cas de la dona.
 

A Europa, la notícia ha calat, i probablement el govern actual d'Espanya que pretén eliminar els terminis i fer una reforma en la qual una dona per avortar es converteixi en una criminal hagi de preguntar-se més d'una cosa. Sobretot quan l'ONU considera que el model actual espanyol de terminis, majoritari als països demòcrates del primer món, és el més adequat tant per a la mare com per garantir els drets del no nascut. La llei de terminis és el més coherent. Tant que Irlanda, país molt conservador en el tema, acaba d'aprovar com a pretextos d'avortament el risc per a la vida del bebè i per a la vida de la mare.

Sens dubte la polèmica està servida, però no sembla molt coherent que mentre als països en els quals es pena l'avortament es discuteix, Espanya, que ja tenia superada aquest conflicte d'un pas enrere sense si més no preguntar als seus ciutadans. Perquè recordem que les que més hem de dir en això som les dones.

16 de maig 2013

EL REPTE DE LA CANYELLA

El "repte de la canyella", (Cinnamon challenge, en anglès), ha estat el tema de molts videos que circulen a les xarxes socials, en els quals es veu a adolescents intentant empassar una cullerada de canyella en pols en 60 segons sense l'ajuda d'aigua.
Pot semblar amb prou feines una broma ximple, però experts metges asseguren que pot causar problemes de respiració, inflamació, granellada, irritació, atacs d'asma i cicatrius en el pulmó que poden durar anys, si no per sempre.
Això es deu al fet que la canyella conté cel·lulosa que no es descompon fàcilment i que pot quedar-se atrapada en els pulmons durant molt temps.
Aquesta cel·lulosa té oli de canyella que té químics als quals, si ets al·lèrgic, pot causar símptomes molt forts. Però si no ets al·lèrgic, és càustic, que significa que és irritant. Significa que qualsevol teixit que entri en contacte s'inflamarà.

8 de maig 2013

COEDUCACIÓ

La coeducació és l´educació d'ambdós sexes en comú i s'oposa a l´educació diferenciada. És l'opció majoritària als països occidentals, si bé des de determinats sectors es qüestiona la seva idoneïtat. Les primeres experiències es portaren a terme als EEUU a les darreres dècades del segle XIX i van ser estes pels moviments afins a l'escola nova. Per defensar o atacar aquesta modalitat educativa sovint es barregen motius pedagògics i ideològics.
La educació i el respecte per la diversitat de les diferents ocions sexuals de les persones són elements cabdals per treballar en el respecte i la igualtat. A través del reconeixement, el dret i el respecte a la primera diferència que existeix en tre nens i nenes, i nois i noies, s´estableixen les relacions d´igualtat i llibertat entre les persones. La coeducació proporciona a l´alumant i al professorat estratègies que poden modificar les relacions de poderm d´abús i de limitacions estereotipades per a cada gènere i transformar-les en relacions més justes i plurals.
De vegades, part de l´alumnat i les families presenten una actitud d´estranyament o de rebuig enfront les propostes del centre. Però s´ha d´entendre con u procès normal i igualtat vers tot i porat-rho com normalitat com ha de ser.

30 d’abr. 2013

LA DIETA MEDITERRÀNEA

La dieta mediterrània consisteix en un estil de vida basat en una dieta equilibrada i variada en la qual predominen els aliments obtinguts dels cultius tradicionals d'aquesta zona geogràfica banyada pel mediterrani: el blat, l'olivera i la vinya.

Els aliments que constitueixen la base d'aquesta alimentació són:
El pa i la pasta, com a principal font d'hidrats de carboni.
L'oli d'oliva com a principal font de greix.
El vi en quantitats moderades durant els menjars.
Les hortalisses, les fruites, la fruita seca i els llegums aporten a aquesta dieta gran quantitat de fibra i antioxidants.
El peix, les aus de corral, els productes làctics i els ous com a principal font de proteïnes i un menor consum de carns i grasses animals.

Aquests aliments i el seu tractament culinari dóna lloc a un estil de vida que es complementa amb uns hàbits (per desgràcia cada vegada menys freqüents) als quals convida el clima, com són els passejos al sol, les tertúlies o la migdiada.
El seu descobriment com a dieta saludable es va realitzar a partir d'estudis nutricionals a Grècia on es va detectar una incidència de arteriosclerosis, malalties cardiovasculars i malalties degeneratives inferior a la mitjana. I una major esperança de vida.
Es va observar que els països mediterranis, tenien una dieta amb unes determinades característiques que eren comunes a tots ells.
Aquestes poblacions mengen una quantitat relativament alta de peix i carns blanques, cereals i lleguminoses, fruites i verdures; una quantitat relativament baixa de carns vermelles; i, en forma moderada, consumeixen vi amb els menjars.

El greix usat en els menjars és majoritàriament oli d'oliva. Això condueix a una alimentació saludable que es caracteritza per ser:
Baixa en greixos saturats (carns vermelles)
Alta en greixos monoinsaturats (oli d'oliva)
Balancejada en àcids grassos poliinsaturats (omega-6 i omega-3)
Baixa en proteïna animal
Rica en antioxidants (fruites, fruita seca, verdures i llegums)
Rica en fibres (fruites, verdures, llegums i cereals)

Aquest tipus de dieta coincidia amb la baixa freqüència de malalties coronàries i un nivell més baix de colesterol en sang en els habitants d'aquests països en relació als d'altres països. 

23 d’abr. 2013

DISFRUTAR DEL TEU TEMPS

Els joves europeus del tercer mileni són els hereus d'una societat definida en termes de consum i opulència. Es tracta de joves nascuts en la societat del benestar, on l'oci i la diversió adquireixen un valor hegemònic en els criteris de construcció social. En contraposició a l'ordre de la societat industrial orientat al treball i la producció, el temps d'oci enmerge com una força restauradora de les qualitats individuals emmascarades o reprimides per les condicions del treball.
L'oci està definit per tant com un assoliment de la societat del benestar, com a espai on el individu s'allibera de les obligacions imposades pel món, i la rutina per dedicar-se a aquelles altres activitats que tria lliurement i li permeten expandir algunes de les seves millors qualitats.
Disposar d'un temps per dedicar-se a un mateix, per alliberar-se, és ja un criteri clau en la definició de qualitat de vida, i per tant una necessitat. Però l'experiència de l'oci no depèn unicament de disposar de temps, sinó d'actuar en aquest temps que se suposa propi, de fer alguna cosa considerat creatiu, alliberador i participar de la indústria de l'oci.

Així què, ja saps, és necessari disfrutar d´un temps amb les teus amics fent alló que t´agrada (esports, passejar, parlar...) o senzillament riure amb els teus amics.
 

15 d’abr. 2013

LA DIETA MEDITERRÀNEA

La dieta mediterrània és un model d'alimentació que ha estat reconegut per la comunitat científica internacional com un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Basat en la trilogia del blat, la vinya i l'olivera, ofereix una varietat de productes molt important que permet combinar el plaer de la taula amb l'equilibri nutricional i cultural. Nombrosos estudis de països diferents han posat de manifest el paper de la dieta mediterrània en la prevenció de malalties com els trastorns cardiovasculars, la diabetis o els diferents tipus de càncer, entre d'altres. Fins i tot, el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultura Immaterial de la Humanitat, ha declarat, el novembre del 2010, la dieta mediterrània Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco.
A més de la diversitat d'aliments, la dieta mediterrània té les característiques següents:
  • Predomini d'aliments d'origen vegetal, en relació amb els d'origen animal, amb més peix que carns, i d'aquestes, les varietats més magres. Amb moderació, també inclou els ous, les llets fermentades i els formatges;
  • Estacionalitat, amb preferència pels productes locals i de temporada;
  • Utilització d'espècies i d'herbes aromàtiques (comí, orenga, pebre, llorer, farigola, romaní, canyella, menta, entre d'altres), i
  • Una gran riquesa i varietat gastronòmica, suma de l'aportació d'un gran nombre de procediments i tradicions locals que enriqueixen la varietat del model mediterrani global.
La modernització i els corresponents nous estils de vida de la societat ha posat en perill la preeminència de la dieta mediterrània en adoptar altres opcions alimentàries, però els beneficis demostrats d'aquesta dieta la fan molt recomanable tant a casa com a l'hora de menjar fora.
Per seguir una dieta mediterrània, s'han de tenir en compte els consells següents:
  • És convenient fer entre tres i cinc àpats al dia que es complementin entre ells;
  • L'esmorzar és un àpat decisiu en l'equilibri alimentari, però cal que sigui complet, amb lactis, cereals (pa, galetes, cereals d'esmorzar…) i fruita fresca (sencera, trossejada, sucs…);
  • El dinar i el sopar han de ser àpats complementaris i s'ha d'evitar la repetició d'aliments i preparacions;
  • El consum de vi és opcional, únicament per als adults, pres amb moderació, durant els àpats i en el context d'una alimentació equilibrada;
  • Potenciar el consum de fruites, verdures i hortalisses;
  • Incloure amb més freqüència els llegums i la fruita seca;
  • Prioritzar el consum de peix, i moderar el de carns, especialment les més grasses. L'ou és una bona alternativa a la carn o el peix;
  • Tenir en compte que aliments com el pa, la pasta, l'arròs i les patates són bàsics;
  • Valorar els avantatges de les varietats integrals;
  • Escollir, sempre que sigui possible, l'oli d'oliva, tant per cuinar com per amanir, i
  • Prioritzar l'aigua enfront d'altres begudes.

4 d’abr. 2013

EL MEU AMIC CONSUMEIX DROGUES

Què haig de fer si el meu amic o amiga consumeix drogues? Cal tenir en compte que existeixen amics/as i col·legues. Els col·legues són els que estan para el bé, però que en ocasions desapareixen quan hi ha mogudes. En canvi, els/as amics/as són els que sempre incondicionalment estaran al teu costat passi el que passi.Si et consideres que ets un bon amic/a i et preocupes veritablement del que li passa als teus amics/as, del seu estat d'ànim, de com li van les coses i si es troba bé o malament, també et preocuparàs de la seva salut i de si consumeix drogues.
Ser un/a amic/a interessat/a en els altres implica estar al seu costat en determinades ocasions. Si un amic/a consumeix, cal estar atent als senyals d'alerta (desfasa més vegades de les quals volgués i després triga més temps a recuperar-se dels efectes, gasta més diners i sense control del que volgués, consumeix drogues en major quantitat i amb major freqüència del que volgués,...).Amics i drogues
És necessari conservar un grup d'amistats i aficions d'oci al marge del consum de drogues. Això evita que t'emboliquis massa, t'aïllis solament amb un grup determinat de persones i tenir altres opcions. Quan tot el teu cercle d'amics/as consumeix, un/a dóna per fet que consumir és "normal" i que no corre riscos. Això no és així, ja que una persona que consumeix qualsevol droga ha d'assumir una sèrie de conseqüències negatives i no desitjables per a la seva salut.

Si notes que el seu consum augmenta; empitjora la relació amb els/as amics/as, família, professors,... fes que reflexioni sobre quin és la part de la seva responsabilitat. Moltes vegades les persones que consumeixen es tornen excessivament irritables, fatigats, amb somnolència, pèrdua d'apetit,... la qual cosa li pot ocasionar trastorns en la seva vida diària.
La vida és una contínua presa de decisions entre si i el no. Dins de mi, està la capacitat de decidir el que vull fer i el que no. Existeixen diferents tipus de SI com existeixen diferents tipus de NO. Aprèn a utilitzar-los i fes que les altres persones els coneguin.
Si notes que el teu amic/a necessita ajuda professional, no dubtis a plantejar-li-ho de manera adequada. No ho facis quan estigui sota els efectes d'alguna droga. Tria un moment i lloc indicat i de manera tranquil·la planteja-li la teva preocupació i els teus desitjos i ganes d'ajudar. Segur, que ell o ella t'agrairà que estiguis al seu costat i li ofereixis la teva ajuda.
Has de deixar clar als teus amics/as aquelles circumstàncies quan un NO és un NO. En la conducció de qualsevol vehicle, quan hi ha risc o apareixen alteracions psicològiques continuades (depressions, paranoies, ansietat,...) o hi ha estats d'ànim o emocionals anés del normal; quan hi ha alteracions físiques continuades (taquicàrdies, baixades de tensió, etc...); quan hi ha alteracions físiques preexistents; si està a tractament o sota els efectes d'algun medicament.
Si tens parella, respecta les seves decisions. Tingues en compte la voluntat i opinió de l'altre. Evita mals rotllos. En ocasions sorgeixen qüestions com: Hauria de provar les drogues per entendre a les persones que les consumeixen? NO. Haig d'aguantar que es posi d'aquesta manera (pesat, irritable, violent,...) estant amb mi? NO. Sempre que sortim haig d'acabar embolicant-la i ficant-me en problemes? NO. 

28 de març 2013

Perforació cutània (pírcing)

La paraula pírcing significa "travessar", "foradar", "trepar". Consisteix a penjar un objecte de metall o altres materials que travessen la pell o mucoses del cos. S'utilitzen agulles per travessar la pell, després de la qual cosa s'insereix l'objecte de metall que, segons el que es disposa normativament, ha de ser, en la primera posada, d'acer quirúrgic, titani o or (mínim de 14 quirats).
Entre les principals complicacions de la realització d'aquestes pràctiques destaquem:

1.Infecció local. Les infeccions locals solen ser molt freqüents, d'un 10-20% se solen infectar per estafilococs, estreptococs o pseudomonas, i es manifesten per enrogiment, inflor, dolor, calor i drenatge purulent. El risc s'incrementa entre persones que prenen medicaments, que tenen alterat el seu sistema d'immunitat o que pateixen malalties que afavoreixen les infeccions, com la diabetis.
2.Infecció general, a causa de la realització d'aquestes pràctiques sense respectar les normes d'higiene i seguretat, amb transmissió de malalties com a hepatitis, sífilis, VIH i tètanus, etc..
3.Hemorràgia. Principalment associada a zones d'elevada vascularització com a llengua i genitals.
4.Al·lèrgies de contacte als metalls que componen la peça metàl·lica o joia que es pren.
5.Alteracions bucals. Trencament de dents, dificultat en la higiene oral, dificultat per a la masticació, entumecimient de la llengua, fallades en la pronunciació verbal, pèrdua del gust, ...
6.Alteracions urológiques.
7.Cicatritus queloides.
8.Lesió nerviosa. Es produeix en danyar algun nervi, produint-se pèrdua de sensibilitat a l'àrea perforada.

21 de març 2013

TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) –l'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i els trastorns per afartament–, així com els seus quadres incomplets i atípics, són patologies causades per molts factors que afecten, majoritàriament, nens, nenes, dones joves i, cada vegada més, els adults.
Es caracteritzen per alteracions importants de la conducta davant l'alimentació, amb greus conseqüències nutricionals, biològiques, psicològiques i socials. Són malalties psicosomàtiques incloses en els manuals com a trastorns mentals. Es produeixen per diversos factors considerats de risc que poden estar presents en persones sanes o en persones que presenten altres malalties. Per tant, aquests factors poc específics no haurien d'induir al diagnòstic, però sí a l'anàlisi de la situació de la persona. Aquests trastorns produeixen alteracions biològiques i psicològiques importants en les persones malaltes i també els ocasionen un procés greu de desadaptació a l'entorn, que els aïlla de les amistats. La família pateix intensament la malaltia perquè veu modificats els seus hàbits i les seves relacions i, com a conseqüència, tendeix a la desorganització. Generalment, és necessària l'ajuda terapèutica. Per fer-hi front hi ha diversos tractaments que poden ser eficaços tot i que, en la majoria dels casos, acostumen a ser llargs i complicats.
Trastorns de la conducta alimentària

13 de març 2013

CAL POSAR LÍMITS? 

Antigament, els pares i mestres educaven als nens per mitjà de l’autoritat i el càstig. Per sort, aquest model ha passat a la història. En la majoria de famílies imperen les relacions democràtiques i afectuoses entre pares i fills. Es permet als nens desfogar-se, prendre part en les converses, fer preguntes, protestar i expressar les seves opinions. En deixar que els nens discuteixin, ens portin la contrària o fins i tot s’oposin totalment a les nostres idees, els hi podem transmetre valors molt importants. En aquest cas, renunciem a les imposicions i optem per l’afecte com la millor arma per fer entendre als nostres nens qualsevol principi. Plantejat així sembla fàcil, però no ho és.

D’entrada, perquè els nens petits no saben diferenciar per si mateixos el que està bé del que està malament; cal que algú els ho ensenyi.

I d’altra banda, perquè els pares i mestres no són els únics models que imiten els fills. Els nens estan atents a tot allò que passa al seu voltant, i rebran influencies d’altres nens o adults, i de la televisió. Això significa que els pares i educadors no només els hem d’ensenyar el que és correcte, sinó també fer-los entendre perquè determinades actituds no són desitjables, i per tant no les han d’imitar.

En conseqüència, pares i educadors ens veiem en la necessitat d’imposar uns límits als nens, perquè sàpiguen el que està bé i el que no ho està; el que es pot tolerar i el que no.
Els nens necessiten espai lliure per al seu desenvolupament, d’això no en tenim cap dubte. Però tot espai té els seus límits, i els nens necessiten que nosaltres els hi marquem on són. Sense límits, el nen es torna descarat i perd fàcilment la concentració, li costa sortir de l’edat rebel, trenca coses, ve amb una exigència rere una altra i pica als altres nens.
L’educació "a l’antiga", basada en l’autoritat, la coacció, i l’ús de la força, no dóna bons resultats: els nens així educats, d’adults, solen ser persones indecises i covards, o pel contrari són persones que solen fer ús de la violència.

En l’altre extrem, la llibertat absoluta dels nens, tal i com s’entenia l’educació en alguns països durant els anys ‘60 i ‘70, tampoc reporta beneficis. Es permetia als nens fer tot allò que volien, esperant amb ingenuïtat que, sense imposar-los límits, es convertissin en bones persones, i el que van aconseguir són adults capritxosos, egoistes i irresponsables.

El més recomanable és un terme mig; les dades sobre educació infantil de què disposem actualment indiquen que una educació excessivament permissiva és tan perjudicial com una d’autoritària.
En resum: els nens necessiten normes i límits ben definits, però també espai suficient per desenvolupar-se amb llibertat. Donar-los cada cosa en la mesura justa és el major repte al que ens enfrontem pares i educadors.

5 de març 2013

ESPORT I SALUT

 Practicar algun esport, fer gimnàstica o simplement jugar, caminar, anar amb bicicleta o fer activitats quotidianes d’una manera activa convé perquè:


  • Ajuda a sentir-se millor, amb més energia, i a relaxar-se, reduir l’estrès, dormir millor i tonificar els músculs.
  • Ajuda a prevenir i tractar l’excés de pes perquè regula la gana i augmenta el nombre de calories que es gasten cada dia.
  • Ajuda la canalla a relacionar-se amb els altres i a créixer millor, més alegres i més sans.

Un munt de beneficis 

Fer activitat física de manera regular és cuidar-se, perquè tot l’organisme en surt beneficiat.


  • COR: redueix el risc de patir malalties cardíaques, embòlies, diabetis i hipertensió arterial.
  • ARTÈRIES: ajuda a mantenir-les flexibles i sanes.
  • ARTICULACIONS: enforteix els músculs, els ossos i manté la funció de les articulacions.
  • SISTEMA NERVIÓS: ajuda a mantenir-lo en bona forma.
Atenció: cal que consulteu el metge si teniu la intenció d’augmentar molt la intensitat o el volum de les activitats que feu normalment.

El que convé:


  • PERSONES ADULTES: com a mínim 30 minuts d’activitat física moderada 5 o més dies per setmana. Les persones més grans han d’incloure exercicis específics de força, flexibilitat i equilibri.
  • INFANTS I GENT JOVE: cada dia cal fer 1 hora d’activitat física moderada, com a mínim.

  • Trieu activitats que us agradin.
  • Si no teniu temps, podeu anar sumant minuts actius durant el dia.
  • Si us va millor, o si ho preferiu, podeu combinar activitats diferents (esports, jocs, desplaçaments a peu o en bicicleta, gimnàstica, exercici planificat). N’obtindreu més beneficis.
  • Convertiu l’estil de vida actiu en un hàbit.

30 minuts d’activitat física moderada equivalen a un d’aquests exercicis: 

15 minuts

  • pujant escales
  • saltant a corda
  • corrent 2,5 km
  • recorrent 6,5 km amb bicicleta
20 minuts
  • jugant a bàsquet
  • fent natació
30 minuts
  • fent gimnàstica a l’aigua
  • ballant
  • caminant 3 km a bon pas
  • recorrent 8 km amb bicicleta
40 / 60 minuts
  • netejant vidres, el terra, el cotxe, etcètera.

Això suposa cremar al voltant de 150 kcal