28 de maig 2013

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LES DROGUES

Què és una droga?
Droga és tota substancia el consum de la qual actua sobre el sistema nerviós, modificant el psiquisme i el seu abús produeix diverses conseqüències tòxiques agudes i cròniques, entre elles l'estat de dependència 


Per què ens “enganxem” a les drogues?
La dependència a una substància es caracteritza per una adaptació psicològica, fisiològica i bioquímica, conseqüència del consum reiterat d'aquesta substància. A mesura que s'estableix la dependència, el consum es fa cada vegada més necessari per evitar la síndrome d'abstinència, alhora que pot produir-se una disminució progressiva dels efectes de la droga. D'aquesta forma, es produirà la necessitat d'anar augmentant la dosi amb la finalitat d'aconseguir els efectes inicials. A aquest fenomen se li crida tolerància

Totes les drogues generen tolerància?
El fenomen de la tolerància no es presenta en totes les drogues ni l'organisme s'acostuma d'igual manera als diferents tipus de substàncies. Així doncs, depenent de les substàncies i de les característiques pròpies de l'individu es podrà generar una major o menor tolerància enfront d'una substància

És fàcil “controlar” la quantitat que es consumeix?
Quan consumim drogues, els propis efectes de les substàncies alteren la nostra capacitat d'exercir un control sobre el seu consum, és a dir, alteren la nostra capacitat d'anàlisi de la realitat i de presa de decisió sobre els consums que realitzem.

Quins efectes es produeixen quan falta la droga si hi ha dependència?
Quan es retira de forma brusca o es disminueix el consum d'una droga que ja ha produït dependència, apareixen símptomes psíquics i físics diferents segons la substància. A aquest conjunt de símptomes se li crida Síndrome d'Abstinència. Algunes síndromes d'abstinència requereixen atenció mèdica, com és el cas de l'alcohol i els barbitúrics. Altres substàncies presenten síndromes d'abstinència, que en molts casos no presenten signes molt marcats o encara que els present no revesteix risc per al consumidor
.

22 de maig 2013

L´AVORTAMENT

L'avortament, encara que sembli increïble en els temps que corren, torna a ser notícia. I encara que és cert que a Espanya estem a l'espera d'una reforma que encara sense conèixer-se s'espera que redueixi considerablement els drets de la dona, que tant temps hem trigat a conquistar i que a més podria portar-nos a tenir lleis més restrictives que les que regnaven en la dècada dels 80, les notícies sobre el tema apunten a casos concrets en la resta del món, en països en els quals l'avortament està penat amb la presó i prohibit en gairebé tots els casos. Parlem en aquesta ocasió de la dona de 22 anys que a El Salvador clama per una excepció per avortar, per risc per a la seva pròpia vida i que ha donat la volta al món.

Al país centreamericà l'avortament està prohibit sota qualsevol circumstància. Així què Beatriz embarassada des de fa 20 setmanes amb una malaltia que afecta als seus ronyons, lupus eritematos discoide i amb el fetus amb anacefàlia, que farà que probablement neixi mort, clama a les autoritats que se li permeti avortar per evitar posar en risc la seva vida per un bebè que en el millor dels casos morirà als pocs dies d'haver nascut. El cas ha estat portat a la Comissió de Drets Humans de la ONU que ha intervingut exigint que es despenalitzi el cas de la dona.
 

A Europa, la notícia ha calat, i probablement el govern actual d'Espanya que pretén eliminar els terminis i fer una reforma en la qual una dona per avortar es converteixi en una criminal hagi de preguntar-se més d'una cosa. Sobretot quan l'ONU considera que el model actual espanyol de terminis, majoritari als països demòcrates del primer món, és el més adequat tant per a la mare com per garantir els drets del no nascut. La llei de terminis és el més coherent. Tant que Irlanda, país molt conservador en el tema, acaba d'aprovar com a pretextos d'avortament el risc per a la vida del bebè i per a la vida de la mare.

Sens dubte la polèmica està servida, però no sembla molt coherent que mentre als països en els quals es pena l'avortament es discuteix, Espanya, que ja tenia superada aquest conflicte d'un pas enrere sense si més no preguntar als seus ciutadans. Perquè recordem que les que més hem de dir en això som les dones.

16 de maig 2013

EL REPTE DE LA CANYELLA

El "repte de la canyella", (Cinnamon challenge, en anglès), ha estat el tema de molts videos que circulen a les xarxes socials, en els quals es veu a adolescents intentant empassar una cullerada de canyella en pols en 60 segons sense l'ajuda d'aigua.
Pot semblar amb prou feines una broma ximple, però experts metges asseguren que pot causar problemes de respiració, inflamació, granellada, irritació, atacs d'asma i cicatrius en el pulmó que poden durar anys, si no per sempre.
Això es deu al fet que la canyella conté cel·lulosa que no es descompon fàcilment i que pot quedar-se atrapada en els pulmons durant molt temps.
Aquesta cel·lulosa té oli de canyella que té químics als quals, si ets al·lèrgic, pot causar símptomes molt forts. Però si no ets al·lèrgic, és càustic, que significa que és irritant. Significa que qualsevol teixit que entri en contacte s'inflamarà.

8 de maig 2013

COEDUCACIÓ

La coeducació és l´educació d'ambdós sexes en comú i s'oposa a l´educació diferenciada. És l'opció majoritària als països occidentals, si bé des de determinats sectors es qüestiona la seva idoneïtat. Les primeres experiències es portaren a terme als EEUU a les darreres dècades del segle XIX i van ser estes pels moviments afins a l'escola nova. Per defensar o atacar aquesta modalitat educativa sovint es barregen motius pedagògics i ideològics.
La educació i el respecte per la diversitat de les diferents ocions sexuals de les persones són elements cabdals per treballar en el respecte i la igualtat. A través del reconeixement, el dret i el respecte a la primera diferència que existeix en tre nens i nenes, i nois i noies, s´estableixen les relacions d´igualtat i llibertat entre les persones. La coeducació proporciona a l´alumant i al professorat estratègies que poden modificar les relacions de poderm d´abús i de limitacions estereotipades per a cada gènere i transformar-les en relacions més justes i plurals.
De vegades, part de l´alumnat i les families presenten una actitud d´estranyament o de rebuig enfront les propostes del centre. Però s´ha d´entendre con u procès normal i igualtat vers tot i porat-rho com normalitat com ha de ser.