12 de jul. 2019

MALS HÀBITS ALIMENTARIS

1. El desordre

Pot ser habitual saltar-se menjades, sobretot el desdejuni, i quan la fam apareix, optem per aliments poc saludables per a sadollar-se. És molt important portar una dieta variada, saludable i amb cert ordre per a no optar per aquest menjar poc saludable.


2. Sortim més


Evita costi el que costi anar a establiments de menjar ràpid. En alguna ocasió pot ser una de les opcions a triar, però que no sigui l'habitual. Podem optar per alternatives més sanes als seus preferits: hamburgueses casolanes, amb molta menys grassa que les que ens venen, o pizzes amb tomàquet natural, per exemple. 


3. Sucres


En aquesta etapa de la seva vida els ve de gust més que mai qualsevol aliment ric en sucres (refrescos o dolços) i grasses (especialment les saturades), com a brioixeria, embotits… que també tenen moltíssima sal. Intenta que no sigui la primera opció.


4. Manies i obsessions


La imatge és una de les coses més importants durant aquests anys. Hem de cuidar-nos però no caure en el tòpic de portar-lo a un punt extrem que ens generi certa obsessió i preocupació.
Els senyals més habituals que ens indiquen que alguna cosa no va bé solen ser: utilització injustificada de dietes restrictives, preocupació constant pel menjar, sentiment de culpa per haver menjat, tancar-se en el bany res més acabar de menjar, augment del temps que passa en el bany, evitar menjars en família o trobar menjar amagat a la seva habitació, entre altres.


5. Begudes energètiques


Fa anys que els refrescos van perdre la batalla contra les begudes energètiques. Les beuen com si d'aigua es tractés i ens ha de preocupar la seva ingesta abusiva per la quantitat de substàncies nocives que contenen.
Estan compostes de grans quantitats de sucre i, a diferència dels refrescos, aquestes begudes també inclouen altes dosis de cafeïna –l'equivalent a tres o quatre tasses de cafè-, la qual cosa les fa un còctel perillosíssim.
Obesitat, tensió arterial alta o trastorns de somni i de l'estat d'ànim són sol alguns dels efectes que poden provocar, per la qual cosa les autoritats són fermes: el seu consum en menors de 12 anys hauria d'estar totalment prohibit i molt restringit a partir d'aquesta edat. 


6. Alcohol


Tres de cada quatre joves reconeixen haver-ho provat en els últims 12 mesos, més del 60% en l'últim mes. L'edat mitjana d'inici se situa entre els 13 i els 14 anys i han augmentat les borratxeres.
L'alcohol afecta al sistema nerviós i ens empeny a conductes de risc i agressives. Es fa com una cosa graciosa, però l'única cosa que aconseguim és normalitzar un consum que no hauria de ser-ho.
Si a més ho barregem amb begudes energètiques, com fan tants adolescents, la combinació pot portar a alteracions cardíaques, taquicàrdia, palpitacions, augment de la pressió arterial o falta de coordinació motora, entre altres.

1 de jul. 2019

POSA´T EN FORMA

La pràctica d’esport entre els joves de manera regular contribueix a un bon estat de salut general, facilita el fet de sentir-se bé i el fet de gaudir de més vitalitat, ja que, entre altres, fer esport estimula la segregació d’endorfines, les substàncies del benestar. 
Durant l’adolescència, l’activitat física ajuda a la prevenció de malalties degeneratives, la millora de la composició corporal, la regulació del pes corporal, el manteniment del sistema nerviós i limfàtic, entre d’altres. També afavoreix l’augment de la densitat i la consistència òssia, la prevenció de malalties derivades de la manca de mineralització i l’augment de la longitud dels ossos i del desenvolupament muscular.

Psicològicament, l’esport augmenta l’autoestima i l’autonomia, disminueix els nivells d’ansietat, regula la son, proporciona responsabilitat, ajuda a canalitzar l’agressivitat, a més d’una sèrie de beneficis de tipus social que influiran directament en l’augment del benestar emocional. El fet que sigui una activitat que habitualment es practica en grup, facilita el treball d’habilitats com la integració social, la coordinació i la col·laboració amb els altres, el respecte a les normes, el respecte a la diversitat o la gestió de conflictes, a més de proporcionar-nos una xarxa social de suport. 
De fet, pot ser una bona manera d’evitar problemes amb les drogues o altres situacions de risc que augmenten en aquesta etapa de la vida del nen o nena. L’exercici físic i l’esport són un dels principals recursos dels quals disposem els educadors i educadores per a la prevenció de les conductes de risc, com ara el consum de drogues. La pràctica esportiva regular ajuda l’adolescent a gestionar el seu temps d’oci, fent-ho des d’una opció saludable. Factors com l’autonomia, l’autoestima i la responsabilitat fomentades per l’activitat física actuen com una mena de “protecció” davant les conductes anomenades de risc. A més, reprenent de nou els beneficis de caràcter més social, la xarxa social de suport que ens proporciona la pràctica esportiva cobreix la necessitat evolutiva de l’adolescent de formar part d’un grup d’iguals. 

Posa´t en Forma