RECOMANACIONS A LA ALIMENTACIÓ DE L'ADOLESCENT.
La recomanació d'una alimentació sana en l'adolescent no difereix molt de la dieta saludable de l'adult. La promoció de la "dieta mediterrània" pot ser una estratègia útil al nostre país.
Una distribució calòrica apropiada, amb un equilibri entre la ingesta i l'exercici físic, i una varietat d'aliments en els quals hi hagi consum de llet i productes lactis, hidrats de carboni complexos, fruites, verdures, llegums, oli d'oliva i peixos, limitant el consum de carns, greixos saturats, refrigeris i refrescos. Tot això aporta la quantitat de macronutrients i micronutrients necessaris per a un desenvolupament adequat. Es recomana una ingesta de llet o derivats làctics entre 3/4 i 1 litre al dia, que aportaria entre el 25 i 30% de les necessitats energètiques, i la major part del calci.
Quant a les carns són preferibles les magres, evitant el greix visible, la pell de les aus, amb un baix consum de carns vermelles i fregits. És més aconsellable el peix pel seu menor contingut energètic i millor perfil gras. L'embotit sol ser ric en greix saturat, per la qual cosa el seu consum ha de ser limitat.
D'altres fonts proteiques, els llegums tenen alt interès nutricional i elevat contingut en fibra.
Finalment, el consum aconsellable d'ous no ha d'excedir de tres a la setmana.
Els cereals aporten energia en forma d'hidrats de carboni i àcids grassos essencials, a més de proteïnes, minerals i vitamines. Constitueixen la base de la piràmide dels aliments d'una dieta equilibrada, i són altament recomanables, amb consum parcial de cereals integrals, rics en fibra.
Finalment, les fruites, verdures i hortalisses aporten hidrats de carboni, vitamines, minerals i fibra vegetal, i componen el següent esglaó de la piràmide,mesura, amb recomanació de consum de 5 o més racions diàries.
La família pot exercir una influència favorable en la dieta dels adolescents, amb el desenvolupament de bons hàbits alimentaris i patrons de conducta. Està demostrat que el menjar en família afavoreix un major consum de vegetals i productes rics en calci, i menor de fregits i refrescos ensucrats.
Com a conclusió, podem afirmar que en general els dèficits de macronutrients, oligoelements, vitamines i minerals s'eviten amb una dieta completa i variada. No obstant això el problema dels nostres adolescents no sol ser carencial, sinó de desequilibri alimentari o d'excés de nutrients, amb el risc de obesitat i malaltia cardiovascular consegüent.
En aquest sentit, l'adolescència és un moment ideal per a la promoció de la salut de l'adult, amb la instauració d'hàbits de vida i alimentació saludables.
La recomanació d'una alimentació sana en l'adolescent no difereix molt de la dieta saludable de l'adult. La promoció de la "dieta mediterrània" pot ser una estratègia útil al nostre país.
Una distribució calòrica apropiada, amb un equilibri entre la ingesta i l'exercici físic, i una varietat d'aliments en els quals hi hagi consum de llet i productes lactis, hidrats de carboni complexos, fruites, verdures, llegums, oli d'oliva i peixos, limitant el consum de carns, greixos saturats, refrigeris i refrescos. Tot això aporta la quantitat de macronutrients i micronutrients necessaris per a un desenvolupament adequat. Es recomana una ingesta de llet o derivats làctics entre 3/4 i 1 litre al dia, que aportaria entre el 25 i 30% de les necessitats energètiques, i la major part del calci.
Quant a les carns són preferibles les magres, evitant el greix visible, la pell de les aus, amb un baix consum de carns vermelles i fregits. És més aconsellable el peix pel seu menor contingut energètic i millor perfil gras. L'embotit sol ser ric en greix saturat, per la qual cosa el seu consum ha de ser limitat.
D'altres fonts proteiques, els llegums tenen alt interès nutricional i elevat contingut en fibra.
Finalment, el consum aconsellable d'ous no ha d'excedir de tres a la setmana.
Els cereals aporten energia en forma d'hidrats de carboni i àcids grassos essencials, a més de proteïnes, minerals i vitamines. Constitueixen la base de la piràmide dels aliments d'una dieta equilibrada, i són altament recomanables, amb consum parcial de cereals integrals, rics en fibra.
Finalment, les fruites, verdures i hortalisses aporten hidrats de carboni, vitamines, minerals i fibra vegetal, i componen el següent esglaó de la piràmide,mesura, amb recomanació de consum de 5 o més racions diàries.
La família pot exercir una influència favorable en la dieta dels adolescents, amb el desenvolupament de bons hàbits alimentaris i patrons de conducta. Està demostrat que el menjar en família afavoreix un major consum de vegetals i productes rics en calci, i menor de fregits i refrescos ensucrats.
Com a conclusió, podem afirmar que en general els dèficits de macronutrients, oligoelements, vitamines i minerals s'eviten amb una dieta completa i variada. No obstant això el problema dels nostres adolescents no sol ser carencial, sinó de desequilibri alimentari o d'excés de nutrients, amb el risc de obesitat i malaltia cardiovascular consegüent.
En aquest sentit, l'adolescència és un moment ideal per a la promoció de la salut de l'adult, amb la instauració d'hàbits de vida i alimentació saludables.
Comentaris