PART DESCONEGUDA DELS MÒBILS


No tenen ni idea dels efectes que poden tenir en el nostre cervell les ones electromagnètiques. És a dir, que som una mica conillets d’índies.

  1. Per què creus que l’Organització Mundial de la Salut no en recomana l’ús als menors de 18 anys?
  2. Per què hi ha companyies que ens han creat dissenys exclusius per als més joves amb un camp magnètic més baix?
  3. Creus que quan duem 25 anys al costat d’un intercanvi d’ones entre el mòbil i una antena passarà alguna cosa a la nostra closca?

Algunes empreses que fabriquen mòbils també fan armament; ja sabem que a la gran majoria de les multinacionals l’únic que els importa son els calés (sigui com sigui).
Necessiten per fabricar-los de coltan, i al darrera de la seva extracció hi ha milers de persones mortes a República Democràtica del Congo.
Trucar és car per a tothom i –encara més– per a nosaltres perquè tenim pocs diners. Si ens els gastem en “converses” –serien gratis si parléssim cara a cara– ens els deixem de gastar en una altra cosa.
Molts programes que ens conviden a participar en concursos o promocions enviant SMS creuen que picarem i ens hi deixarem com ovelletes els calés…
El bon rotllo ens durarà poc: s’ho munten bé perquè l’últim model (“que guai!”) ens duri només un mes. El nou que acaba de sortir ja ens fa sentir com si no estiguéssim a l’última. D’això, se’n diu “obsolescència forçada”:

  1. Tingues sempre l’últim.
  2. El que és teu ja no ho és.
  3. Estigues insatisfet amb el que tens.
  4. Compra-te’n un altre.
  5. Salta al punt 2.

Deixant el nostre número de mòbil en xats o fòrums ens exposem que algú el pugui utilitzar per a coses que no ens agradin.


 

Comentaris