EL PLAER SEXUAL
Són moltes les preguntes que nois i noies es fan entorn de les relacions afectiu-sexuals i a la vivència del plaure, i és lògic:
D'una banda, perquè el plaer és una de les experiències més meravelloses i gratificants que formen part de la vida.
Per un altre, perquè en la nostra cultura existeixen discursos molt contradictoris entorn de la vivència del plaure: d'una banda sembla que tothom sap què és, i que és alguna cosa molt important, i per un altre, sembla que no està ben vist parlar obertament sobre el plaer. Si preguntes asseguis incomoditat, t'asseguis culpable, es frivolitza... i sobretot, no es proporciona informació correcta, ni es parla de manera natural sobre ell.
Que és el plaer sexual?
Pensa en alguna cosa que t'encanta fer, que et resulta molt gratificant... ho tens? És alguna cosa que et dóna plaure, alegria, satisfacció? Pensa en què fa que t'encanti fer això, en com et fa sentir, si ho comparteixes amb algú o és alguna cosa que gaudeixes en solitud, cada quant ho fas…
Són molts els ingredients que ens fan gaudir de les cuses que ens agraden. El mateix succeeix amb el plaer sexual. Quan parlem del plaure de tenir relacions sexuals amb la persona que ens agrada, d'imaginar, fantasiar, de sentir-nos volgut i volgudes, desitjats i desitjades, el plaure de besar, acaronar, fer olor, sentir...
Existeixen infinites situacions, experiències, objectes, estimuls, personis que poden resultar-nos plaents. Algunes són bastant comuns i estan influenciadas per la cultura, els missatges socials, els mitjans de comunicació, però en el fons ens resulta plaent és una experiència única i personal: ballar pegats, una carícia, el coit vaginal o anal, uneixes mans càlides, olor a colònia, etc.. infinitat de possibilitats.
Pel plaure no hi ha receptes, i moltes vegades no és tant el quin sinó el com, amb qui…en realitat hi ha tantes maneres de donar i rebre plaer com personas existeixen.
Són moltes les preguntes que nois i noies es fan entorn de les relacions afectiu-sexuals i a la vivència del plaure, i és lògic:
D'una banda, perquè el plaer és una de les experiències més meravelloses i gratificants que formen part de la vida.
Per un altre, perquè en la nostra cultura existeixen discursos molt contradictoris entorn de la vivència del plaure: d'una banda sembla que tothom sap què és, i que és alguna cosa molt important, i per un altre, sembla que no està ben vist parlar obertament sobre el plaer. Si preguntes asseguis incomoditat, t'asseguis culpable, es frivolitza... i sobretot, no es proporciona informació correcta, ni es parla de manera natural sobre ell.
Que és el plaer sexual?
Pensa en alguna cosa que t'encanta fer, que et resulta molt gratificant... ho tens? És alguna cosa que et dóna plaure, alegria, satisfacció? Pensa en què fa que t'encanti fer això, en com et fa sentir, si ho comparteixes amb algú o és alguna cosa que gaudeixes en solitud, cada quant ho fas…
Són molts els ingredients que ens fan gaudir de les cuses que ens agraden. El mateix succeeix amb el plaer sexual. Quan parlem del plaure de tenir relacions sexuals amb la persona que ens agrada, d'imaginar, fantasiar, de sentir-nos volgut i volgudes, desitjats i desitjades, el plaure de besar, acaronar, fer olor, sentir...
Existeixen infinites situacions, experiències, objectes, estimuls, personis que poden resultar-nos plaents. Algunes són bastant comuns i estan influenciadas per la cultura, els missatges socials, els mitjans de comunicació, però en el fons ens resulta plaent és una experiència única i personal: ballar pegats, una carícia, el coit vaginal o anal, uneixes mans càlides, olor a colònia, etc.. infinitat de possibilitats.
Pel plaure no hi ha receptes, i moltes vegades no és tant el quin sinó el com, amb qui…en realitat hi ha tantes maneres de donar i rebre plaer com personas existeixen.
Comentaris