22 de juny 2020

PORNOGRAFIA i ADOLESCENTS

Un de cada quatre nens de deu anys té mòbil. Als quinze anys, prop del 95% ja en tenen. És fàcil, doncs, imaginar que aquest canal fa ben fàcil que els preadolescents entrin en contacte amb el sexe a través de vídeos d’internet que també circulen per WhatsApp. Segons l’estudi 'Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals d’adolescents i joves', un de cada quatre menors ha vist contingut pornogràfic a internet abans dels 13 anys; vol dir que ha tingut accés a qualsevol de les plataformes que emeten milers de vídeos sobre tota mena de pràctiques, gèneres i fetitxes de manera lliure i gratuïta amb un sol clic.

El Baròmetre Control 2017 -d’aquesta marca de preservatius- situa la pèrdua de la virginitat als 17,7 anys. Les noies s’inicien abans (el 49,3% tenen la primera relació entre els 14 i els 17) i el 43% dels nois, també. L’ONG Sida Studi, en un altre informe del 2017, establia en un 72,6% els alumnes de segon cicle d’ESO que ja havien tingut contacte sexual amb parella i el 17,3% els que havien realitzat pràctiques sexuals amb penetració. A batxillerat, el 84,9% dels joves han tingut algun contacte sexual i un 34% dels nois i noies han mantingut relacions sexuals amb penetració alguna vegada a la vida.
 
El porno és la primera porta d’entrada al sexe per a molts adolescents. I el que mostra el porno generalista és una sexualitat desvirtuada i fal·laç, centrada sobretot en el plaer de l’home i en què l’estereotip més estès de la dona és un cos fet per satisfer. El porno sovint la vexa i la cosifica, amb actituds cap a ella de violència i submissió; un vector de transmissió de clixés i propulsor de la violència masclista, segons va alertar Amnistia Internacional.

“Hem de parlar-ne amb normalitat”, i aprofitar la naturalitat amb què els infants poden comprendre. Per exemple, “els nens i les nenes es toquen perquè els agrada”, sense saber què és una masturbació: “Per què no els expliquem que això és normal però que té uns codis, que no està mal fet però que és íntim, i expliquem ben clar que hi ha parts prohibides que ningú et pot tocar?” 

9 de juny 2020

DAVANT LA PÈRDUA D´UN FAMILIAR

Procureu que sigui la persona amb més vincle (els pares sempre que sigui possible), la qui comuniqui la mort a l'adolescent. Cal que ho faci al més aviat possible i de manera presencial, en un lloc íntim i segur, on pugui expressar lliurement el que senti. Convé dir-ho de manera clara i concisa, donant espai per respondre les preguntes que tingui.

Oferiu algun exemple de com nosaltres hem elaborat un dol anterior o com ells ho van fer en un altre moment (amb algun ésser estimat, animal de companyia, etc.). Procureu estar disponibles i respectar, alhora, el seu espai.
Recordeu:
  • Tots els adolescents tenen dret a rebre la informació que sigui ajustada a la situació real, tenint en compte el moment de desenvolupament en què es troben.
  • No hi ha una forma única i universal d’expressió del malestar. Tots tenim la nostra i totes són vàlides.
  • No parlar sobre un fet dolorós, no vol dir que no existeix. Si evitem parlar-ne no ajudem els adolescents a comprendre el que ha passat i, a més, limitem la seva expressió emocional i evitem que puguin activar recursos personals que els seran útils al llarg de la vida.

27 de maig 2020

L´EMBARÀS NO DESITJAT

El primer que s’ha de plantejar una adolescent davant una situació d’embaràs no desitjat és què fer. Són molts els interrogants que s’obren, massa per a una adolescent que encara està en procés de maduració personal. Necessitarà ajuda d’adults de referència i de personal sociosanitari per tal que la puguin acompanyar en el procés d’afrontar la situació i prendre decisions. En aquest procés també ocupen un lloc rellevant la parella i la família. De vegades la parella pot ser que no vulgui prendre-hi part, la qual cosa encara deixa l’adolescent en una situació de més soledat.


Quan no es vol l’embaràs, s’obren les alternatives de donar el nen en adopció o la interrupció voluntària de l’embaràs. Totes dues s’han d’adequar a la legislació vigent. Actualment la legislació espanyola permet la interrupció de l’embaràs en tres supòsits:


Transcripció del Codi Penal Espanyol
" Según la ley orgánica 9/1985, del 5 de julio de reforma del artículo 417 bis del Código Penal:



  1. No será punible el aborto practicado por un médico, o bajo su dirección, en centro o establecimiento sanitario, público o privado, acreditado y con consentimiento expreso de la mujer embarazada, cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes: 
  2. Que sea necesario para evitar un grave peligro para la salud física o psíquica de la embarazada y así conste en un dictamen emitido con anterioridad a la intervención por un médico de la especialidad correspondiente, distinto de aquel bajo cuya dirección se practique el aborto. En caso de urgencia por riesgo vital para la gestante, podrá prescindirse del dictamen y del consentimiento expreso. 
  3. Que el embarazo sea consecuencia de un hecho constitutivo de delito de violación del artículo 429, siempre que el aborto se practique dentro de las primeras doce semanas de gestación y que el mencionado hecho hubiese sido denunciado. 
  4. Que se presuma que el feto habrá de nacer con graves taras físicas o psíquicas, siempre que el aborto se practique dentro de las veintidós primeras semanas de gestación y que el dictamen, expresado con anterioridad a la práctica del aborto, sea emitido por dos especialistas del centro o establecimiento sanitario, público o privado, acreditado al efecto, y distintos de aquel por quien o bajo cuya dirección se practique el aborto. 
  5. En los casos previstos en el número anterior, no será punible la conducta de la embarazada aún cuando la práctica del aborto no se realice en un centro o establecimiento público o privado acreditado o no se hayan emitido los dictámenes médicos exigidos. Sigui quina sigui la decisió final, sempre es passa per un procés psicològic i emocional dolorós en què cal ajut i suport molt sovint d’experts. En el moment de la redacció d’aquest apartat, a l’estat espanyol s’està fent una nova revisió dels supòsits sobre la interrupció voluntària de l’embaràs que està en tràmit parlamentari. "

15 de maig 2020

XXI SETMANA SENSE FUM

La XXI Setmana Sense Fum tindrà lloc del 25 al 31 de maig d’enguany.

L’objectiu de la Setmana Sense Fum és sensibilitzar la població de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se, abandonar el consum de tabac i poder gaudir d’un ambient lliure de fum i de residus del tabac.

Aquest any, 2020, volem dirigir el lema a la població jove, a la prevenció de l'inici del tabac, especialment amb les altres formes de fumar (cigarretes electròniques, catximba/xixa, cigarretes fetes a mà, etc). Per escollir el lema d’aquest any 2020, hem organitzat un concurs obert a tots els estudiants de la facultat de comunicació de 3r i 4t, de les Universitats de Catalunya. Els membres de l'organització de la Setmana Sense Fum vam seleccionar en primer lloc 10 lemes finalistes i posteriorment, d'aquets, es va seleccionar el lema guanyador

Amb la intenció d’aconseguir la major difusió la Setmana Sense Fum, s’editen pòsters específics, propostes d’activitats, etc. Tots aquests materials i més informació es podran descarregar al web de la Setmana Sense Fum 2020 per tal de fer la màxima difusió a través de les xarxes socials. 

 

7 de maig 2020

SAPS COM ES COMPORTA EL TEU COS QUAN DEIXA DE FER EXERCICI? 

Amb el confinament, l´avorriment, les rutines que no paren de repetir-se, sovint ens resulta difícil trobar temps per fer esport. Però t’has parat a pensar que li passa al cos quan està en modo stop? I el que costa després d’una aturada tornar a començar i assolir la forma física i mental que havies aconseguit amb tant d’esforç? 

A vegades hi ha altres factors que t’impedeixen fer exercici; com lesions, feina, pèrdua de motivació, etc., pensa que a vegades prendre’s una pausa també és bo, però considera en tot cas reduir els entrenaments, no deixar-los completament de banda.

T’expliquem que li passa al teu cos quan deixa de fer exercici durant dues setmanes:
  • La resistència és la primera en veure’s afectada. Per exemple, si abans eres capaç de córrer 5km en 25 minuts, després d’una pausa necessitaràs portar el teu cos més al límit si vols aconseguir la marca, o trigaràs uns minuts més.
  • Es genera tensió en les articulacions, provocant rigidesa. És aquella sensació de que et fa mal tot el cos.
  • Perds força i flexibilitat. Els músculs comencen a descansar i el cos reté líquids extra, et sents fatigat. No trigaràs en recuperar-te un cop et posis en marxa, però vigila, no deixis córrer el temps!
  • No produeixes endorfines i la teva autoestima disminueix. Això provoca que el teu estat d’ànim es torni més trist o inclús estiguis de mal humor.
Saps que li passa al teu cos quan SÍ practiques esport o es mou?
  • L’esport augmenta l’autoestima i el teu optimisme.
  • Adéu al mal humor. Et sents lleuger i capaç de tot!
  • Millora la teva concentració i capacitat organitzativa en altres tasques.
Ara que ja coneixes els pros i contres, et toca decidir de quin bàndol ets: esportista o sedentari? Per ajudar-te a combatre la mandra i la falta de temps, mira el que es pot aconseguir amb 15 minuts diaris d’activitat física. Ara ja podem sortir, no deixis escapar la oportunitat de moure el cos.

30 d’abr. 2020

GUIA D´AJUDA PEL CONFINAMENT

La UNESCO ha inclòs la guia “Com trobar-hi sentit. Consells pràctics per a joves durant el confinament”, editada per Joventut, en una llista dels millors recursos i bones pràctiques a nivell mundial.

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura ha recollit a The MIL Alliance Reponse to COVID-19 una selecció de 15 recursos pedagògics nascuts a diferents països d’Amèrica del Nord (els EUA i el Canadà), Amèrica del Sud (Argentina, Brasil i Colòmbia) i d’Europa (França, Països Baixos i Macedònia del Nord), a més de Catalunya.
Des de la seva publicació i difusió en línia el 2 d’abril passat, ja sou centenars de joves que us heu descarregat la guia, que recull desenes de consells pràctics per aprendre a gestionar el confinament amb equilibri emocional, ànim de superació i esperit cooperatiu.
Paral·lelament Joventut també va difondre una versió adreçada als i les professionals que treballen amb la gent jove, com són els i les informadores juvenils i les tècniques  de joventut.
A partir d’ara, aquestes guies estaran també disponibles en castellà anglès i francès i les tres organitzacions europees de serveis a la joventut les difondran en tot el seu àmbit entre joves i xarxes de professionals. En concret, l’Agència Europea d’Informació Juvenil (ERYICA), la xarxa europea de centres d’informació juvenil Eurodesk i l’European Youth Card Association (EYCA).
 

22 d’abr. 2020

DESCONFINAMENT

Salut ha participat en el disseny del Pla de Sortida al carrer d’infants i adolescents aprovat pel Govern de la Generalitat. El Pla preveu que els infants i adolescents puguin sortir a l’aire lliure  de forma controlada, regulada, segura, limitada en el temps, esglaonada i supervisada per adults.
D’acord amb aquest Pla, els infants i adolescents d’entre 0 i 18 anys podran sortir al carrer quan es donin les condicions de seguretat bàsiques per fer-ho: la robustesa del sistema sanitari per atendre la pandèmia, el control de punts amb una incidència gran del virus, la seguretat dels professionals, i la tendència clara i mantinguda de la regressió de l’epidèmia.

Qui podrà sortir al carrer i qui no?

Podran sortir al carrer els infants i adolescents d’entre 0 i 16 anys acompanyats d’un familiar adult amb qui convisquin. Els adolescents majors de 16 anys podran sortir sols, però els seus pares o tutors s’han de responsabilitzar que compleixin les mesures de seguretat necessàries.

Horaris i llocs de sortida

Les sortides s’hauran de fer en un dels següents torns horaris, adaptats a l’activitat lectiva a distància i ordenats per franges d’edat:
16-18h: Famílies amb menors d’entre 6 i 16 anys (nascuts entre 2003 i 2013)
18-20h: Famílies amb joves majors de 16 anys (nascuts abans del 2004)

Mesures de protecció 

Tant abans de sortir de casa com en arribar-hi, caldrà rentar-se les mans amb aigua i sabó o amb una solució hidroalcohòlica. També serà preferible utilitzar les escales i no l’ascensor per accedir al carrer i al domicili.
Caldrà, a més, que tots els membres de la família es prenguin la temperatura abans de sortir. En cas que algun d’ells presenti febre de més de 37º, no es podrà sortir de casa.  
L’ús de mascareta serà obligatori per a tots els membres de la família que surtin a passejar, excepte per als infants de 0 a 3 anys. Les mascaretes podran ser casolanes, higièniques o quirúrgiques. En el cas dels infants entre 3 i 12 anys convindrà que siguin mascaretes infantils, preferiblement de fabricació domèstica. Els guants no seran necessaris.
Una vegada al carrer, caldrà mantenir la distància de seguretat de 2 metres respecte d’altres persones (entre els memebres de la família no serà necessari) i s’aconsellarà caminar sempre per la dreta. No es podrà ni menjar ni beure.
No estaran permeses les trobades organitzades. Les trobades casuals no podran excedir els 10 minuts ni reunir més de dues famílies. S’haurà de mantenir la distància de seguretat en tot moment i evitar qualsevol contacte físic (petons, abraçades, encaixades).