11 de des. 2017

TINC UNA AMIC/GA AMB ANORÈXIA, QUÈ PUC FER?


Els amics teniu un paper molt important a l'hora de donar-li suport i recolzament a una persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària, però malauradament, no podeu curar-la, això és tasca dels professionals que li fan el tractament. A continuació us facilitem algunes pautes que poden orientar-vos sobre com actuar amb la persona afectada:

Què s'ha de fer?

  • Escoltar la persona i mostrar-se comprensiu amb la seva situació. Encara que et pugui semblar que no és gaire, saber escoltar a la persona és una gran ajuda per a ella.
  • Animar la persona a que demani ajuda professional. Això és fonamental perquè una persona es pot recuperar d'un trastorn de la conducta alimentària sempre i quan faci tractament amb professionals especialitzats. Per la forma en com es desenvolupen aquests trastorns és habitual que la persona no accedeixi a rebre tractament. Si us trobeu en aquesta situació insistiu en la necessitat de que rebi ajuda professional.
  • Si tot i insistir en la necessitat de que rebi tractament la persona continua negant-se el millor que podeu fer és dir-li que us veieu en l'obligació de parlar amb els seus familiars, especialment si la persona afectada és menor d'edat, per a que busquin ajuda professional. Segurament la família també haurà identificat les senyals d'alerta, però sempre és convenient que rebi informació de part dels amics de l'afectat/da. Donant aquest pas és molt probable que la persona es molesti amb vosaltres, però més endavant ho entendrà i ho us agrairà sincerament.
  • Si teniu la sospita de que parla amb "amics/gues" per Internet amb els que parla sobre aprimar, dissimular davant dels pares, etc. és molt important que li demostreu que vosaltres sí sou amics de veritat perquè el que voleu no és que aprimi, sinó que el que voleu és que tingui salut i benestar. També és necessari que els seus pares se n'assabentin d'aquestes "amistats" virtuals per tal de que les puguin allunyar.

Què NO s'ha de fer?

  • Amagar la malaltia. És molt probable que la persona afectada us expliqui, perquè confia en vosaltres, el que li està passant i, a més, us demani que no li expliqueu a ningú, especialment als seus pares i familiars. Si accedim a aquesta petició estarem, en realitat, afavorint la malaltia


27 de nov. 2017

ADOLESCÈNCIA I SEXUALITAT, PARLEM?


Quan les paraules adolescència i sexe van juntes, la majoria d'adults només pensa en riscos com embarassos no desitjats o malalties de transmissió sexual. Es tracta d'un pensament instaurat en la societat actual, de vegades marcat per unes idees sobre la sexualitat que no són reals i que ens duen a confondre conceptes. Per exemple, la majoria de gent relaciona la sexualitat directament amb el coit, quan no té per què ser així.
La sexualitat va molt més enllà i existeix en tots els éssers humans des d'una edat molt primerenca. El problema principal és que els adults no acaben d'acceptar l'enfocament dels joves vers la seva la sexualitat.
Amb l'arribada de la pubertat, la sexualitat creix en l'individu, i els canvis físics se sumen a un interès creixent pel sexe i a les relacions que s'estrenyen fora del vincle familiar. Tot això forma la nova identitat del jove.
La majoria d'adolescents diu que troba informació sobre sexe en els mitjans de comunicació i a Internet. Prohibir aquest accés o afirmar que encara no són prou madurs per al sexe és un error. La sexualitat adolescent existeix, i la maduració i responsabilitat que els joves adquireixin en aquest sentit dependrà, en gran part, del suport dels adults.
Els pares haurien tractar el tema amb total llibertat i naturalitat i parlar-ne amb els fills des de petits. Això provocarà que els nens tinguin prou confiança per, més endavant, preguntar qualsevol dubte que puguin tenir i no se sentin coartats. D’aquesta manera, adquiriran coneixements i habilitats que els serviran per viure les seves pròpies experiències i prendre les seves pròpies decisions. Els pares haurien d'abordar les situacions i emocions que vagin sorgint sense fer judicis de valor ni basar-se en prejudicis.

Els adults no han d'oblidar que no tots els joves són irresponsables i que, de fet, alguns adults ho són. Per tant, cal intentar desprendre’s d'aquesta imatge equívoca dels adolescents i el sexe.

Per ajudar els joves, hi ha pàgines web i recursos que són un bon recurs d’informació sobre sexualitat i que poden complementar els consells i experiències dels adults.

15 de nov. 2017

SETMANA SENSIBILITZACIÓ SOBRE ELS RISCOS DEL CONSUM D´ALCOHOL

Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPB) impulsa per quart any consecutiu la IV Setmana de Sensibilització sobre els Riscos del Consum d'Alcohol, del 13 al 19 de novembre.

Segons ha informat el departament de Salut, l'objectiu de la Setmana de Sensibilització és "advertir dels riscos que el consum d'alcohol ocasiona un de mateix o pels altres, tant a nivell de salut com de seguretat".

En el marc de la celebració del dia sense alcohol ( avui 15 de Novembre ), han explicat que a Catalunya, l'alcohol "és la substància més consumida".

El 60 % de les persones entre 15 i 64 anys manifesten haver begut alcohol alguna vegada en l'últim mes i el 9,8 % ho fan de forma diària.

També han indicat que de la població general (15-64 anys) el 5,9 % (7,3 % homes; 4,6 % dones) afirma "haver-se emborratxat alguna vegada en els últims 30 dies" i el 15,1 % (19,8 % homes; 10,3 % dones) ha fet, almenys, un episodi d'ingesta elevada de begudes alcohòliques en l'últim mes.

La finalitat d'aquesta iniciativa és promoure la "mobilització i la participació de les administracions i els diversos sectors professionals per reflexionar sobre el consum d'alcohol i prendre consciència dels riscos que té per a la pròpia salut i per la de terceres persones".

Per donar visibilitat a les activitats que s'organitzin amb motiu de la IV Setmana, s'obrirà un espai al 'Canal Drogues' on es mostraran aquelles accions que s'hagin fet arribar a través de l'adreça alcoholmenysmillor@gencat.cat o el formulari de la web, i es farà difusió a través del compte de twitter @menysalcohol i l'etiqueta #alcohol #responsabilitat de tothom.



30 d’oct. 2017

PROBLEMES PER DORMIR?

La majoria dels adolescents no dormeu prou. Si creus que podries tenir un dèficit de son, s´ha de controlar. Cada afecció relacionada amb el son es tracta d'una forma diferent, però hi ha ocasions en que canvis en l'estil de vida poden ajudar a resoldre-les.

Les hores acumulades que els adolescents es passen sense dormir prou poden generar un dèficit de son. Els adolescents amb dèficit de son no aconsegueixen concentrar-se, estudiar ni treballar de forma eficaç.
Les investigacions indiquen que els adolescents necessiten dormir aproximadament 9 hores cada nit. Els estudis també indiquen que molts adolescents tenen problemes per agafar el son de forma temprana. Això no es deu a que no es vulguin adormir, sinó al fet que els seus cervells funcionen amb horaris més tardans i encara no estan preparats per anar a dormir.

Durant l'adolescència, el ritme circadià del cos (una mena de rellotge biològic intern) es reajusta i indica a l'adolescent que s'adormi més tard a la nit i que es desperti més tard al matí. Aquest canvi en el ritme circadià sembla obeir al fet que els adolescents fabriquen l'hormona cerebral melatonina més tard que els adults i els nens.
De vegades, aquest retard en el cicle de son i vigília afecta el funcionament quotidià de la persona, el que es diu "síndrome de fase de la son endarrerida" o "síndrome del noctàmbul". Si un adolescent amb dèficit de son s'emporta el mòbil al llit per connectar-se fins a les tantes de la nit, la seva exposició a la llum també pot alterar el seu ritme circadià, resultant-li encara més difícil agafar el son.
La manca de son durant l'adolescència es pot deure a alguna de les següents afeccions: insomni (puntual o crònic), trastorn del moviment periòdic de les extremitats, síndrome de les cames inquietes, apnea obstructiva del son, reflux gastroesofàgic, narcolèpsia i somnambulisme.

Intenteu fer canvis en el seu estil de vida (com apagar el mòbil, el smartphone, l'ordinador abans de certa hora, reduir el consum de cafeïna i evitar els videojocs o les pel·lícules violentes a la nit), per afavorir uns bons hàbits de son.
 

16 d’oct. 2017

TABAC DE CARGOLAR

Malgrat la tendència a la disminució en la prevalença del tabaquisme en la població de Catalunya, el consum de tabac de cargolar s’ha multiplicat per vuit al llarg dels últims anys, passant d’un 3,3% l’any 2006 al 26,7% l’any 2015.


Segons Salut, a Catalunya fumen aquest tipus de tabac unes 420.000 persones, la qual cosa representa el 6,7% de la població, i el 25,7% de la població, segons les últimes dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya, és fumadora de qualsevol tipus de tabac.


Així doncs, sota el lema 'Fumar? Jo no m’hi embolico', la unitat didàctica que ha dissenyat el govern està destinada, principalment, a l’alumnat de primer cicle d’ESO que participa en el programa 'Classe sense Fum'. L’objectiu de la guia és millorar la informació sobre el tabac de cargolar, i corregir les creences errònies que els adolescents tenen en relació amb aquest tipus de tabac i conscienciar-los dels riscos associats.

En època de crisi econòmica, l’extensió de l’ús de cigarrets fets a mà entre els fumadors s’ha vist afavorida pel baix preu d’aquests productes de tabac en comparació amb els cigarrets convencionals, sobretot.

“Classe sense Fum” va constatar que els adolescents pensen que fumar tabac de cargolar és més modern, que dóna més llibertat perquè poden escollir la quantitat de tabac que hi posen i també és comuna la creença de que el tabac de cargolar és un producte més “natural” i menys perjudicial per a la salut que les cigarretes manufacturades.


Per prevenir el tabaquisme en població jove, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat llança #nonsmokingchallenge. Una campanya de conscienciació amb l´objectiu, entre d´altres, fomentar una imatge positiva allunyada del consum de tabac, promoure actituds de vida saludables i afavorir l´abandonament del consum entre els més joves.


Conté materials desenvolupats per la campanya institucional i es poden descarregar continguts (spots, falques i cartells) segons les  necessitats de comunicació / promoció d´una forma totalment gratuïta, anomenant la font. 

4 d’oct. 2017

VEGETARIÀ I ADOLESCENT, COMPATIBLE?

Primer és molt important que identifiquis quins són els motius per canviar la teva dieta i ser vegetarià.
Moltes vegades hi ha gent que vol fer aquest canvi degut a que creu que així aconseguirà perdre pes, i és una creença errònia! Si es vol perdre pes, primer s'ha de mirar si és necessari: si no estem seguint una dieta saludable, si tenim problemes derivats del sobrepès, en resum si un professional (de la medicina o de la nutrició) ens ho recomana per la nostre salut, i llavors ens donarà unes pautes especifiques per seguir una alimentació sana i un estil de vida saludable (i no necessàriament hem de deixar la carn o el peix). Ara, si el motiu és ideològic o de per exemple de valors contra el maltractament animal, llavorssón motius que ho recolzen.
Segon, cal que coneguis els diferents tipus de dietes vegetarianes: hi ha persones que només deixen de menjar carn però si que mengen algun tipus de peix, hi ha gent que no menja ni carn ni peix però si que menja ous i làctics... i així podràs decidir quina vols seguir i en funció d'això estaria pensar sobre el que et comento a sota. 
Seguir una dieta vegetariana o vegana requereix molta consciència per poder compensar els nutrients i vitamines que obtenim dels aliments d'origen animal (no sempre han de ser complements alimentaris, hi ha moltes vitamines que podem trobar a alguns altres aliments). Cal que t'informis bé amb un especialista (trobaràs alguns o algunes nutricionistes especialistes en aquestes tipus de dietes) sobre com obtenir tot el que el teu cos necessita dels aliments d'origen vegetal. Està ben informada et protegirà de tenir problemes de salut! 
Et recomanem que si decideixes fer el canvi busquis assessorament nutricional i personalitzat durant els primers mesos per assegurar-te de que segueixes una alimentació equilibrada.

19 de set. 2017

ADOLESCENTS I NOVES TECNOLOGIES: AVENÇ O PERILL?

WhatsApp, Facebook, Twitter, Google+, Ask, Tuenti, Youtube, Instagram, Telegram, LINE, Badoo, MySpace, Hi5, Skype, Habbo,…
Segurament, les useu o n’heu sentit a parlar de totes elles o bé de la gran majoria.

Avui dia és evident que la nostra societat ha donat un gir de 360 graus, en els darrers anys, en la forma de comunicació entre els seus individus. I l’exemple per excel·lència són els adolescents. Al 2013, segons el Instituto Nacional de Estadística (INE), el 91,8% dels menors d’entre deu i quinze anys són usuaris de la xarxa.

Actualment, com es comuniquen els adolescents? 

Existeixen una infinitat de pàgines, programes i aplicacions, tan per a l’ordinador com per al telèfon mòbil i la tauleta, amb les quals la generació actual està en contacte amb la família, companys d’escola, professorat i les seves amistats. Cal remarcar que, per tant, les noves tecnologies estan presents en tots els àmbits de la seva vida.

Què passa si no se’n fa un bon ús?

Senzillament, parlaríem de pèrdua de privacitat, de contacte amb desconeguts, aïllament i, aspectes més greus, com el ciberbullying, el grooming què són conductes per part d’adults per guanyar-se l’amistat d’un menor, a través de falses identitats o mentides, per després abusar d’ell; o el sexting que és l'enviament de material pornogràfic i eròtic propi o de tercers a través dels dispositius mòbils.
Cal dir que aquestes conseqüències del mal ús de les noves tecnologies poden comportar tot tipus de patologies diverses: des de trastorns d’ansietat, trastorns depressius, addicció blanques a Internet, al mòbil o als videojocs, fins a trastorns del comportament. Així, la responsabilitat, d’educar i ensenyar als adolescents a usar aquestes tecnologies de forma correcta i donar-li un bon ús, és compartida. I entre qui es comparteix? Entre les institucions, l’escola i la família