6 de febr. 2012

PÍRCING: CURES BÀSIQUES

Posar-se un pírcing està de moda, encara que lluny del que pugui semblar, no és un fenomen nou; es tracta d'una pràctica antiga. No obstant, des de fa uns anys aquesta moda no ha deixat de créixer; un estudi efectuat entre més de 10.000 individus mostra que gairebé un de cada tres joves entre 16 i 24 anys porta un pírcing (sense incloure el lòbul de l'orella en dones). La localització més freqüent és el melic, seguida per la llengua i el nas. Les dones, tres vegades més aficionades que els homes, prefereixen el melic i el nas mentre que els homes prefereixen els mugrons i les celles. D'altra banda, tots dos comparteixen la seva afició per perforar-se orelles en localitzacions diferents al lòbul.
La col·locació d'un pírcing és una pràctica habitual que no està exempta de problemes: en un de cada tres casos provoca alguna complicació. Les setmanes que segueixen a la implantació són claus per evitar inflamacions i infeccions. Un pírcing suposa per a l'organisme la presència d'un element estrany i, com a tal, pot ser font de problemes.La infecció es desenvolupa en el 10% dels pírcings. Els gèrmens més habituals són els estreptococs i, sobretot, els estafilococs.
El tractament requereix d´antibiótics que poden ser administrats de forma tòpica o per via oral. En alguns casos la infecció s'ha estès i s'han registrat casos d'hepatitis, de tètanus i, fins i tot, d´endocarditis infecciosa (infecció de les vàlvules cardíaques) en persones amb lesions valvulars prèvies.
Les al·lèrgies són una altra de les complicacions que estan relacionades amb el tipus de material i la sensibilitat personal. La majoria dels pírcings són metàl·lics: d'acer inoxidable, or, niobi, titani o aliatges. A pesar que hi ha una normativa per als materials, resulta difícil evitar que es produeixin al·lèrgies. El niobi i el titani són els que menys reaccions provoquen així com l'or, que ha de ser almenys de 14 quirats, encara que si es tracta del primer implant es recomana que sigui de 18 quirats o més per evitar al·lèrgies.
Altres efectes adversos són la inflamació local, que és la més freqüent, el sagnat i l'esquinçament. Alguns d'aquests efectes adversos poden evitar-se seguint una sèrie de precaucions i cures. Algunes poden tractar-se encara que, en algunes ocasions, no hi ha més remei que retirar el pírcing. Encara que és freqüent la inflamació de la zona després de la col·locació, si aquesta persisteix, és possible que s'hagi permès un tipus d'al·lèrgia o una infecció. Les infeccions es poden tractar però si perduren malgrat els antibiòtics o si es forma un abscés, també caldrà retirar-ho.
Una de les localitzacions més habituals són el lòbul de l'orella i el pavelló auricular. Les complicacions són freqüents, sobretot, les al·lèrgies i les petites infeccions. Els pírcings que no es col·loquen en el lòbul sinó en el cartílag del pavelló auricular s'infecten amb més freqüència atès que es tracta d'una zona no vascularitzada. També per aquest motiu triguen més a cicatritzar, una mitjana de tres mesos. És freqüent que les infeccions lleus desencadenin episodis més importants de tot el pavelló auricular. Per aquest motiu cal tractar-les totes, encara que siguin de poca gravetat.
Respecte als implants que s'efectuen en la llengua, el material escollit és important per sortejar complicacions. els implants metàl·lics també provoquen alteracions en dents i genives. Com és una zona habitual de bacteris, es recomanen les esbandides amb antisèptics després de cada menjar per evitar infeccions. Durant la cicatrització no s'ha de mastegar xiclet ni fumar així com evitar l'alcohol i els menjars picants. També és recomanable evitar el sexe oral.