28 de març 2013

Perforació cutània (pírcing)

La paraula pírcing significa "travessar", "foradar", "trepar". Consisteix a penjar un objecte de metall o altres materials que travessen la pell o mucoses del cos. S'utilitzen agulles per travessar la pell, després de la qual cosa s'insereix l'objecte de metall que, segons el que es disposa normativament, ha de ser, en la primera posada, d'acer quirúrgic, titani o or (mínim de 14 quirats).
Entre les principals complicacions de la realització d'aquestes pràctiques destaquem:

1.Infecció local. Les infeccions locals solen ser molt freqüents, d'un 10-20% se solen infectar per estafilococs, estreptococs o pseudomonas, i es manifesten per enrogiment, inflor, dolor, calor i drenatge purulent. El risc s'incrementa entre persones que prenen medicaments, que tenen alterat el seu sistema d'immunitat o que pateixen malalties que afavoreixen les infeccions, com la diabetis.
2.Infecció general, a causa de la realització d'aquestes pràctiques sense respectar les normes d'higiene i seguretat, amb transmissió de malalties com a hepatitis, sífilis, VIH i tètanus, etc..
3.Hemorràgia. Principalment associada a zones d'elevada vascularització com a llengua i genitals.
4.Al·lèrgies de contacte als metalls que componen la peça metàl·lica o joia que es pren.
5.Alteracions bucals. Trencament de dents, dificultat en la higiene oral, dificultat per a la masticació, entumecimient de la llengua, fallades en la pronunciació verbal, pèrdua del gust, ...
6.Alteracions urológiques.
7.Cicatritus queloides.
8.Lesió nerviosa. Es produeix en danyar algun nervi, produint-se pèrdua de sensibilitat a l'àrea perforada.

21 de març 2013

TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) –l'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i els trastorns per afartament–, així com els seus quadres incomplets i atípics, són patologies causades per molts factors que afecten, majoritàriament, nens, nenes, dones joves i, cada vegada més, els adults.
Es caracteritzen per alteracions importants de la conducta davant l'alimentació, amb greus conseqüències nutricionals, biològiques, psicològiques i socials. Són malalties psicosomàtiques incloses en els manuals com a trastorns mentals. Es produeixen per diversos factors considerats de risc que poden estar presents en persones sanes o en persones que presenten altres malalties. Per tant, aquests factors poc específics no haurien d'induir al diagnòstic, però sí a l'anàlisi de la situació de la persona. Aquests trastorns produeixen alteracions biològiques i psicològiques importants en les persones malaltes i també els ocasionen un procés greu de desadaptació a l'entorn, que els aïlla de les amistats. La família pateix intensament la malaltia perquè veu modificats els seus hàbits i les seves relacions i, com a conseqüència, tendeix a la desorganització. Generalment, és necessària l'ajuda terapèutica. Per fer-hi front hi ha diversos tractaments que poden ser eficaços tot i que, en la majoria dels casos, acostumen a ser llargs i complicats.
Trastorns de la conducta alimentària

13 de març 2013

CAL POSAR LÍMITS? 

Antigament, els pares i mestres educaven als nens per mitjà de l’autoritat i el càstig. Per sort, aquest model ha passat a la història. En la majoria de famílies imperen les relacions democràtiques i afectuoses entre pares i fills. Es permet als nens desfogar-se, prendre part en les converses, fer preguntes, protestar i expressar les seves opinions. En deixar que els nens discuteixin, ens portin la contrària o fins i tot s’oposin totalment a les nostres idees, els hi podem transmetre valors molt importants. En aquest cas, renunciem a les imposicions i optem per l’afecte com la millor arma per fer entendre als nostres nens qualsevol principi. Plantejat així sembla fàcil, però no ho és.

D’entrada, perquè els nens petits no saben diferenciar per si mateixos el que està bé del que està malament; cal que algú els ho ensenyi.

I d’altra banda, perquè els pares i mestres no són els únics models que imiten els fills. Els nens estan atents a tot allò que passa al seu voltant, i rebran influencies d’altres nens o adults, i de la televisió. Això significa que els pares i educadors no només els hem d’ensenyar el que és correcte, sinó també fer-los entendre perquè determinades actituds no són desitjables, i per tant no les han d’imitar.

En conseqüència, pares i educadors ens veiem en la necessitat d’imposar uns límits als nens, perquè sàpiguen el que està bé i el que no ho està; el que es pot tolerar i el que no.
Els nens necessiten espai lliure per al seu desenvolupament, d’això no en tenim cap dubte. Però tot espai té els seus límits, i els nens necessiten que nosaltres els hi marquem on són. Sense límits, el nen es torna descarat i perd fàcilment la concentració, li costa sortir de l’edat rebel, trenca coses, ve amb una exigència rere una altra i pica als altres nens.
L’educació "a l’antiga", basada en l’autoritat, la coacció, i l’ús de la força, no dóna bons resultats: els nens així educats, d’adults, solen ser persones indecises i covards, o pel contrari són persones que solen fer ús de la violència.

En l’altre extrem, la llibertat absoluta dels nens, tal i com s’entenia l’educació en alguns països durant els anys ‘60 i ‘70, tampoc reporta beneficis. Es permetia als nens fer tot allò que volien, esperant amb ingenuïtat que, sense imposar-los límits, es convertissin en bones persones, i el que van aconseguir són adults capritxosos, egoistes i irresponsables.

El més recomanable és un terme mig; les dades sobre educació infantil de què disposem actualment indiquen que una educació excessivament permissiva és tan perjudicial com una d’autoritària.
En resum: els nens necessiten normes i límits ben definits, però també espai suficient per desenvolupar-se amb llibertat. Donar-los cada cosa en la mesura justa és el major repte al que ens enfrontem pares i educadors.

5 de març 2013

ESPORT I SALUT

 Practicar algun esport, fer gimnàstica o simplement jugar, caminar, anar amb bicicleta o fer activitats quotidianes d’una manera activa convé perquè:


  • Ajuda a sentir-se millor, amb més energia, i a relaxar-se, reduir l’estrès, dormir millor i tonificar els músculs.
  • Ajuda a prevenir i tractar l’excés de pes perquè regula la gana i augmenta el nombre de calories que es gasten cada dia.
  • Ajuda la canalla a relacionar-se amb els altres i a créixer millor, més alegres i més sans.

Un munt de beneficis 

Fer activitat física de manera regular és cuidar-se, perquè tot l’organisme en surt beneficiat.


  • COR: redueix el risc de patir malalties cardíaques, embòlies, diabetis i hipertensió arterial.
  • ARTÈRIES: ajuda a mantenir-les flexibles i sanes.
  • ARTICULACIONS: enforteix els músculs, els ossos i manté la funció de les articulacions.
  • SISTEMA NERVIÓS: ajuda a mantenir-lo en bona forma.
Atenció: cal que consulteu el metge si teniu la intenció d’augmentar molt la intensitat o el volum de les activitats que feu normalment.

El que convé:


  • PERSONES ADULTES: com a mínim 30 minuts d’activitat física moderada 5 o més dies per setmana. Les persones més grans han d’incloure exercicis específics de força, flexibilitat i equilibri.
  • INFANTS I GENT JOVE: cada dia cal fer 1 hora d’activitat física moderada, com a mínim.

  • Trieu activitats que us agradin.
  • Si no teniu temps, podeu anar sumant minuts actius durant el dia.
  • Si us va millor, o si ho preferiu, podeu combinar activitats diferents (esports, jocs, desplaçaments a peu o en bicicleta, gimnàstica, exercici planificat). N’obtindreu més beneficis.
  • Convertiu l’estil de vida actiu en un hàbit.

30 minuts d’activitat física moderada equivalen a un d’aquests exercicis: 

15 minuts

  • pujant escales
  • saltant a corda
  • corrent 2,5 km
  • recorrent 6,5 km amb bicicleta
20 minuts
  • jugant a bàsquet
  • fent natació
30 minuts
  • fent gimnàstica a l’aigua
  • ballant
  • caminant 3 km a bon pas
  • recorrent 8 km amb bicicleta
40 / 60 minuts
  • netejant vidres, el terra, el cotxe, etcètera.

Això suposa cremar al voltant de 150 kcal