28 d’abr. 2022

SATISFACCIÓ IMATGE CORPORAL

La imatge corporal és la representació mental que cada persona té sobre el seu propi aspecte físic. És com la persona es veu a si mateixa i com es percep quan es mira al mirall, és a dir, com la persona creu que és. La imatge corporal també té a veure amb els sentiments i emocions que experimenta la persona respecte a com percep el seu físic, com se sent amb i dintre del seu propi cos.

Dades alarmants de l’enquesta de Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC) de 2021, feta per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Gairebé el 60% d’adolescents de Barcelona assegura que està insatisfet amb el seu cos i la seva imatge corporal. Les dones són les que pateixen una major pressió estètica. En aquest cas, un 63% d’elles afirma que se sent disconforme amb si mateixa. En el cas dels nois, la xifra es redueix lleugerament, però segueix sent molt elevada, un 55%.

L’aspecte físic és la principal causa de discriminació en ambdós sexes. Així doncs, el 53% de les noies i el 39% dels nois s’han sentit discriminats en alguna ocasió. També destaca la pujada respecte al 2016 de la discriminació de gènere. Quatre de cada deu noies s’han sentit discriminades pel fet de ser dones mentre que en el cas dels nois aquesta situació es dona en un de cada deu.

Malgrat algunes xifres negatives, la població adolescent de la ciutat presenta una bona salut global. La majoria de l’alumnat considera que la seva salut és excel·lent o molt bona, especialment entre els nois i en els centres de barris afavorits. Igualment, destaca positivament que el 75% dels i de les adolescents afirma tenir unes relacions familiars i escolars bones o molt bones. En general, però, es posen de manifest desigualtats de gènere i socioeconòmiques.


 

 

19 d’abr. 2022

QUÈ ÉS AIXÒ DEL VIH, LA SÍFILIS I L´HEPATITIS A?


Els embarassos en adolescents menors de divuit anys són un fracàs de la societat en la qual vivim, ja que amb aquesta edat ni les noies ni els nois estan preparades per a afrontar el que significa ser pares, tant des del punt de vista de la seva maduresa ni per la independència econòmica que es necessita per a això. De fet, m'aventuraria a dir que aquesta afirmació tindria també validesa durant alguns anys més després d'aquesta edat. No obstant això, quan es pregunta a un adolescent que què creu que li pot passar si té relacions sexuals sense protecció, la gran majoria afirma que poden quedar-se embarassats i que, òbviament, no ho desitgen. No obstant això, són pocs els que dins d'aquests riscos inclouen les malalties de transmissió sexual, les quals poden aparèixer sense ser necessari el sexe amb penetració.

A pesar que els adolescents no desitgen tenir un embaràs durant aquesta etapa, només un 76% de joves reconeix que utilitza protecció en totes les seves relacions sexuals. És veritat que no totes aquestes relacions són coitals, però aquest 24% restant és un percentatge elevadíssim si tenim en compte al que t'exposes al no usar protecció.

Els motius pels quals els adolescents no utilitzen mètodes anticonceptius en totes les seves relacions són varis, com que «confien en l'altra persona» (37,9%), perquè creuen que «no corro cap risc» (29.1%), perquè «no disposo d'un preservatiu en aquest moment» (24.1%) o perquè «no em dona temps a col·locar-ho» (18.2%).

Per sort, la majoria dels adolescents utilitza algun mètode anticonceptiu si mantenen relacions sexuals amb penetració, encara que no hem d'oblidar que les infeccions de transmissió sexual poden aparèixer en relacions no coitals com el sexe oral o si no s'utilitzen mètodes barrera com el preservatiu. A més, les majors taxes d'infeccions de transmissió sexual es donen en gent jove, sobretot per la mena de relacions interpersonals que tenen, com assenyalàvem en l'apartat anterior.

Està clar que com a pares no crec que volguéssim que una de les seves filles (o fills) tinguin un embaràs no desitjat, però aquest no ha de ser l'únic objectiu de l'ús dels mètodes anticonceptius, ja que moltes de les malalties de transmissió sexual poden tenir greus conseqüències per a qui les sofreix.


 

11 d’abr. 2022

OBESITAT INFATIL

El dijous 31 de març de 2022 es va dur a terme el seminari web "Ni calories ni culpes: canviant la mirada en l’abordatge de l’obesitat".

Les més de 400 persones que el van seguir van poder escoltar les reflexions i l’evidència científica presentada per David Sánchez (psicòleg  i professor titular al Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona) i per Violeta Moizé (Dietista-Nutricionista de l’Hospital Clínic) en relació amb el necessari canvi de paradigma en l’abordatge de l’excés de pes, la reducció de l’estigma,  la necessitat de generar i mantenir l’adherència i de valorar els canvis en els estils de vida més enllà de la pèrdua de pes.

A més a més es va poder conèixer, de la mà d’una persona amb obesitat, un testimoni d'experiències i vivències sobre el tractament i l’estigma.

El seminari, organitzat per l'Agència de Salut Pública de Catalunya (Gemma Salvador i Maria Manera), va estar moderat per Sarai Cuevas, infermera de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC).


https://www.youtube.com/watch?v=0sicKmhwdUQ



4 d’abr. 2022

 ATENCIÓ A LES PERSONES TRANS

Dijous 31 de març va el Dia Internacional de la visibilitat transgènere, una efemèride per recordar la tasca de la Unitat Trànsit, que ofereix atenció integral a les persones trans*. Aquesta unitat, ubicada al CAP Numància, és pionera pel seu model que es desmarca de l’atenció tradicional que tracta la transsexualitat com a trastorn mental amb l´etiqueta disfòria de gènere. Des de la seva creació el 2012 ha atès gairebé 5.000 persones de tot Catalunya. De fet, l’augment progressiu de la demanda ha comportat el desplegament d’unitats a altres gerències territorials de l’ICS com Camp de Tarragona, Catalunya Central, Girona, Lleida i Metropolitana Nord.

Per al model de Trànsit, la identitat de gènere forma part de la diversitat humana amb un ampli ventall de possibilitats i la funció de l’equip es el respecte, l’escolta i l’acompanyament en el procés de transició, i l´atenció a les necessitats mèdiques, psicològiques i socials que requereixi. És la persona trans* qui decideix en tot moment el seu camí.

L’accés a la unitat Trànsit és directe. La pròpia persona o qualsevol del seu entorn afectiu, familiar o social pot contactar al correu electrònic transit.bcn.ics@gencat.cat enviant el codi d’identificació personal (CIP) de la targeta sanitària de la persona que necessita l’atenció.

L’equip de Trànsit també ha crescut fins a deu membres que corresponen a professionals de ginecologia (2), medicina de família (1), llevadores (2), psicologia (2), treball social (1) i dues administratives sanitàries. I és que cada setmana reben entre 15 i 20 noves visites i atenen persones d’entre 2 i més de 70 anys.

A banda de les persones trans que acudeixen, Trànsit atén un nombre important de persones del seu entorn afectiu i/o familiar. A més, realitzen intervencions de sensibilització i formació anual a unes 2.200 persones de diferents àmbits com la sanitat, l’educació, l’administració pública, la gestió i els serveis i a població en general. En aquest sentit, té un paper destacat en la recerca, la docència i la difusió de l’atenció a persones trans* per tal de donar resposta a les necessitats dels equips d’atenció primària i d’altres professionals de la salut.