3 d’ag. 2020

INTERNET SEGURA I ADOLESCÈNCIA

En aquest any en què el Youth Mobile 2020 s’ha cancel·lat hem preguntat als preadolescents i adolescents directament en els centres educatius que van participar d’activitats del Dia d’Internet Segura sobre els seus hàbits a la xarxa. Són conscients dels riscos que comporta ser a Internet? Tenen clara la importància de mantenir les seves dades privades? Se senten víctimes de assetjament a la xarxa?
Resultats de l’enquesta 2020 en centres educatius
L’enquesta començava amb la pregunta: “Tens mòbil?”. El resultat: el 80% del total. 1 de cada 3 enquestats de 10 anys ja tenen dispositiu mòbil, resultat menor als assistents al Youth Mobile de 2019. Fa quatre anys, segons l’Institut Nacional d’Estadística, la dada era d’1 de cada 4 d’aquesta edat. Veiem també que, cada cop més, a partir de l’ESO es fa imprescindible tenir smartphone, amb números que s’apropen al 100% a partir dels 12 anys.
Quasi 2 de cada 3 adolescents usa contrasenyes diferents per a cada compte.
DADES SEGURES Un resultat que millora en 3,2 punts percentuals la dada obtinguda el 2019.
A partir dels qui havien respost tenir mòbil propi (del 80% dels enquestats) vàrem preguntar per quina diversitat tenen de contrasenyes usaven, constatant que hi ha un percentatge alt de joves que no donen importància de tenir una contrasenya diferent per a cada compte: un 36,4% així ho va reconèixer.
3 de cada 4 adolescents configura els permisos de les apps.
REVISA PRIVACITAT Un resultat que millora en 6,6 punts percentuals la dada obtinguda el 2019.
Sí que hi ha més preocupació per la privacitat a la xarxa. Els nois i noies entenen que les seves dades són la moneda de canvi a molts llocs d’Internet i que protegir-les ha de ser una prioritat. El 76% va afirmar mirar els permisos que donen a les aplicacions que es descarreguen.
Més de la meitat d’adolescents es connecta a wifi obertes.
STOP FRAU DIGITAL El resultat empitjora en 4,8 punts percentuals la dada obtinguda el 2019.
Quan parlem de les xarxes wifi obertes. Més de la meitat dels enquestats (51,5%) van dir que utilitzen aquest tipus de connexions quan poden. Hem de ser conscients que, si ho fem, ens exposem a qui hi ha darrere de la xarxa, i si no hi confiem plenament hauríem d’evitar-la. La tendència és que com més grans són els joves més ús fan d’aquestes connexions, ja que utilitzen més intensament els dispositius i, per tant, estan més pendents de si se’ls acaben les dades mòbils.
1 de cada 4 adolescents se sent víctima d’assetjament a la xarxa.
CIVISME DIGITAL El resultat empitjora en 13,5 punts percentuals la dada obtinguda el 2019.
En preguntar-los sobre el ciberassetjament a la xarxa, hi ha una xifra molt més elevada, 25,1% del total, i superior en nois que l’han patit que en noies.
Més de 3 de cada 4 adolescents té tots els dispositius actualitzats.
DISPOSITIUS AL DIA El resultat empitjora en 1,4 punts percentuals la dada obtinguda el 2019.
Per últim, vam demanar als nois i noies si tenen tots els dispositius electrònics actualitzats. En aquest cas, la valoració es manté positiva: un 77,8% van contestar que sí.

Diferència de resultats per sexe

Tendències dels resultats per edat

Per tenir més informació sobre la xarxa, els seus perills i avantatges, visiteu Internet Segura, on es publiquent tot tipus de notícies al respecte, que us ajudaran a comprendre millor el panorama digital.

20 de jul. 2020

RACISME ALS CENTRES EDUCATIUS

El racisme és la desigualtat de tracte i de drets queresulta de la classificació de les persones en grups segons el colorde la pell i/o l’origen, i la generalització en alguns grups d’unescaracterístiques negatives que s’utilitzen per intentar legitimar lainferioritat.

El racisme es pot manifestar de forma directa o indirecta. El racisme directe és la desigualtat de drets i/o de tracte pel color dela pell o per l’origen personal o familiar. És el que passa en els casos d’insults, agressions físiques, conductes amenaçadores o intimida-tòries, comentaris despectius o excloents, burles, assetjaments,aïllament... i també en el no-reconeixement de drets, posem per casel dret de vot, per part de les lleis. 

El racisme indirecte suposa apli-car una norma o un requisit que condueixi indirectament a unasituació discriminatòria. Per exemple, la dificultat d’obtenir elspapers afavoreix indirectament l’explotació laboral. En els centres escolars, el racisme es pot manifestar de forma indirecta, per exemple, si infravalorem automàticament un determinat grup d’a-lumnat quant a les seves capacitats o a les seves expectatives defutur per raó de l’origen, i l’orientem directament a opcions aca-dèmiques o professionals de baix nivell; o també si suposem apriori que en cada individu es donaran aquelles característiquesnegatives que s’atribueixen als individus del seu origen. També,segons com s’enfoquen, les aules d’acollida poden esdevenir es-pais per apartar l’alumnat nouvingut de la resta del centre.

El racisme és un dels principals mecanismes d’exclusió social,ja que inferioritza determinats grups per intentar legitimar-ne l’exclusió.Combatre el racisme implica, en conseqüència, lluitar en general contra qualsevol forma d’exclusió.



15 de jul. 2020

CANVIS CORPORALS ADOLESCÈNCIA

L’adolescència és un període de la vida en el qual durant uns anys es produiran intensos canvis físics, psicològics i socials que aniran definint la persona adulta que serem en un futur.
En un primer moment apareixeran els canvis físics, pels quals el nostre cos de nen es convertirà en cos adult, és el que anomenem pubertat. L’edat en què s’inicien aquests canvis és molt variable d’una persona a una altra, i es van produint al llarg d’uns anys. Això estarà determinat per factors genètics i ambientals (herència, alimentació, clima, estímuls psicològics i socials, condicions de salut, etc.). Aproximadament entre els 8 i els 16 anys s’inicia i es desenvolupa la pubertat de forma normal.
Anar assumint i acceptant amb certa tranquil·litat els canvis i les noves sensacions que es van produint en el nostre cos ens ajudarà a sentir-nos més segurs i preparats a l’hora de viure i compartir la nostra sexualitat.
Però, com dèiem abans, aquests canvis corporals no es donen d’una manera aïllada, sinó que van acompanyats de tot un seguit de canvis psicològics i socials: emocions, relacions, vivències, interessos, pensaments, etc., que en conjunt aniran definint la nostra identitat i personalitat adultes.

22 de juny 2020

PORNOGRAFIA i ADOLESCENTS

Un de cada quatre nens de deu anys té mòbil. Als quinze anys, prop del 95% ja en tenen. És fàcil, doncs, imaginar que aquest canal fa ben fàcil que els preadolescents entrin en contacte amb el sexe a través de vídeos d’internet que també circulen per WhatsApp. Segons l’estudi 'Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals d’adolescents i joves', un de cada quatre menors ha vist contingut pornogràfic a internet abans dels 13 anys; vol dir que ha tingut accés a qualsevol de les plataformes que emeten milers de vídeos sobre tota mena de pràctiques, gèneres i fetitxes de manera lliure i gratuïta amb un sol clic.

El Baròmetre Control 2017 -d’aquesta marca de preservatius- situa la pèrdua de la virginitat als 17,7 anys. Les noies s’inicien abans (el 49,3% tenen la primera relació entre els 14 i els 17) i el 43% dels nois, també. L’ONG Sida Studi, en un altre informe del 2017, establia en un 72,6% els alumnes de segon cicle d’ESO que ja havien tingut contacte sexual amb parella i el 17,3% els que havien realitzat pràctiques sexuals amb penetració. A batxillerat, el 84,9% dels joves han tingut algun contacte sexual i un 34% dels nois i noies han mantingut relacions sexuals amb penetració alguna vegada a la vida.
 
El porno és la primera porta d’entrada al sexe per a molts adolescents. I el que mostra el porno generalista és una sexualitat desvirtuada i fal·laç, centrada sobretot en el plaer de l’home i en què l’estereotip més estès de la dona és un cos fet per satisfer. El porno sovint la vexa i la cosifica, amb actituds cap a ella de violència i submissió; un vector de transmissió de clixés i propulsor de la violència masclista, segons va alertar Amnistia Internacional.

“Hem de parlar-ne amb normalitat”, i aprofitar la naturalitat amb què els infants poden comprendre. Per exemple, “els nens i les nenes es toquen perquè els agrada”, sense saber què és una masturbació: “Per què no els expliquem que això és normal però que té uns codis, que no està mal fet però que és íntim, i expliquem ben clar que hi ha parts prohibides que ningú et pot tocar?” 

9 de juny 2020

DAVANT LA PÈRDUA D´UN FAMILIAR

Procureu que sigui la persona amb més vincle (els pares sempre que sigui possible), la qui comuniqui la mort a l'adolescent. Cal que ho faci al més aviat possible i de manera presencial, en un lloc íntim i segur, on pugui expressar lliurement el que senti. Convé dir-ho de manera clara i concisa, donant espai per respondre les preguntes que tingui.

Oferiu algun exemple de com nosaltres hem elaborat un dol anterior o com ells ho van fer en un altre moment (amb algun ésser estimat, animal de companyia, etc.). Procureu estar disponibles i respectar, alhora, el seu espai.
Recordeu:
  • Tots els adolescents tenen dret a rebre la informació que sigui ajustada a la situació real, tenint en compte el moment de desenvolupament en què es troben.
  • No hi ha una forma única i universal d’expressió del malestar. Tots tenim la nostra i totes són vàlides.
  • No parlar sobre un fet dolorós, no vol dir que no existeix. Si evitem parlar-ne no ajudem els adolescents a comprendre el que ha passat i, a més, limitem la seva expressió emocional i evitem que puguin activar recursos personals que els seran útils al llarg de la vida.

27 de maig 2020

L´EMBARÀS NO DESITJAT

El primer que s’ha de plantejar una adolescent davant una situació d’embaràs no desitjat és què fer. Són molts els interrogants que s’obren, massa per a una adolescent que encara està en procés de maduració personal. Necessitarà ajuda d’adults de referència i de personal sociosanitari per tal que la puguin acompanyar en el procés d’afrontar la situació i prendre decisions. En aquest procés també ocupen un lloc rellevant la parella i la família. De vegades la parella pot ser que no vulgui prendre-hi part, la qual cosa encara deixa l’adolescent en una situació de més soledat.


Quan no es vol l’embaràs, s’obren les alternatives de donar el nen en adopció o la interrupció voluntària de l’embaràs. Totes dues s’han d’adequar a la legislació vigent. Actualment la legislació espanyola permet la interrupció de l’embaràs en tres supòsits:


Transcripció del Codi Penal Espanyol
" Según la ley orgánica 9/1985, del 5 de julio de reforma del artículo 417 bis del Código Penal:



  1. No será punible el aborto practicado por un médico, o bajo su dirección, en centro o establecimiento sanitario, público o privado, acreditado y con consentimiento expreso de la mujer embarazada, cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes: 
  2. Que sea necesario para evitar un grave peligro para la salud física o psíquica de la embarazada y así conste en un dictamen emitido con anterioridad a la intervención por un médico de la especialidad correspondiente, distinto de aquel bajo cuya dirección se practique el aborto. En caso de urgencia por riesgo vital para la gestante, podrá prescindirse del dictamen y del consentimiento expreso. 
  3. Que el embarazo sea consecuencia de un hecho constitutivo de delito de violación del artículo 429, siempre que el aborto se practique dentro de las primeras doce semanas de gestación y que el mencionado hecho hubiese sido denunciado. 
  4. Que se presuma que el feto habrá de nacer con graves taras físicas o psíquicas, siempre que el aborto se practique dentro de las veintidós primeras semanas de gestación y que el dictamen, expresado con anterioridad a la práctica del aborto, sea emitido por dos especialistas del centro o establecimiento sanitario, público o privado, acreditado al efecto, y distintos de aquel por quien o bajo cuya dirección se practique el aborto. 
  5. En los casos previstos en el número anterior, no será punible la conducta de la embarazada aún cuando la práctica del aborto no se realice en un centro o establecimiento público o privado acreditado o no se hayan emitido los dictámenes médicos exigidos. Sigui quina sigui la decisió final, sempre es passa per un procés psicològic i emocional dolorós en què cal ajut i suport molt sovint d’experts. En el moment de la redacció d’aquest apartat, a l’estat espanyol s’està fent una nova revisió dels supòsits sobre la interrupció voluntària de l’embaràs que està en tràmit parlamentari. "

15 de maig 2020

XXI SETMANA SENSE FUM

La XXI Setmana Sense Fum tindrà lloc del 25 al 31 de maig d’enguany.

L’objectiu de la Setmana Sense Fum és sensibilitzar la població de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se, abandonar el consum de tabac i poder gaudir d’un ambient lliure de fum i de residus del tabac.

Aquest any, 2020, volem dirigir el lema a la població jove, a la prevenció de l'inici del tabac, especialment amb les altres formes de fumar (cigarretes electròniques, catximba/xixa, cigarretes fetes a mà, etc). Per escollir el lema d’aquest any 2020, hem organitzat un concurs obert a tots els estudiants de la facultat de comunicació de 3r i 4t, de les Universitats de Catalunya. Els membres de l'organització de la Setmana Sense Fum vam seleccionar en primer lloc 10 lemes finalistes i posteriorment, d'aquets, es va seleccionar el lema guanyador

Amb la intenció d’aconseguir la major difusió la Setmana Sense Fum, s’editen pòsters específics, propostes d’activitats, etc. Tots aquests materials i més informació es podran descarregar al web de la Setmana Sense Fum 2020 per tal de fer la màxima difusió a través de les xarxes socials.