VEROLA DEL MICO

La verola del mico és una malaltia produïda per un virus que sol ser lleu i auto limitada, tot i que es poden donar alguns casos greus. Es  presenta principalment a les zones de la selva tropical de l’Àfrica central i occidental i ocasionalment es pot exportar a altres regions.

La verola del mico es va descobrir l’any 1958 quan es van produir dos brots d’una malaltia semblant a la verola en colònies de micos conservades per a la investigació, d’aquí el seu nom. El primer cas humà es va registrar l’any 1970 a la República Democràtica del Congo.

Es pot transmetre d’animal a persona i de persona a persona. La transmissió d’animal a humà pot produir-se per mossegada, rascada o consum de carn d’un animal infectat amb una cocció inadequada.

La transmissió de persona a persona es pot donar per:

• Contacte directe i estret amb les lesions cutànies o crostes.
• Contacte amb roba o llençols (com ara roba de llit o tovalloles) que hagi utilitzat una persona infectada.
• Saliva i secrecions de les vies respiratòries d’algú que té una erupció de la verola del mico.
• També s’ha documentat la transmissió de mare a fill.

En els casos dels brots actuals la transmissió més probable sembla que hagi estat el contacte íntim amb parelles sexuals.