19 de set. 2017

ADOLESCENTS I NOVES TECNOLOGIES: AVENÇ O PERILL?

WhatsApp, Facebook, Twitter, Google+, Ask, Tuenti, Youtube, Instagram, Telegram, LINE, Badoo, MySpace, Hi5, Skype, Habbo,…
Segurament, les useu o n’heu sentit a parlar de totes elles o bé de la gran majoria.

Avui dia és evident que la nostra societat ha donat un gir de 360 graus, en els darrers anys, en la forma de comunicació entre els seus individus. I l’exemple per excel·lència són els adolescents. Al 2013, segons el Instituto Nacional de Estadística (INE), el 91,8% dels menors d’entre deu i quinze anys són usuaris de la xarxa.

Actualment, com es comuniquen els adolescents? 

Existeixen una infinitat de pàgines, programes i aplicacions, tan per a l’ordinador com per al telèfon mòbil i la tauleta, amb les quals la generació actual està en contacte amb la família, companys d’escola, professorat i les seves amistats. Cal remarcar que, per tant, les noves tecnologies estan presents en tots els àmbits de la seva vida.

Què passa si no se’n fa un bon ús?

Senzillament, parlaríem de pèrdua de privacitat, de contacte amb desconeguts, aïllament i, aspectes més greus, com el ciberbullying, el grooming què són conductes per part d’adults per guanyar-se l’amistat d’un menor, a través de falses identitats o mentides, per després abusar d’ell; o el sexting que és l'enviament de material pornogràfic i eròtic propi o de tercers a través dels dispositius mòbils.
Cal dir que aquestes conseqüències del mal ús de les noves tecnologies poden comportar tot tipus de patologies diverses: des de trastorns d’ansietat, trastorns depressius, addicció blanques a Internet, al mòbil o als videojocs, fins a trastorns del comportament. Així, la responsabilitat, d’educar i ensenyar als adolescents a usar aquestes tecnologies de forma correcta i donar-li un bon ús, és compartida. I entre qui es comparteix? Entre les institucions, l’escola i la família


30 d’ag. 2017

L´IMPACTE SOCIAL DE LES DROGUES

Les drogues no tan sols perjudiquen la persona que les pren. Al seu voltant moltes altres persones en paguen les conseqüències. Les drogues interfereixen en la relació amb l'entorn, la família i la feina, i poden arribar a comprometre seriosament el procés d'aprenentatge, especialment en el cas dels joves i adolescents. A més, les drogues incrementen el risc de patir tota mena d'accidents.

Per tot plegat, a més de les conseqüències individuals, és tota la societat (de forma més o menys important) la que pateix els problemes de les drogues. I aquests problemes són de tota mena: sanitaris, econòmics, culturals, d'inseguretat, etc.

No és estrany, per tant, que les drogues suposin una preocupació col•lectiva ni que, per fer front a les seves conseqüències, molts països hagin posat en marxa polítiques de prevenció i rehabilitació, amb un cost econòmic elevat

Ja sabem quin és l'impacte social de les drogues, els riscos que comporten i els efectes que tenen sobre la salut, però ara és el moment que tota aquesta informació es converteixi en una reflexió personal.
Realment tens informació sobre les drogues i el seu consum? Ets capaç de decidir per tu mateix si en consumeixes o no? Fins a quin punt t'influeixen les modes i les inèrcies del grup? Tens la seguretat que no et passarà res?
Respon-te a tu mateix totes aquestes preguntes amb sinceritat i decideix. Perquè decidir vol dir ser responsable de les decisions que prens, saber què vols viure i què vols evitar, desenvolupar els propis arguments a partir del coneixement i la informació sobre les drogues i aprendre a triar el que és millor per a tu.

14 d’ag. 2017

ALIMENTACIÓ SALUDABLE A LA ADOLESCÈNCIA

 
En aquesta etapa de canvis i de poca estabilitat emocional, l’adquisició o abandonament d’hàbits depèn més de la “moda” que de decisions pròpies. Aquesta situació, que es dóna en altres aspectes de la vida del joves també es reflecteix en l’alimentació.
Sol ser una etapa en la que augmenta el desig pel menjar ràpid, brioxeria, gormanderies, etc. Això representa l’abandonament del “bon menjar de casa”, per passar al “jo menjo el que més m’agrada”. Aquesta època comporta el qüestionar-se a “un mateix”, quan un s’accepta o no, tal com és: gras, prim, alt, baix, etc. En aquest aspecte també influeix la moda i així comencen els dilemes: estic gras, tinc molt aquí, poc allà i un llarg etcètera.  

Amb tantes coses al cap, els adolescents oblidem sovint, que per viure sà és molt important una dieta saludable, equilibrada i suficient.  Cal doncs tenir en compte que ja a partir dels set anys, comença l’època ideal per ensenyar i consolidar els bons hàbits i les idees sobre el que és saludable i el que no. Sembla ser que en aquesta etapa de la vida s’assoleix una sensibilitat especial pel que fa a temes com ara la natura, els valors humans o la salut, i aquestes circumstàncies psicològiques propicien la captura de tota la informació que se’ls ofereix. 

Aprofitem aquest moment per formar i inculcar-nos uns bons hàbits per tal d’aconseguir i mantenir un bon estat de salut en totes les etapes de la vida.

2 d’ag. 2017

MITES SOBRE L´AMOR ROMÀNTIC

Els estudis realitzats sobre el tema mostren que la població jove i adolescent repeteix rols sexistes, amb frases escoltades fins al 75% de les llars en els quals s'insisteix que "la gelosia és mostra d'amor" o que "els nois poden sortir amb moltes noies però les noies no poden sortir amb molts nois ".

Des del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat assenyalen que "lamentablement es manté la transmissió intergeneracional de missatges sexistes". A això se suma un mal ús de les noves tecnologies en una joventut ja nativa digital, que pot agreujar situacions de violència de gènere: més del 28% de les noies han patit control abusiu a través del mòbil i fins al 5% han estat objecte de les anomenades "proves d'amor" -com intercanviar fotos de caràcter sexual-, amb el consegüent risc de patir sexting (que les imatges siguin usades després per a la xantatge).

L'objectiu d'aquests nous materials són conceptualitzar la violència de gènere, reconèixer-la i tractar el seu origen, causes i factors que la mantenen en el temps. També trencar amb mites com el del fil vermell, el del príncep blau o el de la mitja taronja, que ajuden a construir una idea d'amor romàntic que "si no s'aprèn a desenvolupar en clau de relació sana, poden ser el marc d'afectes tòxics ". 


Podem trobar mites com aquests:

    El poder de l'amor: es refereix a mites com ara "la meva parella canviarà gràcies al meu amor", "els pols oposats s'atrauen", "l'amor i el maltractament són compatibles", "l'amor veritable ho perdona / aguanta tot".
    L'amor veritable predestinat: comprèn mites com "he de buscar el meu mitja taronja", "hi ha un únic amor veritable", "l'amor veritable dura tota la vida", "en l'amor veritable la passió és eterna".
    El lliurament total: es refereix a mites com "l'amor és el fonamental de l'existència", "sóc capaç de donar la felicitat al / l'altre / a", "quan t'enamores perds la individualitat i deixes de ser tu mateix / a "," en l'amor s'ha de renunciar a la intimitat ".
    Amor com possessió i exclusivitat: inclou mites com "la gelosia i el control són una mostra d'amor".

 

19 de jul. 2017

COM AFECTEN LES DROGUES?

Les drogues poden modificar el pensament, la conducta i a la llarga la manera de ser de la persona. El cervell és una de les parts més complexes i delicades del cos i en depenen els sentiments, la forma de pensar i la capacitat de com relacionar-nos amb altres persones.

Les drogues són substàncies que actuen sobre el nostre sistema nerviós central. En el cervell les drogues actuen sobre els neurotransmissors alterant i pertorbant el funcionament correcte la qual cosa afecta la conducta, l’estat d’ànim o la percepció. A més, són susceptibles de crear dependència física i/o psicològica.

Afectació de la salut en general: el consum de drogues no només afecta les funcions del cervell sinó que pot alterar i provocar patologies a tot l’organisme.
  • L’alcohol, per exemple, pot afectar al fetge, l’estómac, els pulmons... El tabac pot provocar problemes cardiovasculars, pulmonars, de pell, càncer en diferents parts del cos... El cànnabis pot tenir possibles repercussions en el sistema immunològic, reproductor, pulmonar...
  • Quant a les drogues emergents o noves drogues psicoactives, la manca de coneixement i informació clara sobre aquestes substàncies no permeten saber els paràmetres de seguretat cap als consumidors. No es tenen coneixements sobre els efectes.     
Les drogues se solen classificar en tres grans grups:

Drogues depressores del sistema nerviós centralCom per exemple l’alcohol, l’heroïna, l’opi, la morfina...
Són les que inhibeixen o atenuen els mecanismes cerebrals que serveixen per mantenir l’estat de vigília i poden produir diferents graus d’afectació, des de la relaxació, la somnolència, la sedació fins a l’anestèsia i el coma.

Drogues estimulants del sistema nerviós central
Com la cocaïna, les amfetamines, la nicotina (tabac)...
Substàncies que produeixen eufòria, augmenten l’estat d’alerta i l’activitat motriu i fan que disminueixi la sensació subjectiva de fatiga i la gana.

Drogues pertorbadores del sistema nerviós central    
Com el cànnabis, LSD, mescalina...
Són les que es troben en plantes, fongs o són productes de síntesi. Distorsionen aspectes relacionats amb la percepció, els estats emocionals i l’organització del pensament.

7 de jul. 2017

GROOMING

Es tracta de l’engany que fa un adult a un menor utilitzant un comportament fingit de comprensió i falsa simpatia ("groom") per tal d’aconseguir la seva confiança i obtenir favors sexuals. Està tipificat com a delicte penal.
Per exemple: un adult que es fa passar per una persona més jove i persuadeix el noi o la noia perquè li passi algun tipus de material de contingut sexual (fotografies, vídeos...), que el pot comprometre. A partir de llavors li exigirà més material i de vegades pot arribar a demanar-li una trobada en persona per tal d’abusar-ne.

Per què és perillós en grooming? 

Perquè per por de denunciar els fets, l’adolescent va cedint als desitjos de l’adult i acaba participant en temes de pederàstia, pornografia infantil i abús sexual.

Què puc fer per evitar-lo?

  • Has de pensar a desconnectar la càmera web dels portàtils (perquè hi va incorporada de sèrie), o bé a tapar-la. Al teu voltant hi ha objectes que poden donar informació sobre tu sense que te n’adonis.
  •  
    És important que comuniquis als teus familiars qualsevol anomalia que puguis detectar amb els teus amics a la xarxa, per tal de localitzar l’inici de l’assetjament.
  • Evita pujar imatges o informació personal, teva o d’amics o amigues, a la xarxa ja que algú en pot fer un mal ús i utilitzar-la contra tu.
  • Rebutja missatges estranys: que mostrin massa confiança, siguin desagradables o et faltin al respecte…
  • Utilitza perfils privats i no acceptis sol·licituds d’amistat de qui no coneguis personalment.


26 de juny 2017

DROGUES I EL SEU CONSUM

Provar les drogues, experimentar amb elles per sentir-se de manera diferent (per ballar, per ser més enrotllats/des i més potents o més tranquils/il·les), és una situació que molts nois i noies ja han viscut o que pensen que han de provar. Els motius o impulsos que ens porten a relacionar-nos amb les drogues poden ser molt diversos: per saber què se sent, per ser més atrevits, perquè els altres ho fan, per sentir-nos millor i amb menys vergonya, per alleujar l'angoixa, l'ansietat o el dolor, per desinhibir-nos, per poder mantenir-nos desperts o per poder dormir... Però, quan ens despertem del seu efecte, els sentiments o sensacions que volíem canviar continuen presents en nosaltres. 

Una droga es defineix perquè té la capacitat d'alterar d'alguna manera el nostre sistema nerviós central (estimulant-lo, deprimint-lo o pertorbant-lo), i pot arribar a generar dependència i greus problemes de salut.
En un principi tots/es pensem que en fem un ús “responsable” o controlat i que no ens han de causar problemes en la nostra quotidianitat. Però amb les drogues sempre pot haver-hi un risc,i s'haurien de tenir en compte moltes circumstàncies per saber si realment en fem un ús correcte: el tipus de drogues que prenem (alcohol, pastilles, haixix, cocaïna, tabac, speed...), amb qui i per què les prenem, amb quina freqüència i quantitat... També la nostra forma de ser, el nostre caràcter i la nostra manera de relacionar-nos amb els altres són qüestions clau a l'hora de concretar de quina manera ens afectaran les drogues.

Ser conscients del moment en què comencem a abusar d'una droga i a desenvolupar una addició és ben difícil. Moltes vegades un/a es pot creure capaç de controlar, i pensa que pot deixar la droga quan vulgui, però no s’adona que està passant tot al contrari.