19 de febr. 2014

FUMAR NO TRANQUILITZA. DEIXAR DE FUMAR MILLORA LA SALUT MENTAL.

Molts dels fumadors consideren que fumar els proporciona benestar i tranquil·litat. És un dels arguments més comuns per no deixar de fumar. Usar el tabac com tranquilizant en moments d'estrès o de tristesa. Aquest patró de comportament sembla comú a les persones que sofreixen o no problemes de salut mental.
Encara que els fumadors creuen que fumar té beneficis sobre la salut mental, existeix una forta associació entre el tabaquisme i la mala salut mental. Els fumadors amb trastorns mentals tendeixen a fumar en major quantitat i amb un important grau de dependència.
El treball proposa alguna explicació a aquest fet: els beneficis podien ser falsament atribuïts al tabac, quan aquests solament ofereixen la capacitat dels cigarrets per abolir l'abstinència de la nicotina, no perquè ofereixen un efecte beneficiós sobre la salut mental. Els fumadors experimenten irritabilitat, ansietat i tristesa quan porten un temps sense fumar, i aquests sentiments s'alleugen fumant, creant així la percepció que fumar té beneficis psicològics, mentre que és possible que el fet de fumar és el que va poder ocasionar aquests problemes psicològics en el seu inici. Un altre aspecte rellevant sobre el tòpic dels beneficis sobre la salut mental del tabaquisme afecta als els pacients amb patologia de salut mental. En això, pot veure's retardada o evitada la intervenció sobre el tabac davant el temor a un possible agreujament. D'aquesta manera, les persones amb trastorns de salut mental tenen una esperança de vida vuit anys menor que l'esperança de la població general. És possible que aquesta diferència pugui ser atribuïda al tabaquisme.

En el treball publicat es va realitzar una revisió sistemàtica i un metaanálisis per examinar la diferència i els canvis que es produeixen en la salut mental entre les persones que deixen de fumar i les persones que continuen fumant. L'estudi detalla minuciosament la metodologia .

Per als autors, existeix una evidència consistent que deixar de fumar s'associa amb millores en la depressió, l'ansietat, l'estrès i la qualitat de vida, en comparació de seguir fumant. La força d'associació és similar tant per a la població general i les persones amb trastorns de salut mental.

 

14 de febr. 2014

PROGRAMA FITJOVE

El programa vol promoure l’exercici físic entre adolescents de 4t d’ESO. Les experiències pilot començaran aquest mateix curs acadèmic.
El secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, i el subdirector general de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Joan Colom, han presentat avui a l’Ajuntament de Terrassa el programa "Fitjove". Els han acompanyat el primer tinent d’Alcalde i regidor d’Esports de Terrassa, Alfredo Vega; la directora de la Fundació EsportSalus, Mariona Corbella; i la regidora de Salut del municipi, Josefina Soler. 
L’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Consell Català de l’Esport volen implantar el programa "Fitjove" com a experiència pilot durant el present curs 2013-14 a quatre municipis de les comarques de Barcelona: Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Gavà i Terrassa. 
 
Joan Colom ha explicat que es tracta d’un programa de promoció de l’exercici físic adreçat a adolescents de 4t d’ESO (15 i 16 anys) de centres d’ensenyament adherits al Pla Català d’Esport a l’Escola (PCEE) i que es farà en instal·lacions d’alguns barris de zones de risc, com a estratègia de prevenció del consum de drogues. No obstant això, no es descarta la participació d’altres joves de 16 a 18 anys de la zona que s’hi vulguin apuntar. A Terrassa, la iniciativa comptarà amb la participació de quatre instituts: Blanxart, Món Perdut, Nicolau Copèrnic i Terrassa, mentre que les activitats esportives es faran al Club Natació Terrassa. 
L’objectiu és crear una oferta atractiva d’exercici físic, bàsicament condicionament físic o "fitness", com a opció saludable d’ocupació del temps d’oci per adolescents que poden tenir més dificultats per accedir-hi i, per tant, poden estar exposats a factors de risc d’exclusió social. En paral·lel, es vol acompanyar els nois i noies en el pas de l’esport escolar a l’esport comunitari i fomentar la participació dels que no practiquen esport escolar amb regularitat. 
 
Ivan Tibau ha afirmat que amb "Fitjove", la Generalitat s’adreça a una "població adolescent vulnerable" que gràcies a l’activitat física i l’esport poden "conèixer i viure un estil de vida saludable, que minimitzi els riscos de la inactivitat, de l’ociositat i de la probabilitat d’un consum de productes tòxics". "Tot això en base a la bondat dels valors de l’esport com la cultura de l’esforç i el treball en equip, el compromís, i la motivació", ha afegit el secretari general de l’Esport. 
 
Tal com ha explicat Mariona Corbella, el projecte consta d’una primera fase escolar en horari lectiu, que es desenvoluparà abans de Setmana Santa, en què l’alumnat farà una sortida didàctica al centre esportiu municipal del barri per conèixer una instal·lació esportiva de fitness (activitats, espais, maquinari, etc.), seguida d’una segona fase en la qual els joves que ho vulguin faran dues tardes a la setmana d’activitats dirigides dins del centre esportiu –becades per la Generalitat– i una sortida al mes opcional d’esport urbà. Al mateix temps, es durà a terme la formació dels tècnics esportius i dels professors d’educació física implicats en el programa.
 
 A l’acte també hi han assistit els responsables del Club Natació Terrassa, el president del Consell Esportiu del Vallès Occidental Terrassa, el president de la Fundació Esportsalus, tècnics municipals de salut i d’esports, la cap de l’Àrea d’Esport Escolar del Consell Català de l’Esport, la comissionada del Departament d’Ensenyament per al Pla Català d’Esport a l’Escola de la zona i representants dels centres educatius que participaran en el programa.
 

4 de febr. 2014

CONSELLS PREVIS ABANS DE TATUAR-SE

Aquests són els consells que cal tenir en compte a l'hora de fer-se un tatuatge o posar-se un pírcing:
- Abans de fer-ho, cal haver meditat bé la decisió, especialment en el primer cas, ja que els tatuatges són difícils d'eliminar. Si es pateix alguna malaltia o infecció, alguna malaltia de pell, com dermatitis, acne o psoriasis, o es pren algun anticoagulant o medicament, cal consultar al metge o metgessa la decisió, i en molts casos, prescindir d'aquesta intervenció. A més, els donants de sang han de recordar que després de tatuar-se o perforar-se no podran donar sang fins al cap d'un any.
- L'establiment on s'ha de practicar alguna d'aquestes tècniques ha de ser un centre autoritzat. La legislació atribueix als municipis la competència d'autorització i controls sanitaris. En cas de dubte o queixa sobre la legalitat d'un establiment, cal acudir a l'àrea de sanitat del consistori corresponent. Està prohibit de practicar aquestes tècniques de manera ambulant, com ara a fires, congressos i esdeveniments similars, sense el permís previ municipal. En aquests casos s'hauran de complir les mateixes condicions sanitàries que en els establiments permanents.
- Cal assegurar-se que el personal professional que ens ha de practicar la tècnica té la formació que requereix la llei. El diploma que els acredita ha d'estar ben visible.
- A l'hora de fer-se un pírcing: 
  • Tot el material que es faci servir ha de ser estèril. És millor fer-lo amb una agulla estèril per tal de reduir el risc de contagiar-se del virus de l'hepatitis B i C, o de la sida.
  • La peça que es posi hauria de ser d'or de 14-18 quirats o de titani, ja que així es reduirà el risc d'infecció i d'al·lèrgies.
  • Tots els estris que es facin servir, com els adaptadors i altres elements necessaris, han d'estar esterilitzats i cal que es guardin en bosses o recipients estèrils fins que s'utilitzin.
  • La persona que faci el pírcing, l'haurà de fer amb guants de tipus quirúrgic d'un sol ús i no haurà de tocar res més que el que hagi d'emprar per fer-lo.
  • La pell s'ha de netejar i desinfectar abans de perforar-la. Cal saber quins mètodes de neteja i desinfecció s'han de seguir i quantes vegades al dia s'han d'aplicar fins que la ferida cicatritzi totalment. Si malgrat tot la ferida s'infecta, cal anar al metge o metgessa amb rapidesa per evitar complicacions.
- A l'hora de fer-se un tatuatge: 
  • El tatuador s'ha de rentar bé les mans i cada vegada que tatuï, posar-se guants de tipus quirúrgic, que sempre ha de dur posats.
  • El material que s'utilitzi (agulles i tintes) ha de ser d'un sol ús.