HOMOSEXUALITAT, DRET A LA DIFERÈNCIA

Aquesta troballa moltes vegades queda silenciada després dels mites i tabús familiars i socials que van des del temor per la possible decepció paterna, fins a la por a la discriminació escolar i social. No tots els joves tenen el valor de sobreposar-se i defensar el seu dret a la divergència i per això romanen ocults després del vel de la doble vida i la infelicitat.
Uns altres, en canvi, s'identifiquen com a tal i descobreixen que això és solament una part de les seves vides que no té per què estigmatitzar-los ni interferir amb la seva realització professional ni amb els seus projectes familiars i socials.
Expressar-se com a homosexual implica superar els conflictes que imposa, i és que aquesta norma es manté gràcies a que la societat reprodueix mecanismes, de vegades tàcits, per marginar als diferents.
Afortunadament els avanços en matèria científica asseveren que l'homosexualitat no és una malaltia ni molt menys una aberració moral, i sí una elecció no conscient d'una de les arestes més complexes de la personalitat humana (la sexualitat).
Això ens col·loca davant la disjuntiva de vetar el dret d'una persona a la felicitat pel simple fet de ser diferent o acceptar el món tal qual és: heterogeni i complex. El camí per a un món just transita, sense dubtes, per la segona opció.


Comentaris