26 de gen. 2011

CULTE AL COS

Cada vegada sentim parlar més de la vigorexia. Aquesta, la podem entendre com un trastorn caracteritzat per la presència d'una preocupació obsessiva pel físic i una distorsió de l'esquema corporal. A diferència dels anoréxics, quan un vigorèxic es veu al mirall es veu prim, feble, enclenque, quan en realitat té un cos gran, fort i musculat. Els podríem definir com persones addictes a l'exercici físic i a l'esport. Casos extrems acudeixen 2-3 vegades diàries al gimnàs. El seu objectiu és desenvolupar tant com puguin els seus músculs i per a això recorren a substàncies exògenes per aconseguir aquesta fi: batuts de proteïnes, aminoàcids, creatina, esteroides, anabolitzants, suplements varis… I aquests productes en segons que quantitats poden ser nocius per a la salut a mitjà i llarg termini: canvis d'humor, impotència sexual, alteracions metabòliques, disfuncions renals, alopècia prematura, taquicàrdies…

La vigorèxia és per tant una malaltia i com a tal ha de ser tractada. I no és fàcil detectar-la. No tot aquell que acudeix a molt a un gim i prengui certs suplements és un vigorèxic. Passa el mateix amb una persona anorèxica. Pel simple fet de ser prim no implica que un el sigui. Però és observant el seu dia a dia, els seus hàbits, parlant amb aquesta persona quan veiem realment que pot estar sofrint aquesta malaltia.