18 de jul. 2018

VACUNA PAPIL·LOMA, TAMBÉ PER A NOIS?

El Comité Asesor de Vacunas (CAV) de la Asociciación Española de Pediatría (AEP) ha inclòs, en les recomanacions de vacunació per a 2018, la necessitat d’informar i recomanar la vacunació enfront del virus del papil·loma també als nois, i no solament a les noies com s’ha anat fent fins ara.
La vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH) ha estat enfocada prioritàriament per a la prevenció del càncer de coll uterí en la dona. A la fi del segle passat es va descobrir que la infecció pel VPH era la causa necessària per al desenvolupament d'aquest tipus de càncer, que representa actualment la segona causa de càncer en la dona jove. La vacuna, en impedir la infecció persistent per aquest virus, evita el desenvolupament de lesions preneoplàsiques produïdes per aquest, i en última instància el desenvolupament de càncer. La població diana de vacunació han estat, i continuen essent, les noies preadolescents i adolescents entre els 11 i els 14 anys d'edat, preferiblement abans que puguin infectar-se pel virus després de l'inici de la seva vida sexual normal. No obstant, totes les dones de qualsevol edat, i molt especialment les dones joves, almenys fins als 26-30 anys, haurien de beneficiar-se d'aquesta vacunació. Prova d'això, és el gran benefici individual i comunitari que han representat els programes de vacunació ampliats a dones adultes joves, instaurats en alguns països, aconseguint una reducció de la càrrega global de la malaltia relacionada amb la infecció per VPH, tant en vacunades com a cohorts no immunitzades, gràcies a la immunitat de grup aconseguida amb la vacunació que redueix la circulació del virus a la comunitat i per tant la seva transmissió.
Les vacunes enfront VPH son extremadament segures, com corrobora el darrer informe de la Organització Mundial de la Salut del 2017. No s’associen a cap increment de malalties cròniques, ni autoimmunes, ni neurològiques, ni a més mortalitat. Les reaccions adverses més freqüents son el dolor a la zona d’administració i molèsties musculars generalitzades, habitualment lleus, ben tolerades i acceptables.