16 d’abr. 2012

MALTRACTAMENT INFANTIL

Un infant és maltractat o sofreix abusos quan la seva salut física i la seva seguretat o el seu benestar psicològic es troben en perill per les accions infligides pels seus pares o per les persones que tenen encomanada la seva cura. Es pot produir maltractament tant per acció com per omissió i per negligència. Es considera que n´hi ha diverses formes de maltractament. El maltractament físic és qualsevol lesió causada a l'infant com a conseqüència de cops, estirades de cabells, puntades de peu, punxades... propinats de manera intencional per part d'un adult. També són els danys causats per càstigs inapropiats o desmesurats. És difícil distingir quan acaba la imposició de la disciplina mitjançant càstigs físics "raonables" i quan comença l'abús. El segon tipus de maltractament és l'abandonament o negligència, distraccions importants en la tasca essencial de cobrir les necessitats bàsiques de l'infant, ja sigui en educació, salut i seguretat o benestar. Estem davant d'un abandonament físic quan es desatén la salut de l'infant, se l'expulsa de casa o se'l deixa repetidament a cura de menors, i es tracta d'abandonament educatiu quan no es vetlla perquè el fill disposi d'una educació i escolarització adequades a les seves necessitats.Tot maltracte psíquic o físic és el contrari a un aprenentatge adequat i sense futures conseqüències contraproduents, encara que per molts anys e inclús durant tota una vida això pot passar completament inadvertit. Encara que a moltes persones els hi resulti difícil de comprendre, l'ésser humà està fet per respondre negativament no només al ser maltractat de manera directa. Molts pares i professors arriben a crear un ambient hostil al voltant del nen o de l' adolescent que, malgrat de ser aquest tractat amb un relatiu respecte, a la llarga l'afecta.