DE QUINA MANERA LES XARXES SOCIALS AFECTEN A LA SALUT MENTAL?

Molts joves no han conegut un món sense accés a Internet i a xarxes socials. L'ús diari, o gairebé diari d'Internet, ha augmentat ràpidament en l'última dècada. El 2007, només el 22% de les persones del Regne Unit tenien almenys un perfil en les xarxes socials; mentre que al 2016, aquesta xifra havia augmentat al 89%. 

Ser un adolescent és ja prou difícil, però les pressions a què s'enfronten els joves connectats a les xarxes, són sens dubte úniques per a aquesta generació digital. 

Sabem que les xarxes socials més populars són font d'innombrables beneficis i avantatges per als seus usuaris, però també generen efectes secundaris poc saludables.

Un nou estudi, realitzat entre joves britànics, se centra en un problema molt particular: el benestar i la salut mental dels usuaris d'aquestes aplicacions, sobretot Instagram, la qual es considera la pitjor xarxa per a la salut mental dels adolescents. 

EL DESENVOLUPAMENT "NORMAL" DEL PIT

La pubertat és un procés complex durant el qual es produeixen una sèrie de canvis físics amb els quals una nena petita desenvolupa el seu potencial reproductiu, desenvolupa els caràcters sexuals secundaris (mames, borrissol púbic, genitals externs…) i creix fins a aconseguir la talla adulta; un procés “normal” pel qual abans o després totes les dones han de passar. Aquest període sol acompanyar-se de canvis psicològics i emocionals als quals els pares soleu tenir fins i tot més por que als canvis físics.

El primer signe de pubertat en les nenes es correspon amb l'inici del desenvolupament mamari, la qual cosa normalment pasa entre els vuit i els tretze anys d'edat, encara que el més habitual és que sigui entre els deu anys i mig i els onze. En observar que una nena comença a desenvolupar el pit podríem afirmar que s'ha posat en marxa la “màquina” hormonal que donarà lloc als canvis als quals abans feia referència.

L'inici del desenvolupament mamari es nota com un “botó”, a vegades dolorós, o millor dit, amb un augment de sensibilitat. Aquest fet caldria diferenciar-lo del fals augment de pit que es veu amb freqüència en nenes amb sobrepès i obesitat, ja que en aquest cas el que dóna aparença de mama és teixit gras i no un augment real d'aquesta glàndula.

Després de l'inici del desenvolupament del pit apareixen de manera progressiva la resta de caràcters sexuals secundaris (com el borrissol en el pubis) i s'incrementa la velocitat de creixement. 

HIGIENE POSTURAL. CUIDA L´ESQUENA

Fa mal la esquena? la motxila va massa carregada? Et donarem una sèrie de consells per evitar aquests molestos mals d´esquena:

# Mantenir-se actiu: l'exercici escàs i el sedentarisme és una de les causes més habituals del dolor d'esquena.
# Ajustar bé la motxilla: la motxilla ha de ser lleugera (no més del 10% del pes corporal) i ha d'emportar-se amb totes dues anses posades i per sobre del maluc.
#Asseure's segons la regla del 4: l'esquena ha d'estar recta, pegada al respatller de la cadira, els peus recolzats en el sòl i els genolls a 90è.
# Usar bé l'ordinador: és millor asseure's en una cadira que en el sofà i tenir l'ordinador sobre la taula amb la pantalla a l'altura dels ulls i a una distància aproximada de 45 cm. Cal tenir els colzes fets costat a 90è i les espatlles relaxades.
# Dormir amb dos coixins: l'ideal seria de costat amb les cames flexionades o boca amunt amb un coixí sota els genolls. Cal intentar evitar dormir boca avall.
# Evitar “tirar-se” en el sofà: convé a més aixecar-se amb l'esquena recta, ajudant-se del reposabraços si fos necessari.
# Vigilar la postura en estar dempeus: evitar estar molt recte o molt inclinat cap endavant. El millor seria canviar el pes d'un peu a un altre de tant en tant, o tenir un peu enlaire, sense estar aturat molt temps.

VACUNACIÓ COVID 

La vacunació contra la COVID-19 té com a finalitat arribar a la immunitat de grup, fonamental per minimitzar els efectes de la pandèmia; quan una part de la població ja té els anticossos proporcionats per la vacuna, el virus queda bloquejat, baixa la seva propagació i els contagis es redueixen fins a un nombre residual. 

Avui en dia, la vacuna contra la COVID-19 és la principal eina per fer front a la pandèmia, sense oblidar mesures com ara la distància de seguretat, la rentada de mans, la mascareta i la ventilació d’espais tancats.

L’objectiu de la campanya de vacunació és arribar a tota la ciutadania amb la finalitat de protegir-la i immunitzar-la contra la COVID-19. En funció del risc d’agafar i transmetre la COVID-19 o de l’impacte econòmic que tenen dins la societat es prioritzen determinats col·lectius a l’hora de vacunar-los.

Hi haurà vacunes per tothom, solament has d’esperar el teu torn.

Vacuna’t per formar part de la solució!

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/v/vacuna-covid-19/convocatoria/ciutadania/2006-2009/

ELS RAROS

Per convidar a repensar l’ús de la tecnologia, CEAPA (la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares de l’Alumnat) ha editat en format de còmic les reflexions de quatre adolescents sobre les pantalles, els casinos ‘online’, els ‘likes’ a les xarxes socials, i altres grans preocupacions dels més joves. Es tracta d’un bon recurs per parlar d’aquest tema a casa. 

¿Quedes amb amics i us limiteu a mirar el mòbil?¿Et preocupen els ‘likes’ que aconsegueixes a les xarxes socials? ¿Et passes hores i hores jugant a pantalles? ¿Tardes a fer els deures perquè cada dos per tres atens les notificacions del teu mòbil? ¿Estas enganxat als jocs ‘online’? 

Si has pensat en això més d’una vegada, segur que també t’has fet les preguntes del milió, que ens hauríem de fer tots, adults i adolescents: ¿La tecnologia realment t’ajuda a aconseguir objectius? ¿Et fa més feliç?

Justament per convidar a repensar aquestes qüestions sobre l’ús de la tecnologia, CEAPA ha editat en format de còmic les reflexions de quatre xavals i xavales sobre les pantalles, els casinos ‘online’, els ‘likes’ a les xarxes socials, etc.

 "BEGUDES REFRESCANTS" QUE SÓN UN PERILL

Les begudes energètiques no són refrescos, encara que la majoria de vegades es venguin i consumeixin com a tals al no existir cap regulació que posi límits a la comercialització i publicitat d'aquest producte.

L'ingredient principal d'aquestes begudes és la cafeïna, així que el que es debat en aquest cas és un problema de salut. Un consum elevat d'aquest estimulant pot tenir conseqüències, principalment entre els adolescents. L'estudi de la AESAN alerta que "una persona que prengui més de 1,4 mil·ligrams de cafeïna per quilo de pes al dia pot sofrir insomni, però si el consum augmenta a 3 mil·ligrams pot comportar riscos cardiovasculars i hematològics, així com ansietat i obesitat".

Quina és la ingesta aconsellada?

Però com es calcula la ingesta recomanada? Cada 100 mil·lilitres d'aquestes begudes energètiques contenen 32 mil·ligrams de cafeïna. L'estudi de AESAN recomana, per tant, que els nens d'11 a 13 anys no haurien de consumir al dia més de 200 mil·lilitres (això és menys d'una llauna), mentre que per als adolescents de 14 a 17 la ingesta aconsellada és de 250 mil·lilitres i un màxim de 300 per als adults. O dit d'una altra manera, una persona que pesa entre 60 i 70 quilos hauria de limitar el consum de begudes energètiques a un màxim de 250 mil·lilitres per dia.

Aneu amb compte amb aquest tipus de begudes pels efectes col.laterals que poden tindre.

 

MITES I VERITATS RELACIONATS AMB EL CONSUM D´ALCOHOL I ALTRES DROGUES

A continuació detallem un seguit de mites i veritats sobre el consum d’alcohol i altres drogues per reflexionar, prevenir i prendre consciència dels motius que poden causar i motivar aquest consum:

Mite: L'alcohol i les altres drogues relaxen i alleugereixen l'estrès

Realitat: Inicialment el consum pot generar estats plaents, però després pot:

• generar estrès i ansietat
• alterar el son
• generar problemes de salut
• interferir amb les nostres relacions familiars
• limitar la capacitat d'afrontar els problemes adequadament.

Mite: L’alcohol dona energia, activa i anima

Realitat: L'alcohol és un depressor del sistema nerviós i no és la solució per fer front a l’avorriment, l’apatia i el desànim provocat pel confinament, ja que després d'una breu sensació de plaer ens provocarà més descontrol en les emocions, fatiga i sentiments de tristesa.

Mite: Consumir em permet controlar millor la situació

Realitat: Al contrari, el consum d'alcohol o altres drogues limita la capacitat d'autocontrol, cosa que dificulta seguir les mesures exigents de confinament i augmenta la probabilitat de contagi.

Mite: Calma el dolor

Realitat: L'alcohol o la marihuana no són un recurs a utilitzar per calmar el dolor de malalties cròniques ja existents, perquè el seu consum pot tenir conseqüències greus per a la salut general, a més, l'efecte és molt a curt termini. Poden generar tolerància i addicció i el consum crònic augmenta la sensibilitat al dolor. S'ha d'evitar recórrer a medicació no prescrita o augmentar la dosi del que s'està prenent sense consultar els professionals.

Mite: La cervesa no és alcohol

Realitat: Una canya de cervesa té la mateixa quantitat d’alcohol que una copa de vi.

Mite: La cervesa treu la set millor que l’aigua

Realitat: La cervesa té un percentatge elevat d’aigua, però l’alcohol que conté interfereix amb la reducció d’una hormona (vasopresina), cosa que augmenta la secreció d’orina. Per tant, s’expulsa més líquid del que s’ingereix.

Mite: L’alcohol és un aliment

Realitat: L’alcohol augmenta la producció de greix i no alimenta. Durant el confinament s’aconsella seguir uns bons hàbits alimentaris, sobretot de consum de fruita i verdura.

Mite: Consumir facilita les relacions sexuals

Realitat: L'alcohol i altres drogues poden provocar desinhibició en un primer moment. Però, posteriorment interfereixen en la capacitat sexual i impedeixen una relació sexual plena. El consum d’alcohol i drogues durant el confinament pot induir a practicar cibersexe o sexting (enviament de missatges sexuals) impulsivament i exposar-se més que si no es consumeix.

Mite: Si no consumeixo cada dia, no tinc un problema

Realitat: El dany provocat pel consum es relaciona tant per la quantitat com per la intensitat. És més perjudicial beure grans quantitats concentrades en poc temps.

Mite: L’alcohol i altres drogues ajuden a dormir

Realitat: És possible que l'ansietat, la por i el canvi de rutina produïdes per la situació extraordinària del moment ens provoqui alteracions a l'hora de dormir. Recórrer a qualsevol substància alterarà la qualitat del      son.

Mite: El consum mata el virus

Realitat: Cap estudi científic no ha confirmat aquest rumor. El consum excessiu d’alcohol disminueix les capacitats de les defenses de l’organisme.

Mite: L’alcohol és bo per a la salut

Realitat: El consum produeix problemes físics que poden representar un risc si es pateix la COVID-19.

Mite: Durant el confinament no hi ha pressió social

Realitat: A través de les xarxes socials circulen molts missatges que conviden al consum.

Mite: Durant la crisi he d’augmentar la meva medicació psiquiàtrica

Realitat: És important seguir les pautes acordades amb el metge. En cas que sigui necessari, s’ha de contactar telefònicament amb ell.

Mite: El tabac no és una droga i calma l’ansietat

Realitat: El tabac és una droga estimulant i no calma l’ansietat sinó la síndrome d’abstinència produïda pel mateix consum.