10 de set. 2011

COMPANYS SENTIMENTALS I D´AULA

La adolescència és una etapa de la vida en la que els joves us comenceu a conèixer a vosaltres mateixos i, sovint, això fa que molta gent defensa que no esteu preparats per conèixer una altra persona referint-se a la dificultat d’establir relacions de parella que siguin de llarga durada.
Molts autors defensen que aquest pot ser la principal causa de que alguns estudiants donin una major prioritat a la seva parella davant els deures, la família, els amics... ja que durant l’adolescència hi ha una afectivitat molt rica, però inestable i extremista fent que tot es visqui d’una manera molt compromesa i intensa.
Sentir atracció física i enamorament d’una altra persona és part de la naturalesa mateixa de l’ésser humà. Per això, les escoles i institut no prohibeixen manifestacions d’afecte entre estudiants (sempre que estiguin dins una disciplina i sense ser exagerades).
Actualment, a més, els mitjans de comunicació inciten molt a que l’adolescent iniciï més aviat relacions de parelles. Però hem de tenir molt present que estar sense parella tampoc ha de ser motiu de preocupació. De fet, la vida afectiva a l’institut ha d’anar més enllà de buscar xicot/a, sinó que ha de servir per establir vincles amb els companys i, d’aquesta manera, desenvolupar diverses habilitats socials, talents i caràcter.
Una relació sentimental a la classe, depenent de com es porti, pot ser beneficiós o perjudicial pels seus implicats.
‍‍Què en té de bo?
· Contribueix a la maduresa afectiva que l’adolescent va desenvolupant.
· Pot anar ajudant a reconèixer la serietat que implica un compromís.
· Aniran reconeixent i descobrint les sensacions i sentiments propis d’aquest tipus de relació.
· Aprendran a veure el que una parella pot aportar o perjudicar a l’altre persona.
· Permet seguir desenvolupant habilitats per a la vida i, específicament, les destreses pròpies de les relacions interpersonals.
‍‍Què té de dolent?
· Sovint es descuida massa el rendiment acadèmic.
· La relació amb la família i amics passa a un segon terme.
· Es perd la identitat individual per tal d’agradar a l’altra persona.