DISFUNCIÓ ERÈCTIL
És la incapacitat d'assolir o mantenir una erecció d'una durada suficient per aconseguir una relació sexual satisfactòria. És considerada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com una malaltia. Tot i així, són molt pocs els homes que van a la consulta mèdica quan tenen aquest problema, que encara s'associa a la manca de virilitat i es viu com una incapacitat. Popularment, aquesta malaltia és coneguda com impotència masculina. Els homes que en pateixen perden l'autoestima, senten inseguretat i ansietat, factors que fan la resposta erèctil més difícil. S'ha de distingir la disfunció erèctil crònica de la manca d'erecció que apareix puntualment, que pot ser provocada per l'estrès o per un excés d'ansietat en voler quedar bé amb una parella.
Causes
Tot i que sovint es relaciona aquesta patologia amb l'edat, no és una conseqüència inevitable de l'envelliment. La disfunció erèctil sovint va associada a problemes mèdics seriosos. Les causes orgàniques poden ser vasculars, endocrinològiques, neurològiques o provocades per algun fàrmac que pren el pacient. La manca d'un bon control en els malalts de diabetis també pot provocar aquesta malaltia. L'alcohol, el tabac i les drogues també poden afectar l'erecció.
També pot estar motivada per causes psicològiques, algunes disfuncions per causa orgànica poden acabar tenint un component psicològic.
Diagnòstic
És important que quan apareix aquesta disfunció sexual l'home afectat vagi a la consulta mèdica al més aviat possible. La disfunció erèctil pot ser un símptoma sentinella d'altres malalties com, per exemple, d'un problema cardíac o circulatori, o pot anticipar una cardiopatia isquèmica.
Tractament
En la majoria de casos el tractament s'ha d'adaptar a cada pacient segons la causa o causes que motivin la disfunció. El tractament sexològic abastarà tots els factors que intervinguin en cada cas, ja que la disfunció erèctil és sovint multifactorial i, per tant, el tractament també haurà de ser-ho.
És la incapacitat d'assolir o mantenir una erecció d'una durada suficient per aconseguir una relació sexual satisfactòria. És considerada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com una malaltia. Tot i així, són molt pocs els homes que van a la consulta mèdica quan tenen aquest problema, que encara s'associa a la manca de virilitat i es viu com una incapacitat. Popularment, aquesta malaltia és coneguda com impotència masculina. Els homes que en pateixen perden l'autoestima, senten inseguretat i ansietat, factors que fan la resposta erèctil més difícil. S'ha de distingir la disfunció erèctil crònica de la manca d'erecció que apareix puntualment, que pot ser provocada per l'estrès o per un excés d'ansietat en voler quedar bé amb una parella.
Causes
Tot i que sovint es relaciona aquesta patologia amb l'edat, no és una conseqüència inevitable de l'envelliment. La disfunció erèctil sovint va associada a problemes mèdics seriosos. Les causes orgàniques poden ser vasculars, endocrinològiques, neurològiques o provocades per algun fàrmac que pren el pacient. La manca d'un bon control en els malalts de diabetis també pot provocar aquesta malaltia. L'alcohol, el tabac i les drogues també poden afectar l'erecció.
També pot estar motivada per causes psicològiques, algunes disfuncions per causa orgànica poden acabar tenint un component psicològic.
Diagnòstic
És important que quan apareix aquesta disfunció sexual l'home afectat vagi a la consulta mèdica al més aviat possible. La disfunció erèctil pot ser un símptoma sentinella d'altres malalties com, per exemple, d'un problema cardíac o circulatori, o pot anticipar una cardiopatia isquèmica.
Tractament
En la majoria de casos el tractament s'ha d'adaptar a cada pacient segons la causa o causes que motivin la disfunció. El tractament sexològic abastarà tots els factors que intervinguin en cada cas, ja que la disfunció erèctil és sovint multifactorial i, per tant, el tractament també haurà de ser-ho.
Comentaris