18 de jul. 2018

VACUNA PAPIL·LOMA, TAMBÉ PER A NOIS?

El Comité Asesor de Vacunas (CAV) de la Asociciación Española de Pediatría (AEP) ha inclòs, en les recomanacions de vacunació per a 2018, la necessitat d’informar i recomanar la vacunació enfront del virus del papil·loma també als nois, i no solament a les noies com s’ha anat fent fins ara.
La vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH) ha estat enfocada prioritàriament per a la prevenció del càncer de coll uterí en la dona. A la fi del segle passat es va descobrir que la infecció pel VPH era la causa necessària per al desenvolupament d'aquest tipus de càncer, que representa actualment la segona causa de càncer en la dona jove. La vacuna, en impedir la infecció persistent per aquest virus, evita el desenvolupament de lesions preneoplàsiques produïdes per aquest, i en última instància el desenvolupament de càncer. La població diana de vacunació han estat, i continuen essent, les noies preadolescents i adolescents entre els 11 i els 14 anys d'edat, preferiblement abans que puguin infectar-se pel virus després de l'inici de la seva vida sexual normal. No obstant, totes les dones de qualsevol edat, i molt especialment les dones joves, almenys fins als 26-30 anys, haurien de beneficiar-se d'aquesta vacunació. Prova d'això, és el gran benefici individual i comunitari que han representat els programes de vacunació ampliats a dones adultes joves, instaurats en alguns països, aconseguint una reducció de la càrrega global de la malaltia relacionada amb la infecció per VPH, tant en vacunades com a cohorts no immunitzades, gràcies a la immunitat de grup aconseguida amb la vacunació que redueix la circulació del virus a la comunitat i per tant la seva transmissió.
Les vacunes enfront VPH son extremadament segures, com corrobora el darrer informe de la Organització Mundial de la Salut del 2017. No s’associen a cap increment de malalties cròniques, ni autoimmunes, ni neurològiques, ni a més mortalitat. Les reaccions adverses més freqüents son el dolor a la zona d’administració i molèsties musculars generalitzades, habitualment lleus, ben tolerades i acceptables.
 

2 de jul. 2018

L´ATRACCIÓ


Abans d'arribar a la pubertat o adolescència, no hi ha sensacions exclusivament sexuals ni objectes o estímuls que tinguin un significat clarament eroticosexual.
És a partir de l'adolescència, en relació amb els canvis biològics, fisiològics, psicològics i socials, quan es produeix un altre canvi: l'orientació sexual.
M'estic fent un embolic perquè m'agraden tant els nois com les noies. Això passa a d'altres persones? 
No és estrany que t'agradin tant els nois com les noies. Les persones del mateix sexe et poden agradar pel fet de compartir afeccions comunes, inquietuds, vivències i emocions. També és possible que necessitis experimentar amb aquestes persones, jocs de tipus sexual per conèixer-vos millor, tot i que això no vol dir que l'atracció sigui sempre sexual.
Si tinc un contacte o simplement sento atracció per algú del meu mateix sexe, vol dir que sóc homosexual?
Tenir contacte amb persones del mateix sexe durant l'adolescència no significa que siguis homosexual.
Què canvia a l'adolescència?
Els adolescents comenceu a tenir sensacions a les quals doneu un significat purament sexual, i determinats objectes externs són font d'atracció. És l'etapa de la vida en la qual el desig sexual arriba al punt més alt. L'orientació sexual comença a consolidar-se.
Què vol dir orientació sexual? 
En parlar d'orientació sexual, es fa referència al tipus d'objectes pels quals els joves us sentiu atrets sexualment i cap als quals s'orientarà o dirigirà el vostre desig sexual.
Les formes d'orientació sexual són: l'heterosexual, l'homosexual i la bisexual.
Les persones heterosexuals se senten atretes per les persones del sexe oposat, les homosexuals per les persones del seu mateix sexe, i les bisexuals per les persones dels dos sexes.
Què és el "normal"? 
Actualment, es pensa que, tant l'heterosexualitat com l'homosexualitat i la bisexualitat, són alternatives diferents del desig sexual que no comporten cap risc psíquic ni físic per a la persona o per al grup social.
En el model social i educatiu que hem heretat no s'han proporcionat registres positius sobre l'homosexualitat, la transsexualitat o la bisexualitat, i generació rere generació, infants, adolescents i joves han mantingut estigmes i prejudicis al voltant d'aquestes orientacions sexuals, però cal eliminar el risc d'aïllament que poden sentir els joves i donar suport a les famílies”.
Què fa que una persona sigui heterosexual o homosexual?
Els factors responsables que una persona adopti una orientació heterosexual o homosexual segueixen sent desconeguts, malgrat que sembla que l'orientació és anterior a les conductes, o sigui que les persones (homes - dones) tenen fantasies heterosexuals o homosexuals abans de tenir experiències sexuals. No se sap què és el que determina que les fantasies siguin d'un tipus o d'un altre.