16 d’oct. 2009

DRUNKOREXIA I DIABULIMIA

No menjar per a beure més, és la nova consigna en alguns adolescents.
Primer van ser la bulímia i l’anorèxia. No obstant, l’aparició de nous trastorns alimentaris, derivats dels primers, ha fet que s’inventin nous, com per exemple la drukorexia i la diabulimia.
El terme drunkorexia prové de l’encreuament entre la paraula anglesa “drunk” (borratxo) i anorèxia i ho manifesten aquelles persones que pateixen d’alcoholisme (o solen beure més del compte per pressió social) i que a més sofreixen pel tema del pes. El problema? L'alcohol és un dels aliments que més calories aporta al nostre cos, que poden anar des de les 95 calories que conté un got de cervesa fins a les 294 d’una copa de whisky. Per a seguir amb l’hàbit de prendre sense guanyar pes és que molts joves prefereixen saltar-se els menjars com una forma de “compensar” les calories ingerides en l'alcohol.
A més, el presumpte canvi entre les calories d'un got d'alcohol i un plat de menjar mai igualarà la ingesta de nutrients. Si tu canvies l’aportació d'un esmorzar o sopar per alcohol, amb una quantitat homologable de calories, aquestes calories són, en l’àmbit nutricional, calories buides, és a dir, són només calories: no duen vitamines ni nutrients?
La “diabulimia” és un altre trastorn, amb la diferència que només es dóna en persones que pateixen diabetis tipus 1. Molts prefereixen no injectar-se insulina o saltar-se algunes dosis per a veure’s prims. Efectivament poden baixar de pes, però a costa de la seva pròpia salut. En pacients tipus 1 aquest desordre metabòlic no t’aguanta més de 2 dies o del dia fins i tot, perquè la descompensació és immensa, suposa un risc enorme.