8 d’oct. 2018

INFECCIONS DE TRANSMISSIÓ SEXUAL


Les infeccions de transmissió sexual són infeccions que es poden transmetre d'una persona a una altra per contacte físic durant les relacions sexuals. Es coneixen també amb els noms de malalties de transmissió sexual o malalties venèries. Poden ser causades per virus, bacteris o paràsits.
Afecten, sobretot, els òrgans genitals, però també es localitzen en altres llocs, en particular a l'anus i a la boca. En alguns casos la infecció es generalitza quan envaeix el sistema sanguini i el limfàtic i, per tant, pot afectar diferents òrgans.
Les infeccions de transmissió sexual són molt àmplies i les seves manifestacions clíniques són variades. Així, per exemple, algunes poden produir lesions o úlceres a la pell o a les mucoses; altres poden provocar secrecions (del penis, la uretra, la vagina o el recte) i n'hi ha que poden afectar l'estat general de la persona. Però aquestes infeccions en molts casos no donen cap tipus de manifestació clínica i són asimptomàtiques, amb la qual cosa passen desapercebudes per a la persona que les pateix.
Hi ha infeccions de transmissió sexual que es curen fàcilment i altres són incurables. Algunes poden originar malalties cròniques i, fins i tot, poden comportar la mort.
D'altres poden ser causa d'esterilitat (tant en l'home com en la dona), de complicacions en l'embaràs (avortament, embaràs ectòpic, part prematur) o d'algunes formes de càncer genital o anal. També hi ha infeccions que poden ser transmeses de mare a fill durant l'embaràs o el part i provocar malformacions o, fins i tot, la mort del nadó.
Per a algunes infeccions la transmissió sexual no és l'única via de contagi ni la més rellevant.

26 de set. 2018

ELS SON EN ELS ADOLESCENTS


El cervell s'està formant fins als 20 anys. Durant aquest temps es produeixen canvis importants en la seva organització. Els adolescents han de dormir nou hores perquè el cervell es desenvolupi correctament; si no ho fan, es poden mostrar més irritables i manifestar problemes de concentració, memòria i atenció que afecten el seu rendiment escolar.

Per ajudar els vostres fills a aconseguir un descans adequat, cal que tingueu en compte els aspectes següents:

  • Fomenteu uns horaris regulars d'anar a dormir i llevar-se, evitant que els caps de setmana aquest horari es desplaci més de dues hores.
  • Eviteu l'ús d'aparells electrònics com a mínim una hora abans de dormir, ja que estimulen l'activitat mental i dificulten el son.
  • Eviteu les activitats físiques abans d'anar a dormir.
  • Vetlleu perquè les activitats extraescolars no acabin massa tard.
  • Promogueu activitats relaxants per acabar el dia: música tranquil·la, lectura d'un llibre, xerrar amb la família, etc.
  • Eviteu que prenguin begudes energètiques, ja que activen el sistema nerviós i poden dificultar el son.


21 d’ag. 2018

EMBARÀS, ACTUALITAT.
Els embarassos adolescents que arriben a terme han caigut a la meitat en una dècada. El Departament de Salut va registrar l'any passat 263 parts de dones menors de 17 anys als hospitals de la xarxa pública i sis més en hospitals privats. El 2008 s'havien comptabilitzat, en conjunt, 535 parts en aquest col·lectiu. Segons un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona sobre la població de la ciutat, tres de cada quatre embarassos adolescents acaben en avortament. Salut adverteix que es tracta d'embarassos de risc amb repercussions físiques, psíquiques i familiars.
La desigualtat social i el risc de pobresa es mesuren a partir de paràmetres com la renda familiar o els estudis. Però també hi ha altres indicadors que disparen les alarmes dels equips de salut pública. Com els embarassos adolescents. A Catalunya, la taxa se situava el 2016 —últim any del qual es tenen xifres— en 6,8 per 1.000 dones. La tendència a la baixa es manté.
La taxa de fecunditat a Catalunya ha caigut a la meitat en tots els grups d'edat menors de 18. I, encara que tot Espanya segueix aquesta tendència, la taxa catalana està per sota. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, la taxa de fecunditat en noies de 15 a 17 anys va caure a la meitat entre 2007 i 2017 a tot Espanya. A Catalunya també va seguir aquesta seqüència i es va situar el 2017 en 1,2 per 1.000 dones entre noies de 15 anys o menys; 2,4 entre adolescents de 16 anys i 4 en dones de 17 anys.
l´Agència de Salut Pública de Catalunya desplega un arsenal de programes i campanyes de prevenció per evitar els embarassos adolescetns. El Deparrtament ha posat el focus a reactivar un programa que estava de mal borràs: Salut i Escola, que consisteix a enviar a les escoles un inferme/a perquè atengui les consultes i preocupacions de salut física i mental dels adolescetns, mantenint un anonimat i confidencilitat absoluta. en el curs 2015-2016, es van atendre 21066 consultes dins del prgaman. El 23% eren temes vinculats a Salut mental, 21.7% sobre salut Alimentaria i una de cada cinc, sobre salut sexual. D´aquestes, l´1.2% eren sobre sospita d´embaràs.

8 d’ag. 2018

CÒMICS I SALUT


El Grup de Treball de drogues del Consell de la Joventut de Barcelona ha elaborat uns còmics amb històries quotidianes per tal de crear debat entorn de diferents temàtiques relacionades amb el consum de drogues:


  • Balla #EnPetitesDosis – reflexiona entorn a la informació que es rep de les drogues que moltes joves tenen al seu abast i dels efectes adversos que aquestes poden tenir.

  • Gaudeix #EnPetitesDosis – parteix del plantejament de que ni la festa ni el consum d’alcohol o altres substàncies és excusa per tolerar o justificar una agressió sexual en un entorn de festa.

  • Compra #EnPetitesDosis – posa sobre la taula un hipotètic futur on el cànnabis estigui legalitzat. Què implicaria? Quines conseqüències podria tenir?

  • Riures #EnPetitesDosis – tracta la pressió de grup o social entorn del consum de drogues entre una colla.
Trobaràs més info a la pàgina web: https://www.cjb.cat/blog/2018/05/comics-enpetitesdosis/

1 d’ag. 2018

MENSTRUACIÓ I ESPORT?

Fer esport durant la regla és bo perquè s'alliberen endorfines que ajuden a calmar el mal típic que pateixen més del 40% de les dones i adolescents i que és la causa principal de l'absentisme escolar. A continuació us deixem amb algunes de les afirmacions més comunes sobre la regla, on s'especifica les que són certes i les que no:

1. El cicle menstrual afecta al rendiment.

És cert: es pot veure afectat depenent de la quantitat de sagnat, ja que en presentar un flux abundant es poden veure alterats els nivells d'hemoglobina en sang, generant una disminució del transport d'oxigen necessari per tenir un major rendiment cardiovascular i muscular. La percepció del dolor sempre és personal, en general és un símptoma que perjudica al rendiment.

2. Quan es realitza esport només s'han d'utilitzar tampons.

Fals. Qualsevol producte de protecció i higiene íntima és apte per utilitzar en els dies del sagnat. Tanmateix, moltes dones esportistes utilitzen tampons perquè consideren l'opció més còmoda.

3. No es recomana fer exercici físic quan tens la regla.

Fals. Practicar esport no està prohibit, al contrari, és beneficiós per aquests dies del mes, ja que s'alliberen endorfines que ajuden a calmar els dolors típics associats al cicle menstrual. A més d'això, ajuden a disminuir l'estrès i l'ansietat.

4. Es poden practicar totes les modalitats d'esport durant la regla.

Es pot practicar qualsevol esport; això si, adaptant-lo a cada noia i a les seves circumstàncies. En alguns casos se segueixen programes d'entrenament, inclús s'adapten en funció de cada fase del cicle menstrual.

5. La pràctica de l'esport afecta negativament en el cicle hormonal.

En alguns casos on la pràctica esportiva és elevada, la pèrdua de massa grassa pot afectar a la producció d'estrògens, ja que el teixit adipós o gras n'és productor. Aquesta desregulació hormonal causa a vegades amenorrea, que és l'absència de menstruació. En casos extrems, la falta de secreció d'hormones a llarg termini pot conduir a osteopènia prematura i osteoporosi, entre altres alteracions.





18 de jul. 2018

VACUNA PAPIL·LOMA, TAMBÉ PER A NOIS?

El Comité Asesor de Vacunas (CAV) de la Asociciación Española de Pediatría (AEP) ha inclòs, en les recomanacions de vacunació per a 2018, la necessitat d’informar i recomanar la vacunació enfront del virus del papil·loma també als nois, i no solament a les noies com s’ha anat fent fins ara.
La vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH) ha estat enfocada prioritàriament per a la prevenció del càncer de coll uterí en la dona. A la fi del segle passat es va descobrir que la infecció pel VPH era la causa necessària per al desenvolupament d'aquest tipus de càncer, que representa actualment la segona causa de càncer en la dona jove. La vacuna, en impedir la infecció persistent per aquest virus, evita el desenvolupament de lesions preneoplàsiques produïdes per aquest, i en última instància el desenvolupament de càncer. La població diana de vacunació han estat, i continuen essent, les noies preadolescents i adolescents entre els 11 i els 14 anys d'edat, preferiblement abans que puguin infectar-se pel virus després de l'inici de la seva vida sexual normal. No obstant, totes les dones de qualsevol edat, i molt especialment les dones joves, almenys fins als 26-30 anys, haurien de beneficiar-se d'aquesta vacunació. Prova d'això, és el gran benefici individual i comunitari que han representat els programes de vacunació ampliats a dones adultes joves, instaurats en alguns països, aconseguint una reducció de la càrrega global de la malaltia relacionada amb la infecció per VPH, tant en vacunades com a cohorts no immunitzades, gràcies a la immunitat de grup aconseguida amb la vacunació que redueix la circulació del virus a la comunitat i per tant la seva transmissió.
Les vacunes enfront VPH son extremadament segures, com corrobora el darrer informe de la Organització Mundial de la Salut del 2017. No s’associen a cap increment de malalties cròniques, ni autoimmunes, ni neurològiques, ni a més mortalitat. Les reaccions adverses més freqüents son el dolor a la zona d’administració i molèsties musculars generalitzades, habitualment lleus, ben tolerades i acceptables.
 

2 de jul. 2018

L´ATRACCIÓ


Abans d'arribar a la pubertat o adolescència, no hi ha sensacions exclusivament sexuals ni objectes o estímuls que tinguin un significat clarament eroticosexual.
És a partir de l'adolescència, en relació amb els canvis biològics, fisiològics, psicològics i socials, quan es produeix un altre canvi: l'orientació sexual.
M'estic fent un embolic perquè m'agraden tant els nois com les noies. Això passa a d'altres persones? 
No és estrany que t'agradin tant els nois com les noies. Les persones del mateix sexe et poden agradar pel fet de compartir afeccions comunes, inquietuds, vivències i emocions. També és possible que necessitis experimentar amb aquestes persones, jocs de tipus sexual per conèixer-vos millor, tot i que això no vol dir que l'atracció sigui sempre sexual.
Si tinc un contacte o simplement sento atracció per algú del meu mateix sexe, vol dir que sóc homosexual?
Tenir contacte amb persones del mateix sexe durant l'adolescència no significa que siguis homosexual.
Què canvia a l'adolescència?
Els adolescents comenceu a tenir sensacions a les quals doneu un significat purament sexual, i determinats objectes externs són font d'atracció. És l'etapa de la vida en la qual el desig sexual arriba al punt més alt. L'orientació sexual comença a consolidar-se.
Què vol dir orientació sexual? 
En parlar d'orientació sexual, es fa referència al tipus d'objectes pels quals els joves us sentiu atrets sexualment i cap als quals s'orientarà o dirigirà el vostre desig sexual.
Les formes d'orientació sexual són: l'heterosexual, l'homosexual i la bisexual.
Les persones heterosexuals se senten atretes per les persones del sexe oposat, les homosexuals per les persones del seu mateix sexe, i les bisexuals per les persones dels dos sexes.
Què és el "normal"? 
Actualment, es pensa que, tant l'heterosexualitat com l'homosexualitat i la bisexualitat, són alternatives diferents del desig sexual que no comporten cap risc psíquic ni físic per a la persona o per al grup social.
En el model social i educatiu que hem heretat no s'han proporcionat registres positius sobre l'homosexualitat, la transsexualitat o la bisexualitat, i generació rere generació, infants, adolescents i joves han mantingut estigmes i prejudicis al voltant d'aquestes orientacions sexuals, però cal eliminar el risc d'aïllament que poden sentir els joves i donar suport a les famílies”.
Què fa que una persona sigui heterosexual o homosexual?
Els factors responsables que una persona adopti una orientació heterosexual o homosexual segueixen sent desconeguts, malgrat que sembla que l'orientació és anterior a les conductes, o sigui que les persones (homes - dones) tenen fantasies heterosexuals o homosexuals abans de tenir experiències sexuals. No se sap què és el que determina que les fantasies siguin d'un tipus o d'un altre.