27 de des. 2011

AVANTATGES D´UNA DIETA SANA

Portar una dieta sana té els seus avantatges, com:
Augmenta la teva energia:
Sabràs que menges sà quan arribis al final del dia amb energia i t'aixequis amb la sensació d'haver descansat bé, fins i tot després d'una marató.
Et manté en el teu pes òptim:
Ull! No té per què ser el mateix pes que el que t'agradaria. Pot ser que aquests 5 quilos que vols treure´t del mig siguin necessaris per protegir-te de les infeccions, o perquè no et falti l'alegria.
Et fa aprimar sense esforç:
En el cas que et sobrin quilos de debò, una dieta adequada et permet anar perdent els quilos que et sobrin en diversos mesos sense adonar-te, sense passar gana i sense canvis d'ànim.
Et manté vital i optimista:
Quan menges bé tens bon humor. Amb gana és difícil somriure i veure el costat bo de la vida.
Et manté jove:
Sense necessitat de cremes, pastilles o cirurgía. Cal eliminar les toxines, els greixos trans, els additius, el colorants per deixar que el cos regeneri i elimini les toxines de forma natural.
És fàcil de seguir i còmoda de fer per a tota la família:
El que és sà per a tu pot ser-ho para els que t'envolten. Si el menjar és de qualitat, és bona per a tots, encara que les quantitats varien, si entrenes necessitaràs menjar més per fer front a les necessitats de calories, vitamines, minerals i aigua.
No necessites gastar diners:
El compte de fruteria és de les que menys pesen al teu pressupost mensual i menjar sa és menjar molta fruita, llegums i verdures cada dia amb petites quantitats de carn i peix.És natural i fàcil d'elaborar:
Com més crus estan els aliments menys calories i més vitamines i minerals t'aporten: amanides, carns i peixos a la planxa,llegums al vapor, molta fruita entre hores.
T'allunya de la consulta mèdica:
Quan menges sà i vius sà. La ment i el cos es posen d'acord i el teu estil de vida t'allunya de la malaltia: agafes menys grips, les teves arteries es mantenen elàstiques, el pàncrees segrega insulina, el cor bomba bé, ets més resistent a les infeccions, prevens l'aparició de tumors, fins a evita l'aparició de problemes psicològics i malalties mentals.

19 de des. 2011

LA PRIMERA VEGADA PER A ELL

Ai aquella primera vegada! Quants records ens porta i quanta vergonya ens fa recordar-ho ara a molts de nosaltres. Certament, la història de les primeres vegades és com una d'aquestes pel·lícula d'Hollywood amb un guió de pena. Per moltes floritures tècniques que li afegeixis, obstinació que li posin els seus protagonistes o milions que es gastin en decorats, està condemnada al fracàs més estrepitós.D´acord, no sempre ha de ser tan catastròfic, ja que de vegades la imatge de la primera vegada com un cúmul de despropòsits no sempre s'acaba complint. Però, el primer consell que s'acostuma a donar als quals es van a iniciar en el sexe és “no et frustris si ha sortit malament”. No és qüestió de no tenir expectatives altes, de posar il·lusió i ganes perquè tot surti perfecte. Però si que hem d'estar previnguts i pensar que tots els nombres apunten al fet que no va a ser perfecte (en termes “objectius”, encara que finalment a nosaltres sí ens ho sembla).
Llavors, la qüestió està a seguir una sèrie de consells per intentar minimitzar al màxim els riscos que surti mal i així poder gaudir al màxim d'un gran esdeveniment com és la primera vegada. En el cas dels nois, les coses acostumen a dir-se que funcionen diferent que les noies: que ells no l'hi plantegen des d'un punt de vista tan romàntic i que la seva fixació està més en el tema sexual i en no sentir que la seva virilitat està qüestionada si triguen massa. Així doncs, encara que no sempre pasa d'aquesta manera, és més típic que el noi present presses per perdre la virginitat, ja que necessita sentir-se major abans i poder alardejar davant ell i davant els seus amics. Això es tradueix en poca preparació per al moment, i en què la primera vegada pot donar-se de forma espontània i sense premeditació. Total, que si se segueixen aquestes pautes clàssiques, els nois tenen més nombres d'espatllar el moment màgic de la primera vegada i acabar protagonitzant una nit horrenda de la qual es penediran durant molt temps.
El millor, sens dubte, és estar tranquils i relaxats quan sigui el moment de fer-ho, confiant en les possibilitats d'un mateix i no espantant-se davant els imprevists que puguin sorgir. La motivació i les ganes per fer-ho també han de ser condicions sine qua non en tota primera vegada. No ens hem de deixar guiar per les pressions del nostre entorn ni per l'altra persona amb la qual anem a tenir sexe, ja que això només farà que empitjorar les coses.
Cal pensar que no hi ha una edat adequada per perdre la virginitat, i que és qüestió de cadascun trobar el seu moment i persona ideal. L'important és no tenir pensatius negatius del tipus “faré el ridícul”, i sempre i abans de res, prendre les precaucions que són de rigor, com l'ús del preservatiu.



13 de des. 2011

COM I QUAN ES DEIXA DE FUMAR

Un model per explicar els processos cognitius que afavoreixen els canvis de conducta i que ha tingut força ressò en el mon sanitari és el que descriuen els psicòlegs Prochaska i DiClemente. Aquest model explica que les persones que han de fer un canvi travessen diferents etapes abans d´assolir-lo i cada una d´elles reflecteix una actitud mental determinada i implica una motivació diferent.
Les etapes del procés que descriuen són les següents:
Precontemplació: Quan la persona no és concient que ha de canviari, per tant, no es poden esperar canvis, almenys en els propers 6 mesos.
Contemplació: La persona comença a tenir dubtes i es poden esperar canvis en els 6 primers mesos.
Preparació: La persona vol intentar canviar la conducta i és molt probable que ho faci en el proper mes.
Acció i manteniment: Són dos estadis difeerents, tot i que ambdós comparteixen que la persona ha aconseguit fer el canvi i mantenir-lo. la diferència és la durada d´aquest canvi: si la persona fa menys de sis mesos que segueis amb la conducta, es considera que està en fase d´acció i, si en ja fa més de sis, en fase de manteniment.
Recaiguda: L´estadi de la recaiguda porta a algunes discussions ja que, tot i tenir clar quan comença, és a dir, quan la persona torna a la conducta inicial que volia canviar, no sempre és clar quan acaba. A la pràctica es considera que una persona encara està en aquestaetapa qua se sent així i ho fa saber.

5 de des. 2011

COM I QUAN ES COMENÇA A FUMAR?

El 60 % de catalans ha provat el tabac abans dels 15 anys. Aquesta xifra és
alarmant, ja que abans de convertir-se en un consumidor habitual, lʼadolescent ha de flirtejar durant dos anys amb les cigarretes. Com més jove se sigui en fer les primeres calades, més probabilitats de desenvolupar tolerància a la nicotina i més adolescents es convertiran en adults fumadors.


Son 4 fases les que comprenen el procés que va des de l´inici del consum al consum regular de tabac:


1ª Fase: Preparació
Ser fumador passiu a la infancia és un factor predictiu de ser un adult fumador, ja que el fet de veure fumar els adults més propers ha “normalitzat” el consum de tabac. És obvi que si sʼha vist el pare o la mare o algun germà gran fumant, és més difícil dʼacceptar que el tabac és una droga addictiva i lesiva. En aquest període, quan encara no sʼha fumat, però es comença a acariciar la idea, és el moment de desmitificar la imatge de la cigarreta.

2ª Fase: Provatura
Generalment lʼadolescent encén les primeres cigarretes acompanyat dʼamics.
Veure fumar els altres (pressió indirecta) influeix de la mateixa manera nois i noies.En canvi, la pressió directa, és a dir, que una altra persona tʼofereixi tabac, afecta més els nois.

3ª Fase: Experimentació
Hi ha un consum irregular, però associat a certes accions. A banda de la dependencia física, sʼestà instaurant un dependència psicològica (la persona sempre fuma abans dʼun examen o després dels àpats, per exemple) i social (quan està amb el grup dʼiguals encén cigarretes).

4ª Fase: Consum regular
O el que és el mateix, haver fumat al voltant de 100 cigarretes. A partir dʼaquest moment, hi ha necessitat física de nicotina, el jove precisa uns determinats nivells de nicotinèmia i fuma per mantenir-los i allunyar, així, la síndrome dʼabstinència.