VACUNA MENINGITIS ACWY

La malaltia meningocòccica és una malaltia infecciosa greu causada per un bacteri anomenat meningococ. Se'n produeixen casos durant tot l'any, però de manera més freqüent durant els mesos d'hivern i primavera. El bacteri pot trobar-se a la gola d'algunes persones sense produir cap tipus de símptoma, perquè desenvolupen una protecció natural al cap d'uns dies, però poden transmetre-ho a una persona i fer-la emmalaltir, en alguns casos de manera greu, amb seqüeles que poden quedar per a tota la vida.

Els símptomes són aparició sobtada de febre, nàusees i vòmits, cefalea intensa, alteració de l'estat mental, rigidesa de clatell i aversió a la llum per molèstia (fotofòbia), amb la possibilitat d'evolucionar ràpidament a un xoc sèptic (caiguda de la pressió arterial i dany orgànic), sobretot en la població infantil i en grups vulnerables.

La nova vacuna antimeningocòccica tetravalent (amb 4 serogrups) s'ha anat administrant en centres escolars als joves de sisè de primària (11-12 anys) i segon d'ESO (13-14 anys). En aquests moments s'està tractant de repescar els nascuts entre el 2002 i el 2005, que han d'immunitzar-se al CAP.

Si no portes aquesta vacuna enfront la Meningitis posat en contacte amb el teu CAP per administrar-la.

 

KONSULTA´M +22

El Konsulta’m és una acció que forma part del Pla de salut mental de Barcelona 2016-2022, que té com a prioritat atendre la població infantil, adolescent i adulta jove.El Konsulta’m +22 és un servei de suport psicològic gratuït adreçat a la població de més de 22 anys de la ciutat de Barcelona. El servei també assessora en temes de salut mental professionals que treballen des del teixit comunitari.  En cadascun d’aquests espais s’ofereixen diversos tipus d’atenció: suport, detecció, orientació, acompanyament i derivació, si escau.

L’espai Konsulta’m és un servei de suport psicològic adreçat a joves, adolescents i persones adultes atès per professionals de la salut mental. La seva finalitat és detectar i atendre de forma preventiva el patiment emocional i els problemes de salut mental de la població. És anònim, gratuït, es troba a tots els districtes de la ciutat i no requereix  cita prèvia.

 

Aquest servei es basa en l’èxit del seu predecessor, el Konsulta’m destinat a joves d’entre 12 i 22 anys. Dona resposta a la mesura de govern del Pla de xoc en salut mental del maig del 2021 i, en concret, a l’augment del malestar emocional de la població a conseqüència de la pandèmia per covid-19.

CAL UNA REVISIÓ MÈDICA ABANS DE FER ESPORT?

L’examen de salut per a la pràctica esportiva té com a objectiu principal preservar la seguretat del nen en la pràctica de l’activitat física, tot detectant malalties o alteracions físiques que converteixin la realització d’exercici físic en un risc per a la seva salut. De manera especial, es realitza per identificar alteracions cardiovasculars, fet que ens permet prevenir l’aparició de la mort sobtada o la progressió de la malaltia.

Quan un adolescent practica esport es posen en marxa i es coordinen, en major o menor mesura, tots els sistemes del cos, amb l’objectiu de mantenir i adaptar aquests sistemes a les sol·licituds a què se sotmet. Aquesta activació requereix un bon funcionament de cada part del cos, fet que facilita el desenvolupament òptim del cos i la ment del nen. 

La presència d’anomalies o alteracions, o el simple fet de realitzar una activitat física de manera continuada i repetida suposa un risc de lesió o alteració funcional que pot ser, des de perjudicial per al desenvolupament i creixement del nen i adolescent a interferir en el rendiment i la salut de l’esportista. És totalment incorrecte pensar que l’esportista, fins i tot aquell que ho és d’alt rendiment, és un individu necessàriament sa.

Tenint en compte tot allò especificat anteriorment, l’examen mèdic previ a la pràctica d’activitat física ha de plantejar-se per:   

• Prevenir lesions i detectar factors de risc, mitjançant identificació i tractament d’alteracions músculoesquelètiques, en especial lesions no ben rehabilitades.   
• Establir una teràpia o planificar la rehabilitació de processos concrets.  
• Orientar l’esportista sobre quines activitats pot o ha de realitzar, amb l’objectiu de preservar la seva salut i millorar el seu rendiment. 
• Identificar processos que impedeixen o limiten el rendiment o la participació esportives.
• Diagnosticar patologies susceptibles de tractament i malaltia no detectada o encara no simptomàtica. 
• Satisfer requeriments legals i d’assegurança mèdica. 

És recomanable que tots els nens que fan esport passin un reconeixement mèdic, almenys, un cop cada temporada i sempre que els esdeveniments ho requereixin. A més de la prevenció de lesions, l’examen mèdic permet orientar la bona pràctica de l’exercici i instruir en uns hàbits esportius correctes, que variaran segons l’esport que el nen o nena practiqui.

 

GOMINOLES: 'LA BOMBA´

Els efectes del 25N-NBOMe són similars als d'altres substàncies psicodèliques, una substància molt semblant a LSD. Un "viatge" amb aquesta droga pot suposar: al·lucinacions visuals amb els ulls oberts i tancats, increment de l'ànim, estimulació física i mental, sinestèsia, eufòria, increment del pensament creatiu, de la consciència i de la percepció sensorial, i experiències espirituals, eròtics d'amor i empatia.
Els seus efectes, que poden durar fins a 10 hores i són similars a altres substàncies psicodèliques.

Consumir aquesta 'bomba' també pot tenir efectes negatius: confusió, deliri, dificultat per a concentrar-se, pensaments en (bucle i fora de control), dificultat per a comunicar-se, incapacitació sexual, nàusees, sudoració, paranoia, por, ansietat, pànic, psicosi amb deliris, taquicàrdia, hipertensió, inflor, espasmes musculars, síncope, infart i fins a la mort.
Segons la Fundació per un Món sense Drogues, "els usuaris informen que els efectes negatius i seqüeles de la droga són pitjors que els del LSD". Aquests efectes d'una gominola de 25N-NBOMe solen durar entre 6-10 hores. Si la droga és insuflada, una mica menys (4-6 hores). Però en tot cas, depèn de la dosi, perquè s'han donat casos de persones als qui l'efecte de la substància els ha durat més de 12 hores.

 

VACUNA PAPIL.LOMA EN ADOLESCENTS

El calendari vacunal de Catalunya inclourà la vacunació contra el virus del papil·loma humà en nois d’11 a 12 anys a partir del pròxim curs (2022-2023)

S’estima que el 85-90% de les dones i dels homes sexualment actius adquiriran el VPH en algun moment de la seva vida.
Catalunya inclourà la vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH) en nois que cursin 6è de primària, d’11 a 12 anys, en el calendari de vacunacions del pròxim curs escolar 2022-23. El Departament de Salut, pioner en l’Estat espanyol, ha engegat aquesta mesura amb la voluntat de garantir la protecció enfront de la infecció del VPH tant en nois com en noies i, per tant, per garantir l’equitat entre ambdós sexes.

 
Per aquest motiu, Catalunya ha iniciat el procés de compra de vacunes contra el VPH (nonavalents) per incorporar la vacunació en nois. En total la compra per al curs vinent serà de 175.000 dosis, unes 70.000 per a nois, amb una inversió total d’uns 8,2 milions d’euros.
El VPH és una infecció de transmissió sexual (ITS) que s’estima que el 85-90% de les dones i dels homes sexualment actius adquiriran en algun moment de la seva vida. Fins ara, el calendari de vacunacions de Catalunya només recomanava la vacunació contra el VPH en noies als 11-12 anys i en persones amb condicions de risc. I, per això, el 19 d’abril es va presentar la proposta de vacunació també per als nois, un cop revisada l’evidència científica, al Consell Assessor de Vacunacions a Catalunya. Amb aquesta mesura es garanteix l’equitat independentment del sexe i la seva protecció davant la infecció pels genotips de VPH inclosos en les vacunes.
D’aquesta manera hi haurà una nova actualització del calendari de vacunacions, que modificarà la que ja es va fer el 22 de març d’enguany mitjançant l’Ordre SLT/46/2022.

 
Actualment, les vacunes administrades a Catalunya protegeixen contra 9 dels més de 100 tipus de VPH existents i representen el 90% de protecció contra el càncer de coll uterí i el 90% de les berrugues anogenitals.

 

SATISFACCIÓ IMATGE CORPORAL

La imatge corporal és la representació mental que cada persona té sobre el seu propi aspecte físic. És com la persona es veu a si mateixa i com es percep quan es mira al mirall, és a dir, com la persona creu que és. La imatge corporal també té a veure amb els sentiments i emocions que experimenta la persona respecte a com percep el seu físic, com se sent amb i dintre del seu propi cos.

Dades alarmants de l’enquesta de Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC) de 2021, feta per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Gairebé el 60% d’adolescents de Barcelona assegura que està insatisfet amb el seu cos i la seva imatge corporal. Les dones són les que pateixen una major pressió estètica. En aquest cas, un 63% d’elles afirma que se sent disconforme amb si mateixa. En el cas dels nois, la xifra es redueix lleugerament, però segueix sent molt elevada, un 55%.

L’aspecte físic és la principal causa de discriminació en ambdós sexes. Així doncs, el 53% de les noies i el 39% dels nois s’han sentit discriminats en alguna ocasió. També destaca la pujada respecte al 2016 de la discriminació de gènere. Quatre de cada deu noies s’han sentit discriminades pel fet de ser dones mentre que en el cas dels nois aquesta situació es dona en un de cada deu.

Malgrat algunes xifres negatives, la població adolescent de la ciutat presenta una bona salut global. La majoria de l’alumnat considera que la seva salut és excel·lent o molt bona, especialment entre els nois i en els centres de barris afavorits. Igualment, destaca positivament que el 75% dels i de les adolescents afirma tenir unes relacions familiars i escolars bones o molt bones. En general, però, es posen de manifest desigualtats de gènere i socioeconòmiques.

 

 

QUÈ ÉS AIXÒ DEL VIH, LA SÍFILIS I L´HEPATITIS A?

Els embarassos en adolescents menors de divuit anys són un fracàs de la societat en la qual vivim, ja que amb aquesta edat ni les noies ni els nois estan preparades per a afrontar el que significa ser pares, tant des del punt de vista de la seva maduresa ni per la independència econòmica que es necessita per a això. De fet, m'aventuraria a dir que aquesta afirmació tindria també validesa durant alguns anys més després d'aquesta edat. No obstant això, quan es pregunta a un adolescent que què creu que li pot passar si té relacions sexuals sense protecció, la gran majoria afirma que poden quedar-se embarassats i que, òbviament, no ho desitgen. No obstant això, són pocs els que dins d'aquests riscos inclouen les malalties de transmissió sexual, les quals poden aparèixer sense ser necessari el sexe amb penetració.

A pesar que els adolescents no desitgen tenir un embaràs durant aquesta etapa, només un 76% de joves reconeix que utilitza protecció en totes les seves relacions sexuals. És veritat que no totes aquestes relacions són coitals, però aquest 24% restant és un percentatge elevadíssim si tenim en compte al que t'exposes al no usar protecció.

Els motius pels quals els adolescents no utilitzen mètodes anticonceptius en totes les seves relacions són varis, com que «confien en l'altra persona» (37,9%), perquè creuen que «no corro cap risc» (29.1%), perquè «no disposo d'un preservatiu en aquest moment» (24.1%) o perquè «no em dona temps a col·locar-ho» (18.2%).

Per sort, la majoria dels adolescents utilitza algun mètode anticonceptiu si mantenen relacions sexuals amb penetració, encara que no hem d'oblidar que les infeccions de transmissió sexual poden aparèixer en relacions no coitals com el sexe oral o si no s'utilitzen mètodes barrera com el preservatiu. A més, les majors taxes d'infeccions de transmissió sexual es donen en gent jove, sobretot per la mena de relacions interpersonals que tenen, com assenyalàvem en l'apartat anterior.

Està clar que com a pares no crec que volguéssim que una de les seves filles (o fills) tinguin un embaràs no desitjat, però aquest no ha de ser l'únic objectiu de l'ús dels mètodes anticonceptius, ja que moltes de les malalties de transmissió sexual poden tenir greus conseqüències per a qui les sofreix.