QUÈ ÉS LA VIGORÈXIA?

La vigorèxia és un trastorn mental no estrictament alimentari, que es coneix també com a complex d'Adonis. Es calcula que a Espanya hi pot haver uns 700.000 afectats; no obstant això, encara no s'ha etiquetat com a malaltia.
Les persones que pateixen vigorèxia tenen una obsessió tan gran per l'aspecte físic que passen matí i tarda al gimnàs, es miren sempre al mirall i mai es troben satisfets amb el seu cos. Aquest sobredimensionat culte al cos es manifesta en una pràctica excessiva de l'esport, i té com a objectiu principal l'obtenció d'una major massa muscular. A més de la pràctica desmesurada d'exercici físic, aquesta alteració dóna lloc a una sèrie de reaccions que es donen a l'organisme (en què estan involucrades hormones i neurotransmissors), que provoquen un procés de dependència a aquest exercici físic. 
Sovint l’alimentació també es veu alterada ja que, supeditant-la a la consecució dels seus objectius, acaben suprimint els greixos per consumir proteïnes i hidrats de carboni amb excés, amb el consegüent efecte negatiu que això representa en la salut.

Sembla que els vigorèxics tenen una predisposició genètica als comportaments obsessius i compulsius, però també intervenen factors socioculturals, com ara la influència dels mitjans, que presenten l'home fort i atlètic com a model de salut i d'èxit social i sexual. D'altra banda, les persones amb vigorèxia comparteixen trets individuals: baixa autoestima, nivell alt d'autoexigència i baixa tolerància a la frustració. 

En la major part dels casos, l'excés d'exercici és símptoma d'algun problema subjacent, des de causes individuals com depressió, ansietat o trastorns obsessius-compulsius a causes socioculturals, com els estereotips estètics. 
La vigorèxia afecta principalment a homes, però les dones també poden patir-la. Com els malalts d'anorèxia i de bulímia, els vigorèxics no se senten satisfets amb el cos que tenen i fan tot el possible per tenir un aspecte atlètic i musculós.

Un estudi realitzat a la comunitat de Madrid, entre 618 adolescents d’entre 13 i 17 anys, revela que el 18% mostren una preocupació patològica de la imatge corporal,  el 32% té una preocupació greu per la imatge corporal i un 19,57 coneix l’existència d’anabolitzants. Això indica que la problemàtica de la vigorèxia és una realitat que està creixent al nostre país, i la comunitat mèdica ha de preparar-se exercint una tasca de prevenció i informació en els nostres joves. 

El trastorn sol manifestar-se mitjançant tres característiques: dependència, tolerància i supressió. La dependència és la sensació que l'exercici és necessari per sentir-se bé i, molt sovint, fa que s'eludeixin molts compromisos que també haurien de ser valorats a fi de satisfer aquesta necessitat, com la feina, la família o els amics. La tolerància indica que cada vegada cal més exercici per assolir la mateixa sensació: sentir-se bé. La supressió és la sensació de cansament o debilitat 24 o 36 hores després de faltar a alguna sessió programada d'exercici. 

Si un creu que té vigorèxia o sap d'algú que tingui els símptomes, no cal alarmar-se. Aquest trastorn té solució, però és imprescindible l’ajut d’un professional. 
Davant del diagnòstic de vigorèxia s’haurà de seguir un tractament amb un equip mèdic multidisciplinari, que passa per una teràpia psicològica i, si cal, per la reeducació dels hàbits alimentaris.

Comentaris