25 de jul. 2011

CAUSES DE LA BULIMIA

El seu procés de gestació comença quan existeix algun grau d'insatisfacció amb l'aparença del cos. En aquest cas, l'individu sempre es considerarà amb excés de pes, encara que la realitat sigui una altra. Així, començarà a fer dieta i, veient que la imatge en el mirall no canvia, la dieta s'intensificarà fins a arribar a les pràctiques bulímiques.
Entre les causes d'aquest problema es troben les experiències de rebuig social o de fracàs que s'atribueixen al pes i els consells de les amigues. La constatació que en la nostra cultura la primesa es considera un requisit per a l'èxit porta a voler perdre pes i començar dietes estrictes que no poden seguir-se i ens fan sentir no només fracassats, sinó també famolencs. Les dietes es trenquen amb “atracons” i la culpabilitat per les calories consumides i la possibilitat d'engreixar porten al vòmit.

Alguns experts creuen que aquesta malaltia s'origina en les altes demandes de la família i la societat: el cicle destructiu comença amb la pressió que l'individu sent per ser prim i atractiu. El problema se centra, llavors, en una baixa autoestima.
El trastorn pot aparèixer a qualsevol edat i repetir-se en diferents moments de la vida, generalment induït per esdeveniments vitals traumàtics o negatius separació de la família per estudiar la carrera; la segona crisi, divorci, perduda d'un ser estimat.

Avui a la Vanguardia podreu tribar una entrevista molt interessant al Psicòleg Josep del Toro en relació als trastorn de la alimentació. Cliqueu al seguent enllaç