14 d’ag. 2017

ALIMENTACIÓ SALUDABLE A LA ADOLESCÈNCIA

 
En aquesta etapa de canvis i de poca estabilitat emocional, l’adquisició o abandonament d’hàbits depèn més de la “moda” que de decisions pròpies. Aquesta situació, que es dóna en altres aspectes de la vida del joves també es reflecteix en l’alimentació.
Sol ser una etapa en la que augmenta el desig pel menjar ràpid, brioxeria, gormanderies, etc. Això representa l’abandonament del “bon menjar de casa”, per passar al “jo menjo el que més m’agrada”. Aquesta època comporta el qüestionar-se a “un mateix”, quan un s’accepta o no, tal com és: gras, prim, alt, baix, etc. En aquest aspecte també influeix la moda i així comencen els dilemes: estic gras, tinc molt aquí, poc allà i un llarg etcètera.  

Amb tantes coses al cap, els adolescents oblidem sovint, que per viure sà és molt important una dieta saludable, equilibrada i suficient.  Cal doncs tenir en compte que ja a partir dels set anys, comença l’època ideal per ensenyar i consolidar els bons hàbits i les idees sobre el que és saludable i el que no. Sembla ser que en aquesta etapa de la vida s’assoleix una sensibilitat especial pel que fa a temes com ara la natura, els valors humans o la salut, i aquestes circumstàncies psicològiques propicien la captura de tota la informació que se’ls ofereix. 

Aprofitem aquest moment per formar i inculcar-nos uns bons hàbits per tal d’aconseguir i mantenir un bon estat de salut en totes les etapes de la vida.

2 d’ag. 2017

MITES SOBRE L´AMOR ROMÀNTIC

Els estudis realitzats sobre el tema mostren que la població jove i adolescent repeteix rols sexistes, amb frases escoltades fins al 75% de les llars en els quals s'insisteix que "la gelosia és mostra d'amor" o que "els nois poden sortir amb moltes noies però les noies no poden sortir amb molts nois ".

Des del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat assenyalen que "lamentablement es manté la transmissió intergeneracional de missatges sexistes". A això se suma un mal ús de les noves tecnologies en una joventut ja nativa digital, que pot agreujar situacions de violència de gènere: més del 28% de les noies han patit control abusiu a través del mòbil i fins al 5% han estat objecte de les anomenades "proves d'amor" -com intercanviar fotos de caràcter sexual-, amb el consegüent risc de patir sexting (que les imatges siguin usades després per a la xantatge).

L'objectiu d'aquests nous materials són conceptualitzar la violència de gènere, reconèixer-la i tractar el seu origen, causes i factors que la mantenen en el temps. També trencar amb mites com el del fil vermell, el del príncep blau o el de la mitja taronja, que ajuden a construir una idea d'amor romàntic que "si no s'aprèn a desenvolupar en clau de relació sana, poden ser el marc d'afectes tòxics ". 


Podem trobar mites com aquests:

    El poder de l'amor: es refereix a mites com ara "la meva parella canviarà gràcies al meu amor", "els pols oposats s'atrauen", "l'amor i el maltractament són compatibles", "l'amor veritable ho perdona / aguanta tot".
    L'amor veritable predestinat: comprèn mites com "he de buscar el meu mitja taronja", "hi ha un únic amor veritable", "l'amor veritable dura tota la vida", "en l'amor veritable la passió és eterna".
    El lliurament total: es refereix a mites com "l'amor és el fonamental de l'existència", "sóc capaç de donar la felicitat al / l'altre / a", "quan t'enamores perds la individualitat i deixes de ser tu mateix / a "," en l'amor s'ha de renunciar a la intimitat ".
    Amor com possessió i exclusivitat: inclou mites com "la gelosia i el control són una mostra d'amor".

 

19 de jul. 2017

COM AFECTEN LES DROGUES?

Les drogues poden modificar el pensament, la conducta i a la llarga la manera de ser de la persona. El cervell és una de les parts més complexes i delicades del cos i en depenen els sentiments, la forma de pensar i la capacitat de com relacionar-nos amb altres persones.

Les drogues són substàncies que actuen sobre el nostre sistema nerviós central. En el cervell les drogues actuen sobre els neurotransmissors alterant i pertorbant el funcionament correcte la qual cosa afecta la conducta, l’estat d’ànim o la percepció. A més, són susceptibles de crear dependència física i/o psicològica.

Afectació de la salut en general: el consum de drogues no només afecta les funcions del cervell sinó que pot alterar i provocar patologies a tot l’organisme.
  • L’alcohol, per exemple, pot afectar al fetge, l’estómac, els pulmons... El tabac pot provocar problemes cardiovasculars, pulmonars, de pell, càncer en diferents parts del cos... El cànnabis pot tenir possibles repercussions en el sistema immunològic, reproductor, pulmonar...
  • Quant a les drogues emergents o noves drogues psicoactives, la manca de coneixement i informació clara sobre aquestes substàncies no permeten saber els paràmetres de seguretat cap als consumidors. No es tenen coneixements sobre els efectes.     
Les drogues se solen classificar en tres grans grups:

Drogues depressores del sistema nerviós centralCom per exemple l’alcohol, l’heroïna, l’opi, la morfina...
Són les que inhibeixen o atenuen els mecanismes cerebrals que serveixen per mantenir l’estat de vigília i poden produir diferents graus d’afectació, des de la relaxació, la somnolència, la sedació fins a l’anestèsia i el coma.

Drogues estimulants del sistema nerviós central
Com la cocaïna, les amfetamines, la nicotina (tabac)...
Substàncies que produeixen eufòria, augmenten l’estat d’alerta i l’activitat motriu i fan que disminueixi la sensació subjectiva de fatiga i la gana.

Drogues pertorbadores del sistema nerviós central    
Com el cànnabis, LSD, mescalina...
Són les que es troben en plantes, fongs o són productes de síntesi. Distorsionen aspectes relacionats amb la percepció, els estats emocionals i l’organització del pensament.

7 de jul. 2017

GROOMING

Es tracta de l’engany que fa un adult a un menor utilitzant un comportament fingit de comprensió i falsa simpatia ("groom") per tal d’aconseguir la seva confiança i obtenir favors sexuals. Està tipificat com a delicte penal.
Per exemple: un adult que es fa passar per una persona més jove i persuadeix el noi o la noia perquè li passi algun tipus de material de contingut sexual (fotografies, vídeos...), que el pot comprometre. A partir de llavors li exigirà més material i de vegades pot arribar a demanar-li una trobada en persona per tal d’abusar-ne.

Per què és perillós en grooming? 

Perquè per por de denunciar els fets, l’adolescent va cedint als desitjos de l’adult i acaba participant en temes de pederàstia, pornografia infantil i abús sexual.

Què puc fer per evitar-lo?

  • Has de pensar a desconnectar la càmera web dels portàtils (perquè hi va incorporada de sèrie), o bé a tapar-la. Al teu voltant hi ha objectes que poden donar informació sobre tu sense que te n’adonis.
  •  
    És important que comuniquis als teus familiars qualsevol anomalia que puguis detectar amb els teus amics a la xarxa, per tal de localitzar l’inici de l’assetjament.
  • Evita pujar imatges o informació personal, teva o d’amics o amigues, a la xarxa ja que algú en pot fer un mal ús i utilitzar-la contra tu.
  • Rebutja missatges estranys: que mostrin massa confiança, siguin desagradables o et faltin al respecte…
  • Utilitza perfils privats i no acceptis sol·licituds d’amistat de qui no coneguis personalment.


26 de juny 2017

DROGUES I EL SEU CONSUM

Provar les drogues, experimentar amb elles per sentir-se de manera diferent (per ballar, per ser més enrotllats/des i més potents o més tranquils/il·les), és una situació que molts nois i noies ja han viscut o que pensen que han de provar. Els motius o impulsos que ens porten a relacionar-nos amb les drogues poden ser molt diversos: per saber què se sent, per ser més atrevits, perquè els altres ho fan, per sentir-nos millor i amb menys vergonya, per alleujar l'angoixa, l'ansietat o el dolor, per desinhibir-nos, per poder mantenir-nos desperts o per poder dormir... Però, quan ens despertem del seu efecte, els sentiments o sensacions que volíem canviar continuen presents en nosaltres. 

Una droga es defineix perquè té la capacitat d'alterar d'alguna manera el nostre sistema nerviós central (estimulant-lo, deprimint-lo o pertorbant-lo), i pot arribar a generar dependència i greus problemes de salut.
En un principi tots/es pensem que en fem un ús “responsable” o controlat i que no ens han de causar problemes en la nostra quotidianitat. Però amb les drogues sempre pot haver-hi un risc,i s'haurien de tenir en compte moltes circumstàncies per saber si realment en fem un ús correcte: el tipus de drogues que prenem (alcohol, pastilles, haixix, cocaïna, tabac, speed...), amb qui i per què les prenem, amb quina freqüència i quantitat... També la nostra forma de ser, el nostre caràcter i la nostra manera de relacionar-nos amb els altres són qüestions clau a l'hora de concretar de quina manera ens afectaran les drogues.

Ser conscients del moment en què comencem a abusar d'una droga i a desenvolupar una addició és ben difícil. Moltes vegades un/a es pot creure capaç de controlar, i pensa que pot deixar la droga quan vulgui, però no s’adona que està passant tot al contrari.

7 de juny 2017

AFECTEN LES NOVES TECNOLOGIES A LA SALUT DELS ADOLESCENTS?


Entre un 15% i un 20% dels joves i adolescents catalans tenen problemes d´addicció relacionats amb les noves tecnologies, més del doble de la incidència d´aquesta dependècia en la població en general. El principal perfil de risc es situa entre els 12 i els 18 anys. L´addicció a videojocs en línia és una de les més fortes entre els joves i el principal problema és no admetre-ho.

Els joves afectats s´estan més de 20 hores setmanals davant de l´ordinador, i en algun cas extrempoden arribar a superar les 80. les pantalles es converteixen en l´activitat més important de les seves vides i esdevenen una interferència en el dia a dia amb una dinàmica familiar conflictiva, un augment del fracàs escolar i una progressiva desconnexió de l´entorn.

Susana Jiménez, cap de la Unitat de Joc Patològic de l´Hospital de Bellvitge, repassa el conjunt de símptomes que fan evident que un jove ha perdut el control d´una afició que s´ha convertit en addicció. Deixar de banda altres activitats lúdiques, perdre el contacte amb els amics fora de la xarxa, abandonar la pràctica de l´esport si se´n feia o deixar de compartir moments com els àpats amb la familia.

El principal problema què es troben els afectats són poc conscients de tenir un trastorn. Això complica el pronòstic i´el tractament ja que hi arriben forçats i sense motivació per modificar la seva conducta. Per parlar de rehabilitació el primer pas és que el pacient ho vulgui i que la família hi col·labori negociant límits, millorant la motivació i compartint les estones davant l´ordinador.
L´esperança és que la resposta al tractament és força bona i més d´un 80% dels addictes se´n surten.

17 de maig 2017

BULLYING ESCOLAR

Molts adolescents sofreixen assetjament escolar o “bullying”, però hi ha molts tipus diferents i alguns d'ells són més fàcils de superar que uns altres.

L'assetjament pot prendre la seva forma en qualsevol, o vàries, de les següents situacions:

Burles i insults
Propagació de lletjos rumors
Escrits amenaçadors o ofensius en emails, posts i fins i tot, pàgines Web
Intimidació i violència.

Sovint hi ha diferències d'interpretació en relació amb alguns d'aquests comportaments: el que per a un nen és una petita burla per a un altre pot resultar una intimidació

Alguns joves són més propensos a ser víctimes d'assetjament escolar que uns altres. Per exemple, els que tenen una característica física que ressalta, com els nens amb sobrepès, o els que pateixen algun tipus de discapacitat, poden convertir-se en objectiu. També els que són més tímids o insegurs, i als quals els costa defensar-se per si sols, poden ser vulnerables. Els que són homosexuals o bisexuales o tenen dubtes sobre la seva orientació sexual, i fins i tot els que simplement els seus companys creuen que són gais o bisexuales poden tenir problemes també.

Les víctimes de l'assetjament escolar solen avergonyir-se del que els està passant i es culpen a si mateixos. És aquí on els amics i adults importants per a la víctima exerceixen un paper important: les víctimes de l'assetjament escolar necessiten molt suport per veure que no és culpa seva i que es pot fer alguna cosa per ajudar-los.