PARLEM DE SEXUALITAT

A la majoria de pares no eLS resulta fàcil parlar de sexualitat, i en certa manera és natural que així sigui. Segurament, ens manca una formació més completa i una reflexió personal a fons sobre un tema tan complex i tan íntim, que genera sentiments tan diversos, alguns d'ells contradictoris, com per exemple conjugar la nostra responsabilitat amb la seva llibertat, o el desig de parlar-ne amb la por i el pudor de fer-ho.

Una de les primeres coses que cal dir és que el fet de parlar-ne amb normalitat no fomenta la precocitat ni la promiscuïtat. Al contrari, quan els nois i noies han rebut una bona formació, accedeixen a les relacions sexuals més tard, més madurs i amb més recursos. Així mateix, convé assenyalar que el que diguem no ha d'encaminar-se únicament a la prevenció d'embarassos no desitjats o de malalties de transmissió sexual. D'aquesta manera seria la por qui dirigiria la sexualitat, i els sentiments que realment poden embellir-la o enriquir-la hi quedarien supeditats.
D'altra banda, fins i tot en el cas que uns pares no parlin mai de sexualitat, transmetran igualment informació sexual als seus fills. La cara que posem, per exemple, davant d'una escena sexual o de la visió d'un cos nu, la reacció davant d'un acudit, les manifestacions afectives i el contacte corporal envers ells i, per descomptat, la manera com els pares vivim la nostra pròpia relació de parella, estan plenes de significats que ells capten encara que mai no en parlem.
No obstant això, el que diem és igualment important i va configurant també el seu pensament, actituds i expectatives. En aquest sentit, una de les millors recomanacions que podem fer-los és que mirin de relacionar-se amb una persona càlida i acollidora que els tracti amb tendresa, delicadesa i respecte -a la vegada que amb passió-, no només en els moments purament sexuals. I que, malgrat els alts i baixos que inevitablement s'experimenten en tota relació, no deixin mai d'atendre's, d'admirar-se, de mirar-se als ulls i de parlar-se des de ben endins,  ja que l'atracció entre dues persones pot esclatar de cop, però, perquè duri cal tenir-ne cura i alimentar-la.
En definitiva, els pares han d'ajudar, a través del diàleg i de les pròpies actituds, a viure  la sexualitat com a possibilitat de creixement personal i forma de comunicació amorosa, íntima i joiosa, però també d'una manera realista i responsable alhora. 

Comentaris