16 d’oct. 2017

TABAC DE CARGOLAR

Malgrat la tendència a la disminució en la prevalença del tabaquisme en la població de Catalunya, el consum de tabac de cargolar s’ha multiplicat per vuit al llarg dels últims anys, passant d’un 3,3% l’any 2006 al 26,7% l’any 2015.


Segons Salut, a Catalunya fumen aquest tipus de tabac unes 420.000 persones, la qual cosa representa el 6,7% de la població, i el 25,7% de la població, segons les últimes dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya, és fumadora de qualsevol tipus de tabac.


Així doncs, sota el lema 'Fumar? Jo no m’hi embolico', la unitat didàctica que ha dissenyat el govern està destinada, principalment, a l’alumnat de primer cicle d’ESO que participa en el programa 'Classe sense Fum'. L’objectiu de la guia és millorar la informació sobre el tabac de cargolar, i corregir les creences errònies que els adolescents tenen en relació amb aquest tipus de tabac i conscienciar-los dels riscos associats.

En època de crisi econòmica, l’extensió de l’ús de cigarrets fets a mà entre els fumadors s’ha vist afavorida pel baix preu d’aquests productes de tabac en comparació amb els cigarrets convencionals, sobretot.

“Classe sense Fum” va constatar que els adolescents pensen que fumar tabac de cargolar és més modern, que dóna més llibertat perquè poden escollir la quantitat de tabac que hi posen i també és comuna la creença de que el tabac de cargolar és un producte més “natural” i menys perjudicial per a la salut que les cigarretes manufacturades.


Per prevenir el tabaquisme en població jove, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat llança #nonsmokingchallenge. Una campanya de conscienciació amb l´objectiu, entre d´altres, fomentar una imatge positiva allunyada del consum de tabac, promoure actituds de vida saludables i afavorir l´abandonament del consum entre els més joves.


Conté materials desenvolupats per la campanya institucional i es poden descarregar continguts (spots, falques i cartells) segons les  necessitats de comunicació / promoció d´una forma totalment gratuïta, anomenant la font. 

4 d’oct. 2017

VEGETARIÀ I ADOLESCENT, COMPATIBLE?

Primer és molt important que identifiquis quins són els motius per canviar la teva dieta i ser vegetarià.
Moltes vegades hi ha gent que vol fer aquest canvi degut a que creu que així aconseguirà perdre pes, i és una creença errònia! Si es vol perdre pes, primer s'ha de mirar si és necessari: si no estem seguint una dieta saludable, si tenim problemes derivats del sobrepès, en resum si un professional (de la medicina o de la nutrició) ens ho recomana per la nostre salut, i llavors ens donarà unes pautes especifiques per seguir una alimentació sana i un estil de vida saludable (i no necessàriament hem de deixar la carn o el peix). Ara, si el motiu és ideològic o de per exemple de valors contra el maltractament animal, llavorssón motius que ho recolzen.
Segon, cal que coneguis els diferents tipus de dietes vegetarianes: hi ha persones que només deixen de menjar carn però si que mengen algun tipus de peix, hi ha gent que no menja ni carn ni peix però si que menja ous i làctics... i així podràs decidir quina vols seguir i en funció d'això estaria pensar sobre el que et comento a sota. 
Seguir una dieta vegetariana o vegana requereix molta consciència per poder compensar els nutrients i vitamines que obtenim dels aliments d'origen animal (no sempre han de ser complements alimentaris, hi ha moltes vitamines que podem trobar a alguns altres aliments). Cal que t'informis bé amb un especialista (trobaràs alguns o algunes nutricionistes especialistes en aquestes tipus de dietes) sobre com obtenir tot el que el teu cos necessita dels aliments d'origen vegetal. Està ben informada et protegirà de tenir problemes de salut! 
Et recomanem que si decideixes fer el canvi busquis assessorament nutricional i personalitzat durant els primers mesos per assegurar-te de que segueixes una alimentació equilibrada.

19 de set. 2017

ADOLESCENTS I NOVES TECNOLOGIES: AVENÇ O PERILL?

WhatsApp, Facebook, Twitter, Google+, Ask, Tuenti, Youtube, Instagram, Telegram, LINE, Badoo, MySpace, Hi5, Skype, Habbo,…
Segurament, les useu o n’heu sentit a parlar de totes elles o bé de la gran majoria.

Avui dia és evident que la nostra societat ha donat un gir de 360 graus, en els darrers anys, en la forma de comunicació entre els seus individus. I l’exemple per excel·lència són els adolescents. Al 2013, segons el Instituto Nacional de Estadística (INE), el 91,8% dels menors d’entre deu i quinze anys són usuaris de la xarxa.

Actualment, com es comuniquen els adolescents? 

Existeixen una infinitat de pàgines, programes i aplicacions, tan per a l’ordinador com per al telèfon mòbil i la tauleta, amb les quals la generació actual està en contacte amb la família, companys d’escola, professorat i les seves amistats. Cal remarcar que, per tant, les noves tecnologies estan presents en tots els àmbits de la seva vida.

Què passa si no se’n fa un bon ús?

Senzillament, parlaríem de pèrdua de privacitat, de contacte amb desconeguts, aïllament i, aspectes més greus, com el ciberbullying, el grooming què són conductes per part d’adults per guanyar-se l’amistat d’un menor, a través de falses identitats o mentides, per després abusar d’ell; o el sexting que és l'enviament de material pornogràfic i eròtic propi o de tercers a través dels dispositius mòbils.
Cal dir que aquestes conseqüències del mal ús de les noves tecnologies poden comportar tot tipus de patologies diverses: des de trastorns d’ansietat, trastorns depressius, addicció blanques a Internet, al mòbil o als videojocs, fins a trastorns del comportament. Així, la responsabilitat, d’educar i ensenyar als adolescents a usar aquestes tecnologies de forma correcta i donar-li un bon ús, és compartida. I entre qui es comparteix? Entre les institucions, l’escola i la família


30 d’ag. 2017

L´IMPACTE SOCIAL DE LES DROGUES

Les drogues no tan sols perjudiquen la persona que les pren. Al seu voltant moltes altres persones en paguen les conseqüències. Les drogues interfereixen en la relació amb l'entorn, la família i la feina, i poden arribar a comprometre seriosament el procés d'aprenentatge, especialment en el cas dels joves i adolescents. A més, les drogues incrementen el risc de patir tota mena d'accidents.

Per tot plegat, a més de les conseqüències individuals, és tota la societat (de forma més o menys important) la que pateix els problemes de les drogues. I aquests problemes són de tota mena: sanitaris, econòmics, culturals, d'inseguretat, etc.

No és estrany, per tant, que les drogues suposin una preocupació col•lectiva ni que, per fer front a les seves conseqüències, molts països hagin posat en marxa polítiques de prevenció i rehabilitació, amb un cost econòmic elevat

Ja sabem quin és l'impacte social de les drogues, els riscos que comporten i els efectes que tenen sobre la salut, però ara és el moment que tota aquesta informació es converteixi en una reflexió personal.
Realment tens informació sobre les drogues i el seu consum? Ets capaç de decidir per tu mateix si en consumeixes o no? Fins a quin punt t'influeixen les modes i les inèrcies del grup? Tens la seguretat que no et passarà res?
Respon-te a tu mateix totes aquestes preguntes amb sinceritat i decideix. Perquè decidir vol dir ser responsable de les decisions que prens, saber què vols viure i què vols evitar, desenvolupar els propis arguments a partir del coneixement i la informació sobre les drogues i aprendre a triar el que és millor per a tu.

14 d’ag. 2017

ALIMENTACIÓ SALUDABLE A LA ADOLESCÈNCIA

 
En aquesta etapa de canvis i de poca estabilitat emocional, l’adquisició o abandonament d’hàbits depèn més de la “moda” que de decisions pròpies. Aquesta situació, que es dóna en altres aspectes de la vida del joves també es reflecteix en l’alimentació.
Sol ser una etapa en la que augmenta el desig pel menjar ràpid, brioxeria, gormanderies, etc. Això representa l’abandonament del “bon menjar de casa”, per passar al “jo menjo el que més m’agrada”. Aquesta època comporta el qüestionar-se a “un mateix”, quan un s’accepta o no, tal com és: gras, prim, alt, baix, etc. En aquest aspecte també influeix la moda i així comencen els dilemes: estic gras, tinc molt aquí, poc allà i un llarg etcètera.  

Amb tantes coses al cap, els adolescents oblidem sovint, que per viure sà és molt important una dieta saludable, equilibrada i suficient.  Cal doncs tenir en compte que ja a partir dels set anys, comença l’època ideal per ensenyar i consolidar els bons hàbits i les idees sobre el que és saludable i el que no. Sembla ser que en aquesta etapa de la vida s’assoleix una sensibilitat especial pel que fa a temes com ara la natura, els valors humans o la salut, i aquestes circumstàncies psicològiques propicien la captura de tota la informació que se’ls ofereix. 

Aprofitem aquest moment per formar i inculcar-nos uns bons hàbits per tal d’aconseguir i mantenir un bon estat de salut en totes les etapes de la vida.

2 d’ag. 2017

MITES SOBRE L´AMOR ROMÀNTIC

Els estudis realitzats sobre el tema mostren que la població jove i adolescent repeteix rols sexistes, amb frases escoltades fins al 75% de les llars en els quals s'insisteix que "la gelosia és mostra d'amor" o que "els nois poden sortir amb moltes noies però les noies no poden sortir amb molts nois ".

Des del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat assenyalen que "lamentablement es manté la transmissió intergeneracional de missatges sexistes". A això se suma un mal ús de les noves tecnologies en una joventut ja nativa digital, que pot agreujar situacions de violència de gènere: més del 28% de les noies han patit control abusiu a través del mòbil i fins al 5% han estat objecte de les anomenades "proves d'amor" -com intercanviar fotos de caràcter sexual-, amb el consegüent risc de patir sexting (que les imatges siguin usades després per a la xantatge).

L'objectiu d'aquests nous materials són conceptualitzar la violència de gènere, reconèixer-la i tractar el seu origen, causes i factors que la mantenen en el temps. També trencar amb mites com el del fil vermell, el del príncep blau o el de la mitja taronja, que ajuden a construir una idea d'amor romàntic que "si no s'aprèn a desenvolupar en clau de relació sana, poden ser el marc d'afectes tòxics ". 


Podem trobar mites com aquests:

    El poder de l'amor: es refereix a mites com ara "la meva parella canviarà gràcies al meu amor", "els pols oposats s'atrauen", "l'amor i el maltractament són compatibles", "l'amor veritable ho perdona / aguanta tot".
    L'amor veritable predestinat: comprèn mites com "he de buscar el meu mitja taronja", "hi ha un únic amor veritable", "l'amor veritable dura tota la vida", "en l'amor veritable la passió és eterna".
    El lliurament total: es refereix a mites com "l'amor és el fonamental de l'existència", "sóc capaç de donar la felicitat al / l'altre / a", "quan t'enamores perds la individualitat i deixes de ser tu mateix / a "," en l'amor s'ha de renunciar a la intimitat ".
    Amor com possessió i exclusivitat: inclou mites com "la gelosia i el control són una mostra d'amor".

 

19 de jul. 2017

COM AFECTEN LES DROGUES?

Les drogues poden modificar el pensament, la conducta i a la llarga la manera de ser de la persona. El cervell és una de les parts més complexes i delicades del cos i en depenen els sentiments, la forma de pensar i la capacitat de com relacionar-nos amb altres persones.

Les drogues són substàncies que actuen sobre el nostre sistema nerviós central. En el cervell les drogues actuen sobre els neurotransmissors alterant i pertorbant el funcionament correcte la qual cosa afecta la conducta, l’estat d’ànim o la percepció. A més, són susceptibles de crear dependència física i/o psicològica.

Afectació de la salut en general: el consum de drogues no només afecta les funcions del cervell sinó que pot alterar i provocar patologies a tot l’organisme.
  • L’alcohol, per exemple, pot afectar al fetge, l’estómac, els pulmons... El tabac pot provocar problemes cardiovasculars, pulmonars, de pell, càncer en diferents parts del cos... El cànnabis pot tenir possibles repercussions en el sistema immunològic, reproductor, pulmonar...
  • Quant a les drogues emergents o noves drogues psicoactives, la manca de coneixement i informació clara sobre aquestes substàncies no permeten saber els paràmetres de seguretat cap als consumidors. No es tenen coneixements sobre els efectes.     
Les drogues se solen classificar en tres grans grups:

Drogues depressores del sistema nerviós centralCom per exemple l’alcohol, l’heroïna, l’opi, la morfina...
Són les que inhibeixen o atenuen els mecanismes cerebrals que serveixen per mantenir l’estat de vigília i poden produir diferents graus d’afectació, des de la relaxació, la somnolència, la sedació fins a l’anestèsia i el coma.

Drogues estimulants del sistema nerviós central
Com la cocaïna, les amfetamines, la nicotina (tabac)...
Substàncies que produeixen eufòria, augmenten l’estat d’alerta i l’activitat motriu i fan que disminueixi la sensació subjectiva de fatiga i la gana.

Drogues pertorbadores del sistema nerviós central    
Com el cànnabis, LSD, mescalina...
Són les que es troben en plantes, fongs o són productes de síntesi. Distorsionen aspectes relacionats amb la percepció, els estats emocionals i l’organització del pensament.