PART DESCONEGUDA DELS MÒBILS
No tenen ni idea dels efectes que poden tenir en el nostre cervell les ones electromagnètiques. És a dir, que som una mica conillets d’índies.
- Per què creus que l’Organització Mundial de la Salut no en recomana l’ús als menors de 18 anys?
- Per què hi ha companyies que ens han creat dissenys exclusius per als més joves amb un camp magnètic més baix?
- Creus que quan duem 25 anys al costat d’un intercanvi d’ones entre el mòbil i una antena passarà alguna cosa a la nostra closca?
Algunes empreses que fabriquen mòbils també fan armament; ja sabem
que a la gran majoria de les multinacionals l’únic que els importa son
els calés (sigui com sigui).
Necessiten per fabricar-los de coltan, i al darrera de la seva extracció
hi ha milers de persones mortes a República Democràtica del Congo.
Trucar és car per a tothom i –encara més– per a nosaltres perquè tenim
pocs diners. Si ens els gastem en “converses” –serien gratis si
parléssim cara a cara– ens els deixem de gastar en una altra cosa.
Molts programes que ens conviden a participar en concursos o promocions
enviant SMS creuen que picarem i ens hi deixarem com ovelletes els
calés…
El bon rotllo ens durarà poc: s’ho munten bé perquè l’últim model (“que
guai!”) ens duri només un mes. El nou que acaba de sortir ja ens fa
sentir com si no estiguéssim a l’última. D’això, se’n diu “obsolescència
forçada”:
- Tingues sempre l’últim.
- El que és teu ja no ho és.
- Estigues insatisfet amb el que tens.
- Compra-te’n un altre.
- Salta al punt 2.
Deixant el nostre número de mòbil en xats o fòrums ens exposem que algú el pugui utilitzar per a coses que no ens agradin.
Comentaris